Les entitats que van impulsar la iniciativa legislativa popular per una Renda Garantida de Ciutadania (RGC) han recuperat l’esperança que la seva proposta es converteixi en llei abans no acabi la legislatura després de l’impuls que han suposat les quinze compareixences d’aquest dimecres 8 d’abril a la Comissió de Benestar, Família i Immigració. Aquesta empenta a la tramitació ràpida de la llei s’ha produït després que el Parlament aprovés ara fa un mes que totes les compareixences s’hagin substanciat davant la Comissió abans del proper 27 d’abril.
Aquest acord es va produir després que es presentés, el 4 de març, una Carta Pública firmada per personalitats i entitats impulsores de la ILP exigint que s’acceleressin els treballs de la comissió. Perquè es compleixin els terminis reclamats pel Parlament, hauran de comparèixer encara una trentena de persones en les properes dues setmanes.
A la sessió d’avui s’hi ha escoltat opinions contradictòries. D’un costat, els responsables del Govern de la Generalitat que hi han intervingut s’han mostrat convençuts que el projecte no es pot concretar actualment, mentre que els portaveus d’entitats com la Federació d’Entitats d’Atenció i Educació a la Infància i a l’Adolescència (FEDAIA), la Xarxa d’Economia Solidària de Catalunya o la Xarxa de la Renda Bàsica de València n’han defensat la seva necessitat i, fins i tot, urgència.
En persona a la sala on s’ha reunit la Comissió o a través de videoconferència s’han escoltat les reflexions de sociòlegs com Sebastià Sarasa, Eduardo Rojo, Pau Marí-Klose i Albert Sales i la de coneixedors de la Renda de Garantia d’Ingressos del País Basc, com Luis Sanzo o Fernando Fantova. Sanzo ha afirmat que aquesta renda de garantia d’ingressos, que arriba a molts més ciutadans que la PIRMI catalana, ha estat una eina útil per combatre l’atur i “ha evitat que el País Basc es convertís en una mena de Detroit”.
Entre els partidaris de la Renda Garantida de Ciutadania hi ha, però, discrepàncies. Així, Paco Estellés, vicepresident de la Fedaia, ha defensat que si la RGC no es pot aplicar de forma universal caldria prioritzar que hi accedeixin les famílies amb fills al seu càrrec, proposta amb la qual ha coincidit Rafael Pinilla, de la Xarxa de Renda Bàsica, però Luis Sanzo ho consideraria una equivocació.
Per part del Govern català, Francesc Coll, cap de l’òrgan tècnic interdepartamental de la Renda Mínima d’Inserció, ha arribat a qualificar la RGC de no ser ni coherent ni oportuna. Al seu entendre, pot enquistar la pobresa i crear dependència. També s’hi ha mostrat refractari el director de la Xarxa Ocupacional del Servei d’Ocupació de Catalunya, Jesús Quiroga, que ha dit que “abans d’embarcar-nos en el camí de la RGC cal racionalitzar els ajuts i garantir polítiques socials complementàries”.
Davant els seus posicionaments, en línia amb l’actitud de la portaveu de CiU a la comissió, Anna Figuera, potser la Llei que reguli la Renda Garantida de Ciutadania s’aprovi abans no es dissolgui el Parlament però sense satisfer les aspiracions de les entitats que van recollir més de 120.000 firmes perquè fos sotmesa a debat parlamentari. I l’aspiració de David Casassas, de la Xarxa d’Economia Solidària de Catalunya, d’aconseguir “una existència que no estigui basada en imposicions per part de ningú, gràcies a una renda bàsica suficient i incondicional que ens ajudi a constituir un país de persones lliures”, es perdi pel camí dels debats parlamentaris.