Escrivia mesos enrere que la Renda Garantida de Ciutadania és imprescindible. I citant a Josep Manel Busqueta, l’ubicava en una lògica de resistència a la nostra geografia trencada per la crisi. Però ja llavors alertava de la necessitat, per què ens hi va la vida, de construir mecanismes de redistribució de la renda i de justícia social que tinguin la capacitat de capgirar la misèria. Misèria de les de sempre, i riquesa de l’IBEX 35 que augmenta beneficis a ritmes meteòrics.
I per fi hi ha hagut acord. Celebrat amb focs artificials. I ens n’alegrem. I volem felicitar a la Comissió Promotora per l’esforç i la paciència. De fet, des del primer moment en què la Comissió Promotora de la ILP es va posar a treballar, hi hem sigut i els hi hem fet costat. I ara no serà diferent. Donarem suport a la Renda Garantida de Ciutadania.
No obstant això, és de responsabilitat política explicar l’altra cara d’un pacte esbombat als quatre vents amb foto inclosa. I la primera evidència, que no per òbvia ha sigut esmentada, és que l’actual acord de la RGC ni és el millor dels acords possibles, ni suposarà un canvi substancial en la situació de pobresa de tantes i tantes famílies a casa nostra. I no és una crítica des de l’atalaia sinó una lectura de la RGC des de la tenacitat – genètica de les esquerres anticapitalistes – de voler fer política que no sigui de símptomes sinó que resolgui les causes de la desigualtat.
Llums i ombres
Anem a l’acord i a la futura Renda Garantida de Ciutadania a Catalunya. En primer lloc la RGC serà de base familiar. Només podrà ser cobrada en aquells casos on no hi hagin ingressos provinents del mercat laboral - excepte aquelles famílies mono(p/m)arentals amb fills -. La matriu familiar pot semblar un tema tècnic, però reforça la desigualtat de gènere en el sí de la família, en el sentit que no suposa un mecanisme d’empoderament de les dones perquè no té en compte la construcció patriarcal de la majoria famílies. Segurament, molts més homes que dones seran els cobradors de la RGC i les dones administraran la prestació en el sí de la família. De gestionar el sou del breadwinner al de la prestació de la RGC. Res nou a l’horitzó.
En segon lloc serà de condició subjectiva – no condicionada – i constarà de dos trams, el segon vinculat a la inserció laboral i d’obligat compliment. El segon tram se l’entén com a prestació complementària – 150 € - però es compta com a part de la prestació total. És a dir, si no s’acompleix el pla d’inserció amb èxit – partint d’un esquema fictici d’un mercat laboral amb capacitat d’oferir feines de qualitat – es retiren els 150 €. Però en cas que se segueixi el pla d’inserció i es rebutgi una sola feina considerada adequada es perd la totalitat de la prestació - encara que sigui a temps parcial i que suposi menys ingressos que la mateixa RGC -. Sabent com funciona el mercat laboral, i la diversitat de feines que em venen al cap sota l’adjectiu d’adequades, sembla més aviat una manera de recordar a la gent que si no té feina, és perquè no vol.
En tercer lloc no serà universal – obvi si només serà per aquelles famílies sense ingressos – i funcionarà amb l’IRSC – l’Indicador de Renda Suficiència de Catalunya – com a referent per a la prestació. L’indicador es crea el 2006 però està congelat des de l’any 2010 a 664 € - a algú se li escapa que aquesta quantitat pot funcionar, tal com està la vida com a quantitat de suficiència? -. De 664 € (al mes) per a una sola persona, s’allarga fins a una prestació final de 1.208 € (any 2020) per aquelles famílies amb 5 membres. I aquesta prestació és superior a la ja moribunda Renda Mínima d’Inserció, però és de sentit comú que la supervivència d’una família de 5 persones amb 1.200 € és complicada. I això es vincula amb una de les incògnites de l’acord de la setmana passada, i és que no està enllestida quina serà la complementarietat i la compactació amb les altres prestacions de la Generalitat. Esperem.
En quart lloc caldrà acreditar, per aquelles famílies migrades, una permanència mínima, continuada i efectiva de 24 mesos de residència legal a Catalunya. Diu l’acord, literalment, en cas que s’hagi produït un “efecte crida” -que s'haurà de constatar amb un increment de com a mínim un 10% de noves sol·licituds de RGC de recents censats a Catalunya- es podrà ampliar el requisit de la residència prèvia fins a un total de 36 mesos. Aquest punt és escandalós perquè restringeix, literalment, el dret a les persones d’altres orígens segons l’acompliment de la Llei d’estrangeria, profundament racista i classista. Si bona part de les persones més pobres del nostre país són d’orígens diversos, caldrà elaborar polítiques públiques que assumeixin que quan es tracta de pobresa l’origen i la classe es creuen, però en cap cas restringir els pocs mecanismes contra la pobresa que s’administren a casa nostra.
Quan la centralitat política és liberal
Ja ho veuen, la RGC és millor que l’actual RMI, segurament suposarà respirs a famílies fins ara molt ofegades per la pobresa, però no suposarà cap canvi substancial en la cartografia de les desigualtats.
Malgrat tot, aquesta no és la música que sona. La centralitat política s’ubica en el frame ideològic liberal, que parteix de la base que la pobresa o bé és endèmica i cal alimentar-la amb caritat – ja sigui via prestacions públiques o via serveis de tota índole que cobreixin necessitats -, o bé està relacionada amb la capacitat individual de fer-se a un mateix/a – i es tradueix en el cas de les polítiques d’ocupació en iniciatives fonamentades amb l'ocupabilitat -. I tot allò que se surti d’estratègia possible en el sí del marc liberal, és ridiculitzat i no considerat.
I el mateix frame liberal és el que redueix tota actuació a una prestació com la RGC – en la lògica que la pobresa és endèmica i que els ciutadans es fan a si mateixos -. En un context com l'actual, a part de mecanismes de redistribució fiscals, cal augmentar de manera substancial el salari mínim i, tenint en compte que anem cap a una situació on no es generaran prou llocs de treball per a totes les treballadores, cal fer polítiques cap al repartiment de la feina mitjançant la reducció de la jornada laboral - o altres - que permetin també una millora en la qualitat de vida.
Per la CUP-CC la RGC és de mínims, però és una mesura que, si vol tenir algun tipus d’impacte, ha d’anar acompanyada de canvis en altres àmbits. Polítiques valentes, orientades a la reproducció de la vida posant portes al capital.
Polítiques orientades a la igualtat, la dignitat i el dret a la vida digne de ser viscuda, com a objectius polítics - encara que no sempre donin vots -. Per la CUP-CC la proposta, en matèria de renda, que millor respon a aquests valors és la Renda Bàsica Universal, unipersonal i sense necessitat d’estar vinculada a la inserció laboral.
La nostra lluita pel món que portem al cor no hi cap a les llambordes on a sota s’hi amagava la platja. Passa per a fer, pas a pas i a distància curta, tot allò que podem i tenim marge per a millorar les condicions materials de les persones ara i aquí, però sense oblidar la mirada llarga, aquella que decididament vol construir comptant amb totes les persones que viuen a casa nostra. I tot, des de la profunda convicció que la misèria mata somnis i vides, i que ni és una fatalitat, ni és aliena a la gestió política. Es pot fer diferent, i es pot fer des del camí que porta a la igualtat.
Sobre este blog
El blog Opinions pretende ser un espacio de reflexión, de opinión y de debate. Una mirada con vocación de reflejar la pluralidad de la sociedad catalana y también con la voluntad de explicar Cataluña al resto de España.
Llegir Opinions en català aquí.
