El Parlament demanarà al Congrés que autoritzi el referèndum per l’any vinent
El Parlament de Catalunya demanarà permís al Congrés dels Diputats per celebrar un referèndum durant el 2014. CiU i ERC han aconseguit que ICV-EUiA i la CUP se sumin a la seva proposició, que implica també demanar al President de la Generalitat a parlar amb les forces del Parlament que estan a favor del dret a decidir per aconseguir concretar la data de la consulta i la pregunta a fer abans que s’acabi aquest any. La proposició ha aconseguit 86 vots a favor (CiU, ERC, ICV-EUiA i la CUP) i 47 en contra (PSC, PP i C’s). El text insta a dialogar amb el Congrés per aconseguir que “sense dilacions, acomodi els marcs legals existents” per tal de fer possible la consulta.
Després de tres dies de discussions, el debat de política general al Parlament ja s’ha acabat i ha permès aclarir alguns punts claus per als catalans (tant en les seves aspiracions nacionals com socials) però també ha obert nous interrogants. La decidida proposta aprovada per majoria ha eclipsat el sí del PSC al dret a decidir. Els socialistes sí que han donat suport al manifest del Pacte Nacional pel Dret a Decidir presentat per l’expresident del Parlament Joan Rigol. A diferència de l’altra proposició aprovada, aquest text és molt més general i utilitza termes molt més abstractes substituint conceptes com “Estat propi” pel dret a decidir “la pròpia institucionalització política”. El canvi de to sí que ha permès el vot favorable dels socialistes i que el document s’aprovi per una àmplia majoria però en canvi ha provocat que la CUP, que té més pressa, s’hi abstingués. Al final, el text que proposa continuar dialogant amb l’Estat ha aconseguit 103 vots a favor (CiU, ERC, PSC, ICV-EUiA), 27 en contra (PP i C’s) i 3 abstencions de la CUP.
El portaveu del PSC, Maurici Lucena, ha estat molt dur amb la seva defensa de vot. Lucena ha criticat al President Artur Mas que després de tantes negociacions per sumar el màxim de forces en el dret a decidir, hagi presentat una altra proposició que reclama que la consulta se celebri l’any vinent. “Avui s’ha trencat alguna cosa més que la confiança”, ha dit Lucena. Els socialistes consideren que els detalls de la consulta s’han de negociar, sense pressa, des de la comissió que ja hi ha al Parlament amb les forces favorables al dret a decidir. A més, tampoc se senten gaire còmodes cada cop que el PSOE s’ha de pronunciar sobre el dret a decidir.
Pressupostos pactats
També ha quedat clar l’acord entre CiU i ERC per aprovar els pressupostos. Després de moltes negociacions, i d’un any sencer sense pressupostos, els convergents han aconseguit l’estabilitat que buscaven gràcies al suport dels republicans. La portaveu d’ERC, Marta Rovira, ha aprofitat el debat per avançar que els pressupostos de l’any vinent seran “els més socials en termes relatius”, és a dir, que destinaran el major percentatge del total a les polítiques de Sanitat, Educació i Benestar Social. Amb el suport d’ERC, els convergents aconsegueixen així una gran bossa d’oxigen, ja que en l’actual exercici no han pogut decidir pràcticament res. Al mateix temps, gràcies a l’acord amb ERC, la intenció de CiU també ha quedat una mica més clara i per si hi havia dubtes, els dos partits ho han volgut escenificar: les 34 propostes de resolució que han presentat tant CiU com ERC estaven signades per les dues formacions.
L’acord entre els dos partits era que si CiU es comprometia a anunciar la data de la consulta (que havia de ser l’any vinent) i a concretar la pregunta durant aquest exercici, ERC li donava suport als pressupostos. I això és exactament el que ha passat.
Un dels gran dubtes que queden ara és si la pregunta podrà tenir tres respostes diferents. Fins ara, només es parlava de respondre “sí” o “no”, és a dir, un referèndum sobre continuar sent espanyols o no, però el President Artur Mas va deixar caure dijous que hi podria haver tres respostes, inclosa la que demana mantenir certs acords amb Espanya. Aquesta possibilitat no agrada gens als republicans, però en canvi acosta posicions amb el PSC i UDC. El líder d’Unió Democràtica, Josep Antoni Duran i Lleida, va plantejar aquesta mateixa possibilitat en un article a La Vanguardia el passat dilluns. I aquest divendres s’ha refermat en una entrevista a RAC1, també del Grup Godó.
