25-N: Tot el peix venut?

Són molts els que pensen que les eleccions del 25 de novembre són més un plebiscit que una autèntica contesa electoral. I que l’única cosa que ens juguem és si CiU tindrà majoria absoluta o no. No sóc de la mateixa opinió. És evident que res fa imaginar que Artur Mas i CiU no tornin a formar govern. Per molt que pugui fins i tot perdre escons, cosa gens descartable, no hi ha majoria alternativa imaginable a hores d’ara. De fet el mateix Mas ja ho dóna per fet quan parla de que en el seu futur Govern hi haurà un Departament més centrat en les relacions exteriors. Crec que hi ha moltes coses en joc. Hi ha moviments de fons en l’escenari polític català que veurem fins on es confirmen la nit del 25-N. Un dels més importants és el volum de la desfeta socialista i cap a on es desplacin els seus votants desencissats. Un altre, no menys important, és qui capitalitzarà les prevencions i les pors que van creixent a mesura que s’acosta el dia de les eleccions. I, dins del marc de l’esquerra, com es distribuiràn els vells i nous votants.

A mesura que pasen els dies i que la campanya va agafant gruix, observo una modulació del clima post 11 de setembre. Els desnonaments, la vaga del 14 de novembre, la persistència de la crisi i la manca de resultats de les polítiques d’austeritat van passant factura, i van recordant que si el camí sobiranista no serveix per redreçar moltes coses en l’escenari econòmic i social, haurem fet un pa com unes hosties. Com es decantarà això en termes electorals? El més normal seria imaginar radicalització i abstenció com a respostes emocionals. Però, en una perspectiva de canvi de sistema polític i d'autodeterminació, la capacitat mobilitzadora pot augmentar. I de fet anem tenint signes de repolitització creixent de la societat. Aconseguirà el PP recollir pors, malestars i descontents davant la deriva sobiranista de CiU? Farà el mateix Ciutadans amb els que fugen del PSC per la seva tebior front al sobiranisme? Com aprofitaràn la caiguda de vot al PSC forces com Iniciativa o ERC?. Aconseguiràn les CUP entrar al Parlament convoiant vots que no trovaben fins ara destinatari? Cap d’aquestes preguntes és irrellevant, per molt que imaginem que CiU aconseguirà ser la primera força i que formarà govern. Les respostes a aquestes preguntes ens donaràn pistes de com està el termòmetre nacional i social del país i determinaràn les respostes polítiques abans i després de la consulta. No tot el peix està venut.

Són molts els que pensen que les eleccions del 25 de novembre són més un plebiscit que una autèntica contesa electoral. I que l’única cosa que ens juguem és si CiU tindrà majoria absoluta o no. No sóc de la mateixa opinió. És evident que res fa imaginar que Artur Mas i CiU no tornin a formar govern. Per molt que pugui fins i tot perdre escons, cosa gens descartable, no hi ha majoria alternativa imaginable a hores d’ara. De fet el mateix Mas ja ho dóna per fet quan parla de que en el seu futur Govern hi haurà un Departament més centrat en les relacions exteriors. Crec que hi ha moltes coses en joc. Hi ha moviments de fons en l’escenari polític català que veurem fins on es confirmen la nit del 25-N. Un dels més importants és el volum de la desfeta socialista i cap a on es desplacin els seus votants desencissats. Un altre, no menys important, és qui capitalitzarà les prevencions i les pors que van creixent a mesura que s’acosta el dia de les eleccions. I, dins del marc de l’esquerra, com es distribuiràn els vells i nous votants.

A mesura que pasen els dies i que la campanya va agafant gruix, observo una modulació del clima post 11 de setembre. Els desnonaments, la vaga del 14 de novembre, la persistència de la crisi i la manca de resultats de les polítiques d’austeritat van passant factura, i van recordant que si el camí sobiranista no serveix per redreçar moltes coses en l’escenari econòmic i social, haurem fet un pa com unes hosties. Com es decantarà això en termes electorals? El més normal seria imaginar radicalització i abstenció com a respostes emocionals. Però, en una perspectiva de canvi de sistema polític i d'autodeterminació, la capacitat mobilitzadora pot augmentar. I de fet anem tenint signes de repolitització creixent de la societat. Aconseguirà el PP recollir pors, malestars i descontents davant la deriva sobiranista de CiU? Farà el mateix Ciutadans amb els que fugen del PSC per la seva tebior front al sobiranisme? Com aprofitaràn la caiguda de vot al PSC forces com Iniciativa o ERC?. Aconseguiràn les CUP entrar al Parlament convoiant vots que no trovaben fins ara destinatari? Cap d’aquestes preguntes és irrellevant, per molt que imaginem que CiU aconseguirà ser la primera força i que formarà govern. Les respostes a aquestes preguntes ens donaràn pistes de com està el termòmetre nacional i social del país i determinaràn les respostes polítiques abans i després de la consulta. No tot el peix està venut.