El blog Opinions pretende ser un espacio de reflexión, de opinión y de debate. Una mirada con vocación de reflejar la pluralidad de la sociedad catalana y también con la voluntad de explicar Cataluña al resto de España.
Llegir Opinions en català aquí.
No cal recórrer a espies ni micròfons ocults per saber amb claredat que ens trobem al país amb més atur, més desnonaments i més casos de corrupció d’Europa, després de Grècia. Ni el govern central ni l’autonòmic no tenen un pla de xoc mínimament eficient contra la situació reconeguda, com seria la seva responsabilitat. Ni tan sols no tenen la prioritat pràctica de posar en primer pla de la seva feina aquestes urgències, més enllà de la desacreditada retòrica habitual, destinada a anguilejar i deixar passar el temps, sense admetre que res no tornarà a ser com abans. Es tracta de la pitjor crisi que hem viscut en l’actual democràcia i els 32 anys d’autogovern català. La taxa d’atur s’ha triplicat, el 26 % de la població activa espanyola, el 24% de la catalana i el 55% dels joves es troben a l’atur i aquest sol fet hauria de protagonitzar l’actualitat molt més que altres temes derivats o secundaris que la inunden. Aquells que conserven la feina han vist els ingressos retallats per múltiples cantons, de manera que el 29,5% dels catalans viuen en risc de pobresa (per sota del 60 % de la mitjana d’ingressos de la població en general), segons l’última enquesta de l’Institut d’Estudis Metropolitans. Aquesta situació general hauria de ser considerada infinitament més escandalosa que els nous casos de pràctiques corruptes que es ventilen cada dia. L’escuma dels dies no ha de soterrar l’autèntic perfil de la qüestió.
No cal recórrer a espies ni micròfons ocults per saber amb claredat que ens trobem al país amb més atur, més desnonaments i més casos de corrupció d’Europa, després de Grècia. Ni el govern central ni l’autonòmic no tenen un pla de xoc mínimament eficient contra la situació reconeguda, com seria la seva responsabilitat. Ni tan sols no tenen la prioritat pràctica de posar en primer pla de la seva feina aquestes urgències, més enllà de la desacreditada retòrica habitual, destinada a anguilejar i deixar passar el temps, sense admetre que res no tornarà a ser com abans. Es tracta de la pitjor crisi que hem viscut en l’actual democràcia i els 32 anys d’autogovern català. La taxa d’atur s’ha triplicat, el 26 % de la població activa espanyola, el 24% de la catalana i el 55% dels joves es troben a l’atur i aquest sol fet hauria de protagonitzar l’actualitat molt més que altres temes derivats o secundaris que la inunden. Aquells que conserven la feina han vist els ingressos retallats per múltiples cantons, de manera que el 29,5% dels catalans viuen en risc de pobresa (per sota del 60 % de la mitjana d’ingressos de la població en general), segons l’última enquesta de l’Institut d’Estudis Metropolitans. Aquesta situació general hauria de ser considerada infinitament més escandalosa que els nous casos de pràctiques corruptes que es ventilen cada dia. L’escuma dels dies no ha de soterrar l’autèntic perfil de la qüestió.