Semblava que mai arribaria, però ja és aquí. El cas Palau, l'escàndol que va cobrir de fang l'oasi català, arriba a judici aquest dimecres vuit anys després del seu esclat. A la banqueta dels acusats s'asseuran els exgestors i saquejadors confessos de la institució cultural, Fèlix Millet i Jordi Montull, tot i que la clau del judici serà determinar si, com sostenen l'instructor i el fiscal, Convergència va camuflar a través del Palau de la Música comissions de Ferrovial a canvi d'obra pública.
Els focus de la corrupció dels qual el partit fuig -ha arribat a refundar al PDECat per això- tornaran a il·luminar-durant els quatre mesos que s'allargarà el judici. Tot això en la recta final del procés independentista, o com solen sobrenomenar-lo els neoconvergentes, de la “desconnexió” amb Espanya.
Convergència arriba al judici del Palau com a responsable civil per beneficiar presumptament l'espoli de la institució cultural. El fiscal, Emilio Sánchez Ulled, té clar que el saqueig del Palau i el finançament irregular de Convergència van de la mà: segons la seva tesi, mentre Millet i Montull s'omplien les butxaques, el Palau va ser la tapadora a través de la qual el partit va rebre 6,6 milions -quantitat que demana decomissar a CDC- de Ferrovial a canvi d'obres públiques de l'últim govern de Jordi Pujol. Una d'elles és la Ciutat de la Justícia, l'edifici on se celebrarà el judici.
Està per veure com aguanta el judici la nova imatge i marca convergent, el PDECat, i també com afecta la relació amb els seus socis independentistes d'ERC i la CUP. Tot i la nova fornada de dirigents que dirigeixen l'PDECat, el president del partit és la mateixa persona que ocupava la secretaria general de CDC a l'època dels fets que es jutgen: Artur Mas.
Amb tot, l'únic convergent que s'asseu a la banqueta és l'extresorer de CDC, Daniel Osàcar. Han quedat fora del macrojudici dos membres del partit claus en la trama: l'extresorer Carles Torrent (va morir el 2005) i l'exdiputat Jaume Camps - la seva responsabilitat penal va prescriure- i declararà com a testimoni el 10 d'abril. En la mateixa data testificarà Àngel Colom, actualment vinculat a CDC, que va ser imputat en el cas pels 75.000 euros que li va lliurar Millet per saldar els deutes del Partit per la Independència (PI).
Altres dates marcades amb vermell són el 8 de març, quan començaran a declarar els acusats -Millet, Montull, Osàcar ...- i així fins a completar els setze encausats el 17 de març. El partit i la resta de responsables civils, com les filles i la dona de Millet, han de declarar la setmana del 20 de març. Un mes després serà el torn -com a testimoni- d'Andreu Viloca, tresorer de CDC actualment investigat pel 3%. El degoteig de testimonis convergents il·lustres el completaran el 27 d'abril els exconsellers d'Obres Públiques dels últims governs de Pujol, Felip Puig i Pere Macias.
“L'inefable Fèlix Millet”
Tot va començar el 2002 amb una carta anònima a Hisenda en la qual es denunciava que “l'inefable Fèlix Millet” gastava diners del Palau de la Música en creuers, viatges, cotxes i obres a casa seva. No va ser fins a 2009 quan la Fiscalia va presentar una querella i els Mossos van regirar els despatxos de Millet i la seva mà dreta, Jordi Montull. Millet, en altre temps prohom de la cultura i descendent d'una de les sagues que han exercit el poder a l'ombra durant generacions a Catalunya, va confessar el setembre del 2009 haver-se apropiat d'almenys 3,3 milions. La Fiscalia eleva el desfalc fins als 25 milions. La instrucció porta pràcticament acabada des del 2013.
El “peatge”, en paraules del fiscal, cobrat a Ferrovial per participar en el mercat d'obra pública es canalitzava a través del Palau. Sánchez Ulled sosté que Ferrovial pagava un 4% en comissions, que es dividien entre CDC (2,5%), i Millet i Montull (1,5%), per la seva tasca d'intermediació i dissimulació dels pagaments. Posteriorment els exreponsables del Palau, sempre segons el fiscal, es repartien aquest percentatge en un 80 i un 20%, respectivament.
El partit -a diferència de Millet i Montull, saquejadors confessos- ve negant durant els vuit anys que porta obert el cas d'haver-se lucrat o finançat a través del Palau. En aquest sentit, la defensa del partit ha assenyalat sempre que no hi ha irregularitats en els concursos públics investigats. De fet, el fiscal sosté que els pagaments que constitueixen el presumpte finançament de CDC es “disfressaven” per tres vies: 3,7 milions a través de diners en efectiu lliurat al tresorer del partit, factures falses d'empreses per valor de 2,3 milions, i convenis de col·laboració cultural “falsos” amb la Fundació Trias Fargas, vinculada a CDC.
Sense responsables polítics
Quins caps de CDC van ordir o consentir la trama? És una de les preguntes sense resposta del cas Palau. “La lògica apunta que Osàcar i Torrent van haver de comptar com a mínim amb l'assentiment d'alts responsables del partit, extrem que no ha pogut ser prou acreditat”, assenyala l'escrit d'acusació del fiscal Sánchez Ulled.
L'única sorpresa que podria oferir el judici seria que Jordi Montull proporcionés dades per confirmar el presumpte finançament irregular de CDC i descarregar així de responsabilitat la seva filla Gemma, exdirectora financera del Palau, que s'exposa a 26 anys de presó per tenir un paper “determinant”, segons el fiscal, en la confecció de les factures falses cap a CDC. En qualsevol cas, una eventual condemna quedaria per sota de les penes sol·licitades provisionalment -la Fiscalia demana 27 anys i mig de presó per a Millet i Montull- per les dilacions que ha patit el procés i perquè els dos ja van retornar part dels diners del Palau.
El primer a declarar serà Millet. L'home que en la seva infantesa jugava amb el Rolls Royce de les ties del comte de Godó afronta el judici amb 81 anys reclòs a casa de l'Ametlla del Vallès, allunyat -que no expulsat- del món de les elits catalanes en el qual va néixer i va destacar. El mateix Millet ho resumia així en el llibre L'Oasi Català (, Andreu Farràs, Pere Cullell, Planeta, 2001): “Som unes quatre-centes persones que ens trobem a tot arreu i sempre som els mateixos. Ens trobem al Palau, al Liceu, hi ha un nucli familiar i ens veiem coincidint en molts llocs, siguem o no parents”.
Millet ho va ser tot a Catalunya. Va asseure's en el consell de La Caixa, en el de l'Agrupació Mútua, de la societat del Gran Teatre del Liceu i de la fundació del F.C. Barcelona, entre altres empreses i fundacions. La seva tasca més destacada, però, va ser la de tornar a la primera línia al Palau i l'Orfeó Català, emblema del nacionalisme català fundat pel seu besavi Lluís. Sota el lideratge de Fèlix Millet, al Palau va arribar a agafar el testimoni del Liceu com a lloc de reunió predilecte de les elits. També va tenir temps per saquejar-ho.