Nova escenificació del model de ciutat que defensa l’Ajuntament de Barcelona. Aquest cop, a l'avinguda del Paral·lel. A jutjar per l'exposició feta aquest matí entre l'alcalde Xavier Trias i el tinent d'alcalde d'Hàbitat Urbà, Antoni Vives, “l'avinguda de les persones, les arts escèniques i la gastronomia” –tal i com l’han definit— serà un símbol de “ciutadania, participació i cohesió social” un cop es culmini la remodelació. Tres paraules que han repetit al llarg de la seva intervenció al Centre Cultural Albareda –un equipament llargament reivindicat pel teixit associatiu del Poble-sec— per anunciar la data en què, per fi, es podrà donar el tret de sortida al Pla Paral·lel, des d’un punt de vista urbanístic. El proper mes de maig començaran les obres.
La versió, però, sobre què significa el Pla Paral·lel, que l'Ajuntament impulsa de la mà de la Fundació El Molino (FEM), canvia en funció de l'òptica que ho analitza. Des de la vessant cultural, petits creadors, com els de l'Associació pro Teatre Talia Olympia, reivindiquen incansablement més espais on poder projectar les seves funcions. Des de l'òptica social, col·lectius d'activistes, aixoplugats sota el paraigua de l'Assemblea de Barri Poble-sec, consideren la reforma com una operació beneficiosa, únicament, pel mercat turístic, fent referència a la connectivitat del Paral·lel entre el punts neuràlgics de la ciutat, com el Port de Barcelona i la Fira. A més, des d'un punt de vista de la participació ciutadana, també hi ha hagut retrets. Des de l'associació d'arquitectes i urbanistes Raons Públiques, premiada recentment per l'Ajuntament de Barcelona, es denuncia la manca de permeabilitat d'una remodelació que, des del principi, ha estat condicionada per les aliances que havia suscitat.
En aquest context, i no sense que abans un veí aturés a Trias en el camí que va des de la Ronda Sant Pau i el CC Albareda per recriminar-li la seva política en transport públic, l'equip municipal ha tornat a traçar les línies mestres d'un Pla que avança lentament. Com és habitual en les compareixences sobre aquesta reforma, Vives ha a desplegat una sèrie d'imatges virtuals del Paral·lel del futur —ningú s’atreveix a fer estimacions sobre el final de les obres— que tindrà com a principal novetat el desplaçament del carril bici actual al centre de l'avinguda, atès que ara “és perillós”. “Hem estat prenent una orxata i hem vist com un cotxe, en obrir la porta, gairebé envesteix un ciclista!”, ha dit en clau d'humor Vives que, com l'alcalde, acabava d'arribar del viatge pel Brasil.
La principal diferència entre aquesta compareixença i el reguitzell de convocatòries relacionades amb la transformació de l’avinguda és que ara, l’Ajuntament de Barcelona, a través de BIMSA, ha adjudicat definitivament les obres relatives al projecte executiu. L’objectiu, segons el consistori, és el de la revitalització d'aquesta via com a eix cultural de la ciutat. A banda de la reordenació del carril bici, l’actuació pretén millorar l’espai públic guanyant espai per als vianants, creant sis noves places a les actuals illetes costat Eixample, una de les quals durà el nom de l’actor galaicocatalà Pepe Rubianes.
En preguntes dels assistents —només dues, una d'una veïna preocupada pel negre futur del Teatre Arnau, i l'altra d'aquest mitjà— Trias ha defensat el seu model de ciutat amb una frase: “sense activitat econòmica la ciutat estaria morta”. També ha explicat que no coneix el relat que diu que, el Paral·lel, com el Castell de Montjuïc, el Parc Güell, el Pla d'Usos de Ciutat Vella o, inclús, el Vodafone Bicing, respongui més a les necessitats del sector turístic que de les de la ciutadania. Tot i així ha dit que si alguna persona li ho vol explicar “estarà encantat d'escoltar-la”.
Una avinguda per als veïns?
Des de l’embrió del projecte que donaria com a resultat el Pla Paral·lel de Barcelona, l’any 2010, el govern de la ciutat i la FEM han convocat una Comissió de Seguiment formada per veïns i entitats en el desenvolupament d’aquest pla per “fomentar la cohesió social i la qualitat de vida dels veïns dels barris de l’entorn”. Des de la comissió Repensar Poble-sec, de l’Assemblea de Barri del Poble-sec, però, no veuen de la mateixa manera aquesta comissió, que la titllen de “fantasma”, per l'escassa regularitat de convocatòria i la manca de marge per alterar el projecte. “És un pla fet a les esquenes dels veïns i veïnes, s’ha imposat un projecte urbanístic dictat pel sector privat i destinat als seus beneficis. Tot això pot suposar la transformació del Paral·lel en una nova Rambla, i del Poble-sec en un nou Born”, apunten fonts de l'Assemblea.
