La doble pregunta consensuada per una àmplia majoria parlamentària a Catalunya té la virtut de trencar els esquemes que encotillaven l'anomenat debat sobiranista. El dilema ja no és únicament independència, sí. Independència, no. La gran qüestió està en si les forces majoritàries de la política espanyola podran oferir una alternativa creïble a l'estatus quo actual. Vol que Catalunya sigui un Estat? I, en cas de votar sí, vol que aquest Estat sigui independent? A la primera pregunta, una majoria molt qualificada de catalans votaria 'sí', com reflecteixen totes les enquestes. I a la segona qüestió, una part significativa dels ciutadans respon que depèn de si existeix o no una alternativa federal o confederal. És a dir, si l'Estat només ofereix la regressió que demostra el Partit Popular i el seu entorn social i mediàtic, el doble 'Sí ' té totes les de guanyar.
El Govern, i el partit que el sustenta, poden reincidir en l'error històric que ens ha portat fins aquí i insistir en l'immobilisme i la provocació. O, per contra, pot optar pel camí del diàleg i l'alta política. Les primeres reaccions del Govern no deixen molt espai a l'esperança. Les del PSOE, tampoc. El veto a la consulta com a única forma de resoldre el desafiament plantejat des de Catalunya és abocar el país a la confrontació. Perquè per a milions de catalans ja no hi ha marxa enrere i estan decidits a superar el marc actual. Amb la independència o amb una nova relació bilateral amb l'Estat.
El PP ha de saber que ara s'enfronta a la seva obra. Va combatre l'Estatut, la normalització lingüística, va sembrar prejudicis contra els catalans per alimentar el seu nacionalisme espanyol, va rebutjar qualsevol acord fiscal, va trencar, en definitiva, el pacte de la Transició entre Espanya i Catalunya. I, a més, ha contribuït com el que més al descrèdit de les institucions de l'Estat. Ara s'equivoca de nou en pensar que la democràcia, la consulta, és el problema. Tot el contrari, és l'única solució. És l'única via per donar sortida al profund sentiment de greuge de bona part de la població catalana. Un sentiment tan transversal com la foto d'ahir al Palau de la Generalitat.
La pregunta formulada des de la majoria parlamentària catalana és intel·ligent i obre la porta a respostes intel·ligents per part de la política espanyola. És el moment d'oferir, d'una vegada, una alternativa perquè Catalunya se senti realitzada com a nació amb la resta dels pobles d'Espanya. És el moment de desmentir el desafortunat, sectari i tendenciós títol del simposi 'Espanya contra Catalunya'. Hi ha una Espanya negra que ha estat una xacra per a Catalunya i, també, per a bona part de la societat espanyola. Una Espanya negra, intolerant i reaccionària de la qual també han participat molts catalans. És el moment de l'aliança entre la Catalunya i l'Espanya que han compartit tantes esperances al llarg de la història.
Ara cal la trobada entre la Catalunya que reclama votar el seu futur i l'Espanya que també vol regenerar la democràcia. Aquesta és la responsabilitat i el repte dels sectors més avançats de la societat espanyola. Possiblement, la doble pregunta formulada ahir a Catalunya sigui l'última crida a Espanya, l'últim “escolta Espanya” que, com el poeta Maragall, encara estan disposats a pronunciar milions de catalans.
Sobre este blog
El blog Opinions pretende ser un espacio de reflexión, de opinión y de debate. Una mirada con vocación de reflejar la pluralidad de la sociedad catalana y también con la voluntad de explicar Cataluña al resto de España.
Llegir Opinions en català aquí.
