Veurem la fi de la pena de mort?

Aquest any fa just 40 anys que a Amnistia Internacional vam engegar la primera campanya per aconseguir l'abolició de la pena de mort al món. Aquell 1977 llunyà només 16 països eren abolicionistes. L'any 1997, vint anys després, la xifra ja s'havia elevat a 64. I enguany podem parlar de 104 països que han eliminat la pena de mort de la seva legislació, més de la meitat de països del món. Si sumem a aquesta xifra la dels països que són abolicionistes en la pràctica —és a dir, que mantenen la pena de mort però que no l'apliquen, i alguns des de fa dècades— ja ens situem en els 141 països, el 70% del total.

Sens dubte són bones dades, les millors de la història. Són xifres que ens assenyalen que, en aquests quaranta anys, el recurs a les execucions per part dels estats es redueix, lentament però de manera inexorable, i que l'horitzó del final de la pena de mort és més a prop. Però, veurem la seva fi en un futur més o menys proper, posem vint, trenta o quaranta anys més?

En l'anàlisi de les dades i estadístiques sobre pena de mort que publiquem cada any per aquestes dates intentem respondre aquesta pregunta però no ens en sortim del tot. Hi ha qui veu el got mig buit. Hi ha qui el veu mig ple. I certament les dades poden avalar les dues posicions.

Comencem per les males noticies. L'any passat es van registrar un mínim de 1.032 execucions al món per part dels estats, el 87% de les quals concentrades en només quatre països: l'Iran, l'Aràbia Saudita, l'Iraq i el Pakistan. La Xina, que completa el macabre top 5 de països executors, amb tota seguretat ha executat més que tota la resta, però és impossible facilitar una dada aproximada del seu nivell d'execucions, que és grotesc això sí, perquè considera tot el que envolta la pena de mort com un secret d'estat.

Les autoritats xineses s'amaguen de l'escrutini internacional. Apliquen un sistema complicat i opac, un entramat judicial i burocràtic ben afinat per ocultar la magnitud escandalosa de les execucions en el país. Per una banda afirmen que treballen per l'obertura i la transparència judicial. Que disposen d'una base de dades judicials on line on es pot consultar tot: que no tenen res a amagar. Però els fets desmenteixen aquestes promeses. 

Des d'Amnistia Internacional hem detectat centenars de casos de pena de mort que no consten en cap base de dades. Vam trobar informacions públiques sobre execucions de gairebé un miler de persones entre 2014 i 2016, però només un 10% d'aquests casos consten en la base de dades judicial. Les xifres tampoc no inclouen els estrangers condemnats a mort per delictes relacionats amb el tràfic de drogues, ni tampoc els casos vinculats al «terrorisme».

Sens dubte la Xina fa ús de revelacions parcials i afirmacions no verificables amb l'objectiu, de portes enfora, de reforçar el seu lideratge en el món i treure pit de la reducció d'execucions. Però és que les xifres no encaixen i pensem que el que fa la Xina és deliberadament enganyós. Per tant, poca o nul·la credibilitat a allò que manifesten les autoritats xineses sobre els seus «progressos».

La bona notícia de l'any arriba dels Estats Units, que té el dubtós honor de ser l'únic país del continent americà que encara aplica la pena de mort i un dels dos únics del G8 —l'altre és un cas poc conegut: el Japó— que encara mantenen la pena capital.

Per primer cop des del 2006 els Estats Units no figuren entre els cinc països amb més execucions del món. El seu nombre no ha parat de reduir-se des del 2009 i enguany, amb vint persones executades, s'ha assolit el nivell mínim registrat des de fa 25 anys, des del 1991. És una tendència consolidada: les execucions als EUA cauen a la meitat de les que es feien el 1996 i són cinc vegades menys que, per exemple, les de 1999.

Si mirem el nombre de condemnes a mort que fixen jutges i tribunals populars veiem la mateixa tendència a la baixa. Les condemnes de 2016 (32) són les més baixes des del 1973. Això és un senyal clar i evident que jutges, fiscalia i jurats comencen a donar l'esquena a la pena de mort com a instrument per impartir «justícia». El debat social, polític, comunicatiu, judicial sobre la pena capital en el país es comença a guanyar i l'any passat ja només es van dur a terme execucions en cinc estats dels EUA (Texas, Geòrgia, Alabama, Missouri i Florida), sent els dos primers, Texas i Geòrgia, els que concentren fins el 80% d'execucions.

Tot i que les dades avalen l'optimisme i el debat està clarament orientat cap a la abolició, no es pot abaixar la guàrdia. La reducció del nombre d'execucions es deu, en part, a litigis relacionats amb les dificultats de molts estats per obtenir les substàncies químiques necessàries per aplicar la injecció letal. I alguns estats, com Utah o Arkansas —que no executa des de fa deu anys però que per a aquest abril té programades fins a set execucions— estan plantejant el retorn a altres mètodes d'execució més «barats», com la cadira elèctrica o l'escamot d'afusellament. Per tant, el panorama actual pot invertir-se amb celeritat.

Alhora, cal veure quin efecte tindrà l'arribada de Trump a la presidència i una retòrica de «mà dura» general que ja va contribuir a marcar els pics d'execucions als Estats Units de les dècades dels 80 i 90. També preocupa aquest fenomen lluny dels EUA, a l'altra banda del Pacífic, a les Filipines, on el president Duterte ha promès la reintroducció de la pena de mort (abolida el 2006), fet que seria una notícia nefasta. I alarma també que el nombre de condemnes a mort augmenti en països que travessen situacions complexes d'inseguretat o convulsió interna, com Nigèria. Que s'invoqui la pena de mort per fer front a situacions vinculades a la lluita antiterrorista, com també es fa al Pakistan, a Egipte o a l'Aràbia Saudita, ben enfilats al rànquing d'executors.

Sabem que la pena de mort no impartirà justícia perquè precisament els principals països executors són els que tenen sistemes de justícia que no aguanten una mínima anàlisi sobre estàndards o procediments del que s'entén per judici just. També sabem que la pena de mort no farà que ningú estigui més segur: no hi ha cap estudi, ni un, que demostri que l'aplicació de la pena de mort redueix els nivell de delinqüència o de terrorisme. Això és el que hem d'explicar i estendre perquè cada cop més estats deixin d'aplicar la pena capital. Que dels 104 països abolicionistes actuals passem als 200. Que la pena de mort es converteixi en un apunt als llibres d'història.

Aquest any fa just 40 anys que a Amnistia Internacional vam engegar la primera campanya per aconseguir l'abolició de la pena de mort al món. Aquell 1977 llunyà només 16 països eren abolicionistes. L'any 1997, vint anys després, la xifra ja s'havia elevat a 64. I enguany podem parlar de 104 països que han eliminat la pena de mort de la seva legislació, més de la meitat de països del món. Si sumem a aquesta xifra la dels països que són abolicionistes en la pràctica —és a dir, que mantenen la pena de mort però que no l'apliquen, i alguns des de fa dècades— ja ens situem en els 141 països, el 70% del total.

Sens dubte són bones dades, les millors de la història. Són xifres que ens assenyalen que, en aquests quaranta anys, el recurs a les execucions per part dels estats es redueix, lentament però de manera inexorable, i que l'horitzó del final de la pena de mort és més a prop. Però, veurem la seva fi en un futur més o menys proper, posem vint, trenta o quaranta anys més?