En el mateix sentit crític es manifesten els arquitectes i urbanistes organitzats en l’associació Raons Públiques, una escissió d’Arquitectes Sense Fronteres. Es dóna la casualitat, a més, que aquest col·lectiu treballa puntualment per l’Ajuntament, però aquesta relació no els ha fet rebaixar la seva visió crítica sobre el procés de remodelació de l’avinguda. Segons l’arquitecte Javier Fraga, el Pla Paral·lel està molt condicionat per les aliances que va prendre l'Ajuntament des d'un principi. “És un projecte impulsat per una entitat privada, la FEM, i com a tal té interessos privats, totalment legítims. Però si l'Ajuntament, que hauria de ser el guardià de l'interès públic, decideix aliar-se amb una entitat d'aquest tipus, acabarà defensant uns interessos no necessàriament públics”, explica.
Cal tenir en compte el paper de l’avinguda, que uneix barris de fins a tres districtes diferents —Eixample, Ciutat Vella i Sants-Montjuïc—, per la seva situació geogràfica i els interessos econòmics que hi ha darrera. Es tracta d’una via de connexió entre la Fira i el port –recentment liberalitzat pel pacte CiU PP en el Pla d’Usos de Ciutat Vella—, on es preveu, amb la futura estació marítima de creuers de Drassanes, l’entrada diària de milers de turistes a la ciutat, per “descongestionar” també les actuals aglomeracions de les Rambles. Segons Repensar Poble-sec, que ha seguit de prop tot el procés, “la revalorització del sòl en benefici dels grans propietaris; la pujada del preu de l’habitatge o del cost de la vida; i l’allau del turisme de masses i la seva conseqüent substitució del comerç tradicional de proximitat per franquícies”, són algunes de les conseqüències d’aquesta intervenció.
El projecte també preveu una millora de la il·luminació i dels paviments i dóna continuïtat a l’obra que des de fa tres mesos està en marxa per dotar l’avinguda i els barris veïns d’un nou col·lector, atesos els problemes de drenatge de la zona. Les obres han estat adjudicades a COPISA Constructora Pirenaica, S.A, per un valor de 6.945.225 euros. La previsió és que les obres puguin començar a mitjans del mes de maig d’aquest any, amb un termini d’execució total de deu mesos, tot i que les obres del col·lector responen a un altre calendari. La remodelació suposarà una inversió total de 9.499.804 euros.
Grans teatres, petits creadors
L’arribada de la plataforma FEM, liderada per l’empresària Elvira Vàzquez –present a l’acte— ha suposat reaccions de tota mena a l’avinguda. És just dir que plataformes hereves del teixit associatiu més tradicional, però amb una amplia representativitat i reconeixement als barris, s’hi han entès amb més o menys continuïtat, com és el cas de l’Associació de Comerciants del Paral·lel i Poble-sec i la Coordinadora d’Entitats del mateix barri. Tot i que encara està per veure si enguany celebraran de nou l’edició de la FEM Festa plegats. Ara bé, la FEM, artífex de recuperar espais com El Molino, El Barts o d’atreure el Bar Tickets –un projecte gastronòmic dels germans Adrià— també té detractors, sobretot entre els petits creadors.
És el cas de l’Associació Pro Teatre Olympia que centra la seva activitat en la cerca d’espais —públics o privats— per actuar. “Abans teníem un acord amb la FEM per poder aprofitar l’escenari d’El Molino, però ara cada vegada és més difícil que els grans teatres, la majoria gestionats per la mateixa productora, cedeixin espais per a les associacions socioculturals com la nostra”, explica Toni Oller, historiador i president de l’entitat, que reivindica més facilitats per muntar escenaris a l’espai públic, com es feia antigament a l’avinguda. “Proposem recuperar el Paral·lel des de les entitats, des dels teatres i des de centres de creació artística, com ara l’Institut del Teatre o les escoles de música”, explica aquest historiador que anima a “créixer des de baix”, tal i com es va fer —diu— el Paral·lel. “La història ens demostra que el Paral·lel no va nàixer per una decisió municipal ni per un impuls privat, sinó en contra d’una decisió municipal: la llei de porxos”, recorda Oller, que destaca el passat obrer de l’avinguda.
Amb l’adjudicació de les obres es reafirma el compromís de l’Ajuntament de seguir empenyent un projecte que es va iniciar amb l’esclat de la crisi econòmica. Ara, la bombolla immobiliària ha cedit el pas a la bombolla turística i, a Barcelona, es van sumant les iniciatives públic i privades amb un caràcter cada cop menys participatiu. Amb el permís d’altres episodis gens menyspreables –Castell de Montjuïc, Parc Güell, Bicing, Port de Barcelona i Ciutat Vella— la rehabilitació de l’avinguda del Paral·lel torna a aixecar el teló de la ‘Marca Barcelona’.