Aquest 11 de setembre va fer quinze anys de l'atemptat contra les Torres Bessones de Nova York que va costar prop de 3.000 morts. Fa dos anys va obrir les portes el nou gratacels novaiorquès de 104 pisos que ocupa el lloc de les dues torres abatudes. No es va muntar cap acte inaugural, no es va tallar cap cinta. Els primers 500 empleats de les oficines eren del grup editor Condé Nast, que publica revistes com The New Yorker, Vanity Fair i Vogue.
L'edifici volia simbolitzar la capacitat de superació de la barbàrie terrorista, el repte del retorn a la normalitat, una mirada cap el futur. El passat mes de març obria al subsòl el nou intercanviador de transport públic (onze línies de metro, trens de rodalies) dissenyat per l'arquitecte Santiago Calatrava amb dues enormes ales d'acer a la superfície emergida del vestíbul i la gegantina plaça sota terra amb claror natural, revestida de marbre blanc. La Zona Zero ja no és només un mausoleu ni un memorial.
Resten per construir-hi dos gratacels més. La futura Torre 2 completarà d'aquí cinc anys, al moment del vintè aniversari de l'atemptat, la reconstrucció total del complex enrunat. Alhora, cap dels candents problemes bèl·lics declarats a múltiples països del món musulmà no ha trobat des d'aleshores la més mínima solució, malgrat que la professionalització de les forces armades occidentals i la tecnologia disminueixin el volum dels seus soldats sobre el terreny. El president Obama ni tan sols no ha pogut complir la promesa electoral de tancar la presó “al·legal” de Guantánamo.
La Torre 2 serà la seu central de la multinacional de mitjans de comunicació 21st Century Fox i també de la News Corporation, del magnat conservador Rupert Murdoch. D'aquesta manera quedarà demostrada la capacitat de reacció del capital financer i del sector immobiliari nord-americà, així com la incapacitat d'acció del sector polític per trobar solucions a les diverses guerres en què s'ha involucrat, amb la consegüent mobilització de la indústria armamentista en les tasques de destrucció i de la resta d'actors econòmics en les de reconstrucció, allà on es reconstrueix. La guerra continua igual o pitjor que fa quinze anys.
La recent treva russo-americana a Síria encara està per demostrar i només implica un dels focus del conflicte. El terrorisme islamista als països occidentals destenyeix sobre els musulmans residents de primera, segona o tercera generació, assenyalats com a caldo de cultiu de tots els mals pels xenòfobs, pels baixos instints que algunes mentalitats són els que tenen més a flor de pell, sobretot quan tracten de confondre els problemes com a manera de no resoldre'n cap.
Aquest 11 de setembre va fer quinze anys de l'atemptat contra les Torres Bessones de Nova York que va costar prop de 3.000 morts. Fa dos anys va obrir les portes el nou gratacels novaiorquès de 104 pisos que ocupa el lloc de les dues torres abatudes. No es va muntar cap acte inaugural, no es va tallar cap cinta. Els primers 500 empleats de les oficines eren del grup editor Condé Nast, que publica revistes com The New Yorker, Vanity Fair i Vogue.
L'edifici volia simbolitzar la capacitat de superació de la barbàrie terrorista, el repte del retorn a la normalitat, una mirada cap el futur. El passat mes de març obria al subsòl el nou intercanviador de transport públic (onze línies de metro, trens de rodalies) dissenyat per l'arquitecte Santiago Calatrava amb dues enormes ales d'acer a la superfície emergida del vestíbul i la gegantina plaça sota terra amb claror natural, revestida de marbre blanc. La Zona Zero ja no és només un mausoleu ni un memorial.