Gorda, vella, puta, lletja. Que abans de tenir relacions sexuals passa per assemblea. Cabells de guarra. Idiota. Mala puta, traïdora, esperrucada. Sense atractiu. Filla de puta amargada.
Aquests dies s'han succeït els insults masclistes a les dones de la CUP que estan a primera línia de la política institucional. De tot. Constantment. Valoracions sobre el físic, la sexualitat, la líbido, l'aspecte, la roba, l'edat, la professió.
Ni sobre la praxis política. Ni sobre la qualitat discursiva.
Però no només en negatiu.
Calladeta està més guapa. Està boníssima. Musa.
Ni només és un tema contra les dones de la CUP.
Barriguita. Pivón. Histèrica.
N'hi ha per a totes.
I perquè són tant alarmants tots aquests insults més enllà de les discrepàncies polítiques?
En primer lloc perquè els insults són una forma d'agressió. I les agressions contra les dones i/o totes les persones que no s'identifiquen com a homes; les agressions que fan referència a aptituds suposadament de gènere – bellesa, satisfacció sexual, objecte sexual, etc -; les agressions que es donen en el marc de relacions de poder basades en l'estructura cognitiva i objectiva patriarcal: són agressions masclistes. Agressions que, tot i ser verbals, justifiquen i legitimen que a les dones se les pugui insultar, vexar, menysprear. Agressions que aguanten el que les expertes anomenen l'espiral de la violència. Agressions que en altres casos s'han convertit, seguint l'anomenada espiral, en assassinats. Agressions que conviuen amb un 2016 que ja s'ha cobrat 6 vides de dones. Greu. Legitimador. Impune. Assumim-ho, la violència no és cosa de tarats, la violència és portar a l'extrem les pràctiques i rols patriarcals. Qui practica la violència no és boig, és l'alumne eficient i una mica massa obsessionat del patriarcat.
En segon lloc perquè la situació política és complexa, moguda, expectant. I aquestes dones en són les protagonistes. I no les úniques. Però sí en són actrius principals. I no se les reconeix com a tals. Només són en tant que guarres, putes o altres qualificacions de gènere femení menyspreat. Però no en tant que enemigues, polítiques, estrategues, valentes, lluitadores. Quan són capaces de plantar cara, sempre és perquè tenen homes, equips i altres referents masculins al seu voltant. Mai soles. Mai per elles. Tampoc mai per equips i treballs col·lectius. Al fons de tot sempre hi ha aquell cervell brillant i estratega que, tot i ser tant humil que no vol ensenyar ni l'ombra, és el vertader ideòleg. Així es descriu a Arrimadas. Ella és l'ombra de Rivera. I així ho parodiava Polònia.
D'altra banda, quan les coses no es fan bé, llavors es recuperen tots els desqualificatius rancis i carrinclons per a les dones de segles ençà. Aquells que parlen de bruixes dolentes; de dones que encanten amb pomes i pocions; de sirenes que fan estavellar vaixells; de senyores de mala vida que porten a la perdició a qualsevol Adam sense personalitat.
Com ja anunciava el text sagrat de la Bíblia: o putes, o mares, o dolentes. Però mai putes dignes, mares dolentes, o dolentes rebels. Seguim entre la Verge Maria, la Maria Magdalena i l'Eva.
I allò més greu, però alhora més potent, allò que desferma les ires dels fills perfectes del patriarcat és que les dones de la CUP estan sent la cara visible d'un projecte polític crític, potent i que camina sense deutes ni favors a l'esquena. I no ho han fet soles, hi tenien molts companys al voltant, però a aquests se'ls ha qüestionat per la decisió política, i no per la talla de pantalons o per la forma del serrell.
A nosaltres, se'ns desqualifica, se'ns ridiculitza, se'ns insulta. Perquè qüestionem a la política de partit clàssic. Perquè qüestionem a la vella guàrdia acostumada a manar des d'un despatx. Perquè qüestionem a la dreta vestida de progre que ha aconseguit l'hegemonia al voltant d'una independència buida de contingut.
Però nosaltres responem juntes. Les mares, les verges, les putes, les Eves. Perquè som les filles de les bruixes que no van poder cremar. Perquè som, alegres i rebels, les de les aliances feministes amb les companyes d'arreu. Perquè entre la classe, l'origen i la pàtria, tenim clar que, més enllà de les estratègies polítiques per arribar allà on volem, haurem de plantar cara al patriarcat. I ho farem juntes.
Sobre este blog
El blog Opinions pretende ser un espacio de reflexión, de opinión y de debate. Una mirada con vocación de reflejar la pluralidad de la sociedad catalana y también con la voluntad de explicar Cataluña al resto de España.
Llegir Opinions en català aquí.
