El blog Opinions pretende ser un espacio de reflexión, de opinión y de debate. Una mirada con vocación de reflejar la pluralidad de la sociedad catalana y también con la voluntad de explicar Cataluña al resto de España.
Llegir Opinions en català aquí.
La diada de Sant Jordi és una de les festivitats més atractives de l'any, pel caràcter espontani de la mobilització ciutadana al voltant del llibre i la rosa, sense ser un festiu del calendari ni una fira professional. Però la tradició viva i el clima primaveral que llancen la gent al carrer no ha de servir per donar una imatge falsa del llibre i de la rosa. Les roses que comprem són bellíssimes i les regalem amb tota la il·lusió del món. A un petit país de 7 milions d'habitants, el dia de Sant Jordi es venen 7 milions de roses, segons les estimacions dels floricultors majoristes, als quals el govern del PP els ha rebaixat l'IVA del 21% al 10%, contràriament als llibres.
Només el 15% de les roses de Sant Jordi són de producció local. La resta provenen per via aèria de Colòmbia i Equador (72% del total) i en menor mesura d'Holanda, el sud d'Espanya i països africans com Kènia i Etiòpia. Les plantacions industrialitzades de roses d'exportació a Colòmbia i Equador, potenciades per plaguicides i fertilitzants sintètics, provoquen problemes de contaminació i sobreexplotació de les reserves d'aigua, sense parlar de la retribució de la mà d'obra local.
Pel que fa als llibres, l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana estableix que només un 9,7% dels afiliats poden viure de la feina d'escriure, sumant drets d'autor, articles de premsa, conferències, guions, traduccions i altres col·laboracions, en cas que les cobrin. La immensa majoria dels escriptors s'han de guanyar la vida a través d'altres professions, sense deixar d'escriure.
La literatura està formada en la fase productiva per escriptors, editors, distribuïdors i llibreters.
De tots aquests professionals, només els escriptors són capaços de treballar per amor a l'art, a pèrdua, posant-hi de la pròpia butxaca. Acostumen a rebre del 7% al 10% de la venda dels llibres que han escrit, en cas que els ho paguin. La literatura en català s'enorgulleix sovint de la seva vitalitat, però es basa en el greuge econòmic imposat als escriptors que opten per aquesta llengua.
El 85% dels escriptors en català coneixen tirades molt limitades dels seus llibres, entre 200 i 1.200 exemplars. Els índex de lectura del país continuen sent baixíssims: un 65% dels ciutadans declara llegir un sol llibre per any. L'any passat es van vendre 1,5 milions de llibres durant el sol dia de Sant Jordi, generalment a lectors que només en compren amb aquesta ocasió. La facturació va ascendir a 20,3 milions d'euros, amb un 54% dels títols en català.
No ha d'induir a cap eufòria. Tenim un sector editorial desenvolupat i molts llibres en català, però aquells que els escriuen no en poden viure, avui encara menys que fa pocs anys. És un dels sectors on la precarització s'ha instal·lat més descaradament.
Per acabar-ho d'adobar, el govern del PP ha dictaminat que qualsevol escriptor que cobri la jubilació i ingressi més de 9.000 euros suplementaris a l'any per la seva feina (drets d'autor, conferències, etc.) perd el dret a la pensió. La Generalitat ha retallat el pressupost del departament de Cultura de l'1,68% del total al 0,7%. Més que el dia del llibre i la rosa, Sant Jordi és el dia de l'escriptor heroic!
La diada de Sant Jordi és una de les festivitats més atractives de l'any, pel caràcter espontani de la mobilització ciutadana al voltant del llibre i la rosa, sense ser un festiu del calendari ni una fira professional. Però la tradició viva i el clima primaveral que llancen la gent al carrer no ha de servir per donar una imatge falsa del llibre i de la rosa. Les roses que comprem són bellíssimes i les regalem amb tota la il·lusió del món. A un petit país de 7 milions d'habitants, el dia de Sant Jordi es venen 7 milions de roses, segons les estimacions dels floricultors majoristes, als quals el govern del PP els ha rebaixat l'IVA del 21% al 10%, contràriament als llibres.
Només el 15% de les roses de Sant Jordi són de producció local. La resta provenen per via aèria de Colòmbia i Equador (72% del total) i en menor mesura d'Holanda, el sud d'Espanya i països africans com Kènia i Etiòpia. Les plantacions industrialitzades de roses d'exportació a Colòmbia i Equador, potenciades per plaguicides i fertilitzants sintètics, provoquen problemes de contaminació i sobreexplotació de les reserves d'aigua, sense parlar de la retribució de la mà d'obra local.