Encara amb la ressaca de la desfeta de la candidatura olímpica de Madrid 2020 i digerint el lamentable paper que la majoria dels mitjans de comunicació espanyols, començant per TVE, han fet a l'hora d'informar sobre el tema substituint el rigor i la visió crítica pel patriotisme mesetari, quasi m'ennuego amb l'anunci fet per l'alcalde Trias que Barcelona formalitzarà la candidatura als Jocs Olímpics d'Hivern del 2022. La ciutat del sud de la Mediterrània que exporta sol i platja vol oferir ara també neu i fred. On s'és vist bestiesa més grossa i absurda?
A Barcelona ja comença a ser una tradició que l'alcalde sortint es tregui del barret un regalet enverinat en forma de gran esdeveniment abans de plegar. El primer que ho va fer va ser Pasqual Maragall (si obviem Narcís Serra i els seus Jocs Olímpics del 92) deixant damunt la taula de Joan Clos el projecte del Fòrum de les Cultures 2004, una proposta que ningú sabia per on agafar i que va servir perquè uns quants especuladors es fessin d'or construint pisos i hotels de luxe a la banda del Besòs i encarint el barri. La idea de repetir el Fòrum a altres llocs del món ha acabat morint i no precisament d'èxit.
Ara és Xavier Trias qui recull el regalet enverinat que li va deixar el relleu de Clos, Jordi Hereu, en forma de candidatura als Jocs Olímpics d'Hivern del 2022. Recordo perfectament el dia que es va fer l'anunci. El 13 de gener del 2010 es va convocar una roda de premsa mig clandestina al Museu Olímpic de Barcelona. Ningú en sabia res, ni els periodistes ni els caps dels partits de l'oposició, que van ser avisats per telèfon poc abans de fer la presentació oficial. Jo estava en un esmorzar organitzat per ERC i un Jordi Portabella descol·locat per la notícia i les maneres utilitzades va haver de gravar tres vegades la seva valoració davant les càmeres de TV3 abans de donar-li el vistiplau.
Tota l'oposició va fer costat a Hereu més per obligació que per convenciment, conscients que l'alcalde cremava els seus últims cartutxos intentant aturar el seu descrèdit creixent entre la ciutadania. Només ICV-EUiA -el soci del PSC al govern- se'n va desmarcar i el va criticar per apostar de nou per la política de grans esdeveniments en plena crisi econòmica. També ho va fer la Federació d'Associacions de Veïns de Barcelona (FAVB). “El que ens cal en un moment tan difícil com aquest són polítiques de transformació reals orientades a resoldre els greus problemes socials i ambientals que té Barcelona”, va declarar.
La proposta d'Hereu que ara fa seva Trias amaga també un vell somni centralista del Noucentisme burgès de principis del segle XX que tant es rebutja a comarques: el de passar de la Barcelona-ciutat a la Catalunya-ciutat. El projecte del govern català d'obrir a Tarragona un mega casino sota el nom de Barcelona World o els mateixos Jocs d'Hivern que volen convertir el Pirineu català en el pati del darrere de la candidatura barcelonina -al limitar-lo a ser la seu de les competicions- en són dos lamentables exemples.
Sobre este blog
El blog Opinions pretende ser un espacio de reflexión, de opinión y de debate. Una mirada con vocación de reflejar la pluralidad de la sociedad catalana y también con la voluntad de explicar Cataluña al resto de España.
Llegir Opinions en català aquí.
