El blog Opinions pretende ser un espacio de reflexión, de opinión y de debate. Una mirada con vocación de reflejar la pluralidad de la sociedad catalana y también con la voluntad de explicar Cataluña al resto de España.
Llegir Opinions en català aquí.
Quan un periodista es converteix en protagonista d'una informació es trenca l'esquema comunicatiu habitual. Si la informació en qüestió és la llista de les 169 investigacions “més calentes” de l'agència Método 3, encara és més xocant que un periodista hi aparegui. Això és el que m'ha passat.
En veure que el dossier número 44 correspon a una investigació sobre Antoni Fuentes per filtracions d'informació confidencial publicades a 'El Periódico de Catalunya' sobre Seat, la primera reacció, tant meva com dels col·legues que m'han mostrat el seu suport, és d'incredulitat, però després va apareixent la indignació. M'he vist involucrat en un assumpte tan tèrbol com el culebrot de les escoltes presumptament il·legals a dirigents polítics perquè Método 3 també em va espiar amb l'objectiu de cercar uns suposats talps a Seat que em passen informació.
Per suposat que em reservo les accions legals que consideri oportunes per defensar-me i exigir responsabilitats davant una actuació que pugui ser considerada com delictiva per haver interferit a la meva intimitat i haver atemptat contra la meva feina. Per això ara cal més que mai la màxima transparència per conèixer el contingut d'aquests informes, per saber si van incloure actes il·legals com gravacions de converses o punxades de telèfons i, molt important, qui va encarregar la investigació.
Sense prejutjar a quins despatxos ni quins aprenents de Maquiavel van idear empotrar-me uns detectius, l'empresa implicada en aquest dossier, Seat i el Grup Volkswagen, faria bé d'iniciar una investigació interna per saber si algú de la companyia va encarregar a Método 3 espiar a un periodista. També està en joc la imatge pública i la reputació de l'empresa.
El dossier 44 és també una mostra de la filosofia del tot s'hi val per contrarrestar o anul·lar rivals o personatges incòmodes que està present al 'Método3gate'. En el nostre sistema democràtic, solament un jutge pot exigir a un periodista que reveli les seves fonts, encara que aquest es pot negar i optar per mantenir la inviolabilitat d'un dels pilars del periodisme assumint les conseqüències.
La investigació encarregada a Método 3 pretenia saltar-se aquest principi i fer sortir el talp o els talps del cau. El que em deixa més tranquil és que els talps segueixen als seus caus perquè la investigació va fracassar.
Quan un periodista es converteix en protagonista d'una informació es trenca l'esquema comunicatiu habitual. Si la informació en qüestió és la llista de les 169 investigacions “més calentes” de l'agència Método 3, encara és més xocant que un periodista hi aparegui. Això és el que m'ha passat.