50 anys d’'El quadern gris' de Josep Pla i de la seva 'Obra Completa'

Per Sant Jordi del 1966, ara fa cinquanta anys, es publicava el primer volum de la definitiva Obra completa de Josep Pla, la dels manejables volums vermells de l’editorial Destino. Arrencava amb un llibre inèdit que caracteritzaria en endavant tota la producció de l’homenot, per la qualitat i l’originalitat narrativa condensada en un aparent dietari de joventut, reescrit durant la vellesa. El número 1 que porta El quadern gris a l’Obra completa no és únicament ordinal, també cardinal. Designar Pla amb l’expressió “l’autor d’El quadern gris” reconeix la prelació d’aquest llibre dintre de la seva torrencial producció.

Des de les primeres llibretes d’apunts de joventut, des de la primera immersió professional en el periodisme i la literatura a partir del 1920, Pla va llançar-se a una activa reflexió sobre l’estil, l’ofici d’escriure, l’actitud de l’escriptor. Va optar, a contracorrent, per un projecte alternatiu al ruralisme modernista i al preciosisme noucentista. Es va decantar per una prosa radicalment antiretòrica, d’una laboriosa senzillesa formal.

Va emprendre molt aviat el repte balzacià de compondre en prosa periodística, en comptes de fer-ho a través de la novel.la, la Comèdia humana del seu país i el seu segle. Un retaule, un inventari de l’època a través d’una construcció del llenguatge i de l’estil des d’una perspectiva quotidiana, amb un lèxic despullat, una coloració grisa i un to volgudament menor, un punt de vista independent i crític, escèptic, inclinat al cinisme i la mordacitat, capaç de destil.lar un dels edificis més importants de la literatura catalana i castellana del moment.

Des del pròleg del seu primer llibre del 1925, Coses vistes, va exposar amb contundència el programa que seguiria tota la vida: “La literatura anomenada noble, altisonant, merament retòrica i formal, buida per dins, basada en les habilitats de l’estil, en els jocs de paraules, ha estat universalment abandonada. L’escriptor cerca avui la realitat, la meravellosa, enorme, misteriosa realitat que ens volta i a la qual donem voltes, i només és acceptada com a veritable aquella literatura que parteix del real i en cerca l’emoció entranyable”.

Aquell primer llibre publicat per Pla als 28 anys, després de poc més de quatre anys del debut periodístic, va tenir un èxit inaudit. La primera edició es va esgotar en poques setmanes. La segona apareixia guarnida per una faixa promocional amb la frase escrita per Josep Carner a la seva recensió del llibre, publicada al diari La Veu de Catalunya del 29 de maig del 1925. La frase deia: “Per aquesta exhibició de conjunt d’un modern i vivent i formidable escriptor fins al moll dels ossos, no em semblaria gens exagerat que hom disparés vint-i-una canonades”.

Curiosament, el jove i debutant autor ja pretenia en el pròleg que aquell recull de textos eren “fragments de les meves memòries definitives”. Encara més curiosament, seria ben bé així. Quaranta anys més tard va incorporar repetits fragments de Coses vistes a El quadern gris. El dietarisme va ser mantingut per Pla al volum 12 de l’Obra completa, Notes disperses, presentat com una continuació d’El quadern gris, així com també a altres volums del mateix estil: Notes per a Sílvia, Notes del capvesprol i Notes per a un diari.

El protagonisme reconegut a El quadern gris i la difusió comercial que assolien els volums de l’Obra completa de Josep Pla no van impedir que tant el primer volum com tots els altres es veiessin molt mal editats. D’entrada, l’extensió oceànica, selvàtica i desbocada de la “diabòlica mania d’escriure” de Pla ultrapassa de llarg qualsevol referència nacional o estrangera. Les 30.000 pàgines dels 47 volums de l’Obra Completa publicada per Destino entre 1966 i 1992 no representen més que una part del fenomen. Anteriorment ja havia publicat unes altres obres completes diferents a l’editorial Selecta, com també els llibres individuals que hi donaven peu i els milers d’articles periodístics simultanis a la premsa.

El gruix inaudit anava acompanyat per un altre fet atípic: la reelaboració permanent d’uns mateixos textos, títols, articles i llibres al llarg de diferents edicions, sense que hi constés l’origen ni la intervenció que s’hi produïa de terceres persones, en particular el seu últim editor, el traductor del castellà al català dels articles originaris i el corrector d’estil.

Josep Pla va demanar a l’editor Josep Vergés que la seva Obra completa s’assemblés com més millor a la col.lecció especialitzada francesa de la Pléiade. La ressemblança es va aturar a l’aspecte formal, sense la qualitat de la revisió crítica. La col.lecció que Pla posava com a model a seguir no té cap autor amb més de dotze volums (només Voltaire arriba a catorze, si s’hi sumen els de correspondència). La irregular Obra completa de Pla a Destino té 47 volums i 30.000 pàgines!

La seva grafomania es va materialitzar en condicions anòmales de tècnica editorial. Malgrat que avui resulti difícil d’imaginar, un dels autors més prolífics de la premsa i la literatura catalanes va refusar sempre l’ús de la màquina d’escriure, perfectament implantada entre els periodistes i escriptors de la seva generació. Això obligava els editors a assumir la transcripció a màquina dels originals per poder-los donar als tipògrafs de la impremta, els quals no admetien generalment compondre originals escrits a mà.

Mecanografiar la menuda i atapeïda cal.ligrafia de Pla damunt qualsevol tipus de paper suposava una interpretació per part de terceres persones de paraules poc clares, una tasca que Pla no revisava. A continuació el text era novament modificat pel corrector d’estil, sovint de manera no pas intranscendent, com es va fer palès a partir del primer moment en què es van poder acarar alguns originals manuscrits amb les pàgines editades.

Al moment de l’aparició d’El quadern gris, Pla i el seu amic filòleg palafrugellenc Jordi Pujol i Cofan van detectar 500 errades a les pàgines editades en comparació amb el manuscrit. Les van fer arribar en privat a l’editor, el qual va corregir-les a la segona edició del volum, l’any 1969. La descurança de l’editorial va provocar que totes les reedicions posteriors es tornessin a basar en la primera edició de les 500 errades, fins a l’acurada revisió feta pel filòleg Narcís Garolera i editada el 2012. Aquest exemple s’aplica igualment a la resta de volums de l’Obra completa.

Des del 1991 El quadern gris va ser objecte d’un revelador estudi de Lluís Bonada, reeditat en diverses ocasions. El 2014 el professor Xavier Pla va editar el facsímil del quadern gris originari, les llibretes d’anotacions de joventut. El llibre fundacional de l’Obra completa de Pla ha estat traduït, en versió íntegra o fragmentària, al castellà, al francès, l’anglès, l’alemany, el neerlandès, el portuguès, el serbi...

Per Sant Jordi del 1966, ara fa cinquanta anys, es publicava el primer volum de la definitiva Obra completa de Josep Pla, la dels manejables volums vermells de l’editorial Destino. Arrencava amb un llibre inèdit que caracteritzaria en endavant tota la producció de l’homenot, per la qualitat i l’originalitat narrativa condensada en un aparent dietari de joventut, reescrit durant la vellesa. El número 1 que porta El quadern gris a l’Obra completa no és únicament ordinal, també cardinal. Designar Pla amb l’expressió “l’autor d’El quadern gris” reconeix la prelació d’aquest llibre dintre de la seva torrencial producció.

Des de les primeres llibretes d’apunts de joventut, des de la primera immersió professional en el periodisme i la literatura a partir del 1920, Pla va llançar-se a una activa reflexió sobre l’estil, l’ofici d’escriure, l’actitud de l’escriptor. Va optar, a contracorrent, per un projecte alternatiu al ruralisme modernista i al preciosisme noucentista. Es va decantar per una prosa radicalment antiretòrica, d’una laboriosa senzillesa formal.