Dissabte al matí, en la cruïlla de l'avinguda del Paral·lel amb els carrers de Marqués del Campo Sagrado i Viladomat, una cinquantena de persones van precintar un tractor amb adhesius de protesta: “El barri no està en venda”. Era una acció simbòlica —a banda i banda d’aquella cantonada els treballs de remodelació de l’avinguda seguien amb normalitat— que culminava una setmana de debat i d’accions, els dos braços que donen sentit i força a la plataforma veïnal Som Paral·lel, que treballa per obrir un procés participatiu i vinculant per detenir la massificació turística que ja estan patint barris com el Poble-sec i que pot acabar condicionant el futur de l'avinguda.
Les darreres notícies de l’Ajuntament de Barcelona no han suavitzat els ànims en aquest racó de la ciutat. La suspensió de llicències de locals de concurrència pública i l’obertura d’un debat sobre el futur Pla d’Usos del Poble-sec han estat considerades com insuficients per aquesta plataforma veïnal, que segueix liderant la crítica social d’un barri en plena transformació des que ha entrat, sense demanar-ho, en el circuït turístic que uneix el Port, la muntanya de Montjuïc, el Paral·lel i Les Rambles.
En pocs anys ha passat de ser un barri tranquil, popular i residencial a ser un barri de moda, amb locals per a tots els gustos –i la majoria amb l’oferta estrella de “tapa i cervesa a un euro”—, bullici constant i turistes a tot hora. De fet, avui ja hi ha 345 pisos turístics, sense contar els il·legals, només un centenar menys que a la Barceloneta. Per contra, la renda mitjana del Poble-sec no remunta. Segueix sent un 20% inferior a la de la ciutat i és el barri amb més atur del Districte de Sants-Montjuïc, juntament amb La Marina. I, per acabar-ho d'arrodonir, alguns veïns han marxat del barri a causa de les molèsties i de l’augment del preu del lloguer. “El Poble-sec és un cas de manual de gentrificació”, resumeix el sociòleg Marc Serra, un dels portaveus de Som Paral·lel.
Un parell de dies abans d’aturar les obres, centenars de veïns de totes les edats s’havien agafat de les mans per creuar el carrer Blai, el punt més conflictiu del Poble-sec, en senyal de protesta. Una cadena humana que denunciava la progressiva massificació turística d’aquest barri veí del Paral·lel. Aquell mateix dia, una enorme assemblea veïnal feia visible el conflicte a ulls del veïnat, que s’anava sumant a la gran rotllana que avui marca el nou full de ruta de Som Paral·lel, després d’haver partit peres amb l’Ajuntament de Barcelona.
“No hi ha hagut cap mena de voluntat d’entesa amb les entitats veïnals i s’ha actuat de forma obstinada, arrogant i fins i tot enganyosa per a seguir endavant amb un Pla que genera molt de rebuig entre el veïnat”, denuncia la plataforma, que havia celebrat fins el moment tres reunions frustrades amb l’àrea d’Urbanisme. Un espai de treball compartit que, de fet, s’havia presentat des del Govern de la ciutat com la resposta a mesos de mobilitzacions veïnals i del malestar de molts veïns.
Una mesura necessària, però tardana
Una mesura necessària, però tardanaPer asserenar els ànims entre el veïnat, el consistori ha mogut fitxa i es compromet, mentre no s’hagi redactat l’anhelat Pla d’Usos, a suspendre la tramitació de llicències de locals al Poble-sec durant un any i a cancel·lar l’autorització per fer obres d’ampliació. És a dir, una mesura transitòria. Fonts municipals expliquen que la idea és evitar que es generin peticions de llicències que invalidin els objectius que hauria de perseguir el pla: “conciliar l’activitat dels locals de l’oci, sobretot de l’hostaleria, amb la qualitat de vida i el dret al descans dels veïns”.
La mesura, però, no resol un dels principals problemes: l’excés de terrasses al carrer Blai. Un extrem que només es pot abordar amb el Pla d’Usos, que podria limitar-ne l’impacte, en cas que així ho aprovés el redactat final. Des del Districte, però, algunes fonts expliquen que es preveu, més que una reducció, “una redistribució de les terrasses”, que passaria per reduir de 6 a 4 taules alguns vetlladors actuals, la qual cosa permetria a locals que ara no disposen de terrassa a tenir algunes taules, sobretot en zones de Blai menys saturades.
La mesura deixa el Paral·lel a la intempèrie
La mesura deixa el Paral·lel a la intempèrie
La mesura no inclou el Paral·lel, en plena reforma i la principal via que, segons els activistes, cal prevenir del turisme, sobretot per la proximitat amb el Port de Barcelona. “Cal actuar sobre el Paral·lel per frenar la imposició d’un model turístic que, si bé ja és insostenible ara, amb la reforma pot acabar de dinamitar el teixit social del barri, el comerç de proximitat i accelerar l’expulsió de veïns per la pujada de preus de l’habitatge”, explica Serra, que tem que es generi un efecte crida de llicències de restauració i oci nocturn a l’avinguda.
Altres veus del barri són partidàries de la reforma, però no a qualsevol preu. És el cas de la Unió de Veïns del Poble-sec, la Coordinadora d’Entitats del Poble-sec i l’Associació de Comerciants de Poble-sec i Paral·lel, que ja fa temps que van demanar més regulació al consistori. “Quan només hi havia 25 bars al carrer Blai ja havíem sol·licitat una suspensió de llicències”, recorda el president de la Coordinadora, Josep Guzmán, que conclou: “Més val tard que mai”. En el mateix sentit es pronuncia el seu homòleg a l’associació de comerciants, Manel Tort, que considera la mesura “necessària, però tardana”. I és que el petit comerç de la zona troba a faltar que la remodelació de l’avinguda incorpori una normativa que limiti la proliferació de grans franquícies, “les principals responsables de les dificultats del petit botiguer”, lamenta Tort.
La proliferació de grans franquícies a l’avinguda, sumada a l’arribada de nous i luxosos restaurants, i la manca d’una normativa que limiti les terrasses al Paral·lel –declarada zona singular i a l’espera d’un redactat propi—són, juntament amb l’excessiva partida destinada en il·luminació, les principals esmenes de Som Paral·lel al Pla Paral·lel de l’Ajuntament. “Cada un d’aquests dispositius d’il·luminació costarà, de mitjana, 6.500€”, la qual cosa “és incomprensible en un context de crisi econòmica”, explica Serra. Segons els activistes la instal·lació d’aquests dispositius, que representen una tercera part de la inversió en la reforma, “no ofereixen cap resposta a les necessitats dels barris implicats”.
El Teatre Arnau, el gran oblidat de la reforma
El Teatre Arnau, el gran oblidat de la reformaEl redactat del Pla Paral·lel no aborda la situació d’abandonament en què es troba una de les icones de l’avinguda, el teatre Arnau. La plataforma Salvem el Teatre Arnau –integrada a Som Paral·lel— demana que aquest teatre es rehabiliti com a museu de les arts escèniques i de la història del Paral·lel. La reivindicació arriba després d’un llarg període en què l’Ajuntament, que va comprar l’edifici l’any 2011, no hagi trobat encara cap empresa inversora capaç d’assumir els 10 milions d’euros que suposaria una rehabilitació integral.
La proposta passaria per rehabilitar el teatre mantenint la seva estructura de barraca, l’únic teatre de la ciutat d’aquestes característiques, vells espectacles que van triomfar a l’avinguda. “La pantomima, el vodevil, el circ o la màgia van tenir un lloc en l’avinguda. L’Arnau podria acollir petits creadors i aquest tipus d’expressions culturals, en un moment en què la resta de teatres ja ofereixen un circuït comercial. El Paral·lel es caracteritzava per ser un eix de cultura popular on els petits creadors podien trobar el seu lloc”, explica l’historiador Enric H. Marc, impulsor de la iniciativa. El projecte inclouria un centre d’interpretació de la història del Paral·lel.
El Pla d’Usos i el precedent de Ciutat Vella
El Pla d’Usos i el precedent de Ciutat Vella El Govern de la ciutat sap que, a partir de gener, en plena pugna per les eleccions municipals de la tardor, serà molt complicