L'oposició reclama que el Govern respongui a les incògnites del cas Cesicat

Un mes i mig després de les primeres filtracions d'Anonymous que revelaven el seguiment d'activistes a la xarxa per part del Centre de Seguretat de la Informació de Catalunya (Cesicat), el govern segueix sense donar cap explicació satisfactòria sobre el cas. Ahir CiU i ERC van vetar la compareixença al Parlament del portaveu del Govern, Francesc Homs, i avui es votarà la compareixença dels consellers directament implicats en el cas, el conseller d'Interior, Ramon Espadaler, i el d'Empresa i Ocupació, Felip Puig, així com del Director General de Telecomunicacions, Jordi Puigneró.

El PSC ha portat el cas a la Fiscalia a l'espera que actuï davant els indicis de violació de drets dels ciutadans que representen les filtracions. La resta de l'arc parlamentari (ICV-EUiA, la CUP i C's) també ha reclamat explicacions al govern amb preguntes parlamentàries, sol·licituds de compareixença i el PP ha arribat a proposar la creació d'una comissió parlamentària d'investigació.

Fins ara, el Govern s'ha limitat a negar la veracitat de les filtracions, tot i que les metadades d'alguns dels arxius mostren que van ser creats per treballadors del Cesicat. Els darrers documents filtrats van mostrar que els informes de seguiment d'activistes estaven el·laborats conjuntament amb els Mossos d'Esquadra.

Felip Puig –titular del departament del qual depèn el Cesicat– va confirmar que l'organisme actua “en coordinació amb la policia del país” i sota els criteris d'aquesta. No obstant, la llei prohibeix el·laborar fitxers amb dades de caràcter ideològic si no hi ha ordre d'un jutge.

Quintuplica el pressupost enmig a la polèmica

L'única conseqüència fins ara del cas Cesicat ha estat la destitució de Carles Flamerich, president de la sectorial TIC de Convergència i fins llavors Director General de Telecomunicacions de la Generalitat i president del Cesicat. El seu successor va assegurar que li havien ofert el càrrec l'endemà de les primeres filtracions. No obstant, des de la conselleria van assegurar que es tractava d'un reajustament de l'equip. Segons diverses fonts, Puig no simpatitzava amb Flamerich i només l'havia mantingut en el càrrec fins aquell moment per pressions del partit.

Mentrestant, els darrers pressupostos de la Generalitat quintupliquen el pressupost del Cesicat, que passa de 924.429 euros a 4,9 milions. Puig va justificar l'augment al Parlament assegurant que el govern del Tripartit, que va crear el centre, no el va dotar de prous recursos.

Un projecte d'Agència Nacional de Seguretat

Els documents filtrats inclouen dues presentacions que mostren el projecte de crear una Agència Nacional de Seguretat que englobi el Cesicat, el Centre de Telecomunicacions i Tecnologies de la Informació, l'Agència Catalana de Certificació, l'Agència Catalana de Protecció de Dades i l'Administració Oberta de Catalunya.

La presentació inclou un full de ruta per la implantació del projecte i compara el seu pressupost amb el d'agències d'intel·ligència internacionals. Entre els passos a seguir, es fa constar la necessitat d'entrar en contacte amb els serveis d'intel·ligència d'Israel a través de l'Ertzaintza i amb el Massachussetts Advanced Ciber Security Center.

Presumpte espionatge de correus i telèfons

Un col·laborador del Cesicat va denunciar que havia detectat que els correus que enviava a alts càrrecs de la Generalitat eren interceptats per treballadors del centre. El jutge ha desestimat la denúncia en base a les investigacions dels Mossos d'Esquadra –tot i que el denunciant demanava que se n'encarregués un altre cos de policia– i al fet que considera “lògic” que les comunicacions dirigides als més alts càrrecs siguin llegides per tercers. El denunciant recorrerà la sentència.

Per altra banda, diverses informacions publicades per El Confidencial asseguren que la Generalitat hauria repartit mòbils amb programari espia entre alts càrrecs i hauria planejat interceptar també les comunicacions d'activistes. Davant una pregunta al respecte al Parlament, el conseller Felip Puig es va limitar a menystenir les informacions que provenien de “confidencials a la xarxa” sense donar-hi resposta.

Seguiment d'activistes

Alguns activistes barcelonins ja van tenir una primera trobada amb el Cesicat quan durant la passada campanya electoral va sortir en defensa del partit del Govern i va reclamar la retirada d'una web de paròdia, però no s'imaginaven la feina de seguiment de les seves activitats que estava fent el centre.

Segons els informes filtrats, el Cesicat i els Mossos monitoraven les seves activitats a les xarxes amb motiu de mobilitzacions rellevants com l'1 de maig, l'aniversari del 15-M, la cimera del BCE a Barcelona, la campanya contra Eurovegas, les mobilitzacions a Reus durant el congrés de Convergència o el llançament de la web de delació creada pels Mossos.

Aquests operatiu incloïen informes detallats sobre persones o col·lectius, com el fotògraf Jordi Borràs, un grup de música adolescent o l'organització juvenil Arran i un dels seus militants. Aquest darrer col·lectiu ha denunciat aquesta setmana el Cesicat davant l'Agència Catalana de Protecció de Dades. En un comunicat asseguren que “qui es beneficia de les injustícies dels sistema, qui condemna el jovent treballador a la precarietat, a l’exili i a la misèria, és el mateix que pressiona perquè les institucions públiques inverteixen els recursos policials, judicials i de comunicació a combatre la nostra aposta política.”