El blog Opinions pretende ser un espacio de reflexión, de opinión y de debate. Una mirada con vocación de reflejar la pluralidad de la sociedad catalana y también con la voluntad de explicar Cataluña al resto de España.
Llegir Opinions en català aquí.
Em vaig assabentar de la notícia per un missatge de Telegram: “Marta! Ho has vist?Crespo condemnat! Al final s’ha fet justícia! Ho heu aconseguit!”. Efectivament, aquest divendres l’ex-diputat de CiU Xavier Crespo ser condemnat per haver rebut suborns de la màfia russa. Nou anys d’inhabilitació i 450.000  euros de multa. En mig d’un oceà d’impunitat, aquest gota de justícia s’agraeix. Però no n’hi ha prou. Hi ha coses molt greus sobre les que Xavier Crespo encara no ha donat explicacions.


El document que vam descobrir la tarda del 10 de maig de 2012 només tenia tres folis però demostraven que sempre que hi ha opacitat algú se n’aprofita. En aquest cas l’aprofitat era el llavors diputat Xavier Crespo. Aquell document de tres folis explicava dues històries: 1) Entre els anys 2000 i 2005 un grup de gestors i polítics havia fet desaparèixer dels hospitals públics de Blanes i Calella un total de 2,4 milions d'euros 2) L’espoli va ser descobert per la Sindicatura de Comptes però va ser la mateixa Sindicatura qui va ocultar-lo, amb l’ajut de Jordi Turull (CiU) i Marina Geli (PSC, llavors Consellera de Salut del Govern Tripartit). Aquells tres folis eren el “vot particular” d’un dels membres de la Sindicatura –Agustí Colom– advertint al Parlament que la resta dels membres de la Sindicatura havien tapat l’informe complet on es detallaven les claus de l’espoli.
Aquest informe de la Sindicatura sobre l’espoli dels hospitals de Blanes i Calella (i el vot particular que havia advertit al Parlament de l'ocultació) va romandre prop de set anys amagat. Havia arribat el moment de posar llum. I vam fer aquest vídeo i el vam penjar a Youtube:

Hores més tard, al web de CiU, Xavier Crespo anunciava una querella contra nosaltres per “difamacions”. Vam treballar durant dies i finalment, el 5 de juny de 2012 sortia a la llum el que es coneixeria com a Informe Crespo. Setanta planes on es detallaven les gravíssimes irregularitats que implicaven a Xavier Crespo en la desaparició dels 2,4 milions d'euros. La llista d’irregularitats és molt llarga: comissions fantasma, diners públics per pagar hotels, lloguers i restaurants sense justificació de cap mena, sobresous irregulars...

Després de set anys tot plegat va sortir a la llum, però encara ningú ha donat cap explicació. No han donat explicacions els responsables de la Sindicatura que van impedir que l’Informe Crespo arribés al Parlament. No han donat explicacions els diputats del Parlament de Catalunya que van rebre els tres folis del vot particular d’Agustí Colom. No han donat explicacions els gestors dels hospitals, implicats a l’escàndol, que avui continuen regint els destins de diversos hospitals públics catalans. No ha donat explicacions Jordi Turull –actual diputat de Junts Pel Si–, qui va pressionar la Sindicatura per enterrar el cas. No ha donat explicacions Marina Geli –integrant de les llistes de Junts Pel Si– qui des de la Conselleria va fer gestions per amagar l’escàndol. No ha donat explicacions Albert Batet –actual diputat de Junts Pel Si– qui al llarg de la Comissió d’Investigació sobre la Corrupció al Sistema Sanitari va defensar aferrissadament “l’honor” del seu company de partit. No ha donat explicacions Artur Mas –candidat a President per Junts pel Si– qui sempre ha defensat el seu company de partit. I, per últim, no ha donat explicacions Xavier Crespo, avui condemnat pels seus tractes amb la màfia russa.

L’any 2013, al llibre Artur Mas: on són els meus diners? tots els detalls d’aquest escàndol. I escrivíem: “És veritat que al nostre país cada dia es destapa un nou escàndol i sembla que la marea del temps i l'actualitat va fent que els casos es perdin en la memòria. És clar que des de cafèambllet no podrem mai amb tota la corrupció, però mai acceptarem com a normal el que va passar a la CSMS entre els anys 2000 i 2005. No ho oblidarem mai, no deixarem mai de demanar explicacions als implicats i no deixarem que això passi com si res. Mantindrem el cas de l'Informe Crespo obert fins que els seus responsables demanin perdó a la ciutadania. No sabem si serà d'aquí a un any, cinc, deu o vint, però els responsables d'aquest desastre, tard o d'hora, s'hauran d'enfrontar els seus escandalosos actes (...) Per això us demanem que llegiu amb atenció els detalls del cas de l'Informe Crespo. Que us els guardeu a la memòria i que l'hi expliqueu a tothom. Escriure-ho en aquest llibre és la nostra manera de mantenir-lo viu. Que ho llegiu, també. I quan hàgim acabat d'escriure el llibre, continuarem buscant la manera d'acabar amb la impunitat de les persones que protagonitzen l'informe Crespo”.

Han passat 3 anys i encara no tenim explicacions sobre l’Informe Crespo. La condemna del divendres és una pas més. Però cal seguir. I davant l’oblit que garanteix la impunitat, memòria. Davant la impunitat, memòria col·lectiva.
Aquí podeu llegir l'Informe Crespo (Part I) i l'Informe Crespo (Part II)

Em vaig assabentar de la notícia per un missatge de Telegram: “Marta! Ho has vist?Crespo condemnat! Al final s’ha fet justícia! Ho heu aconseguit!”. Efectivament, aquest divendres l’ex-diputat de CiU Xavier Crespo ser condemnat per haver rebut suborns de la màfia russa. Nou anys d’inhabilitació i 450.000  euros de multa. En mig d’un oceà d’impunitat, aquest gota de justícia s’agraeix. Però no n’hi ha prou. Hi ha coses molt greus sobre les que Xavier Crespo encara no ha donat explicacions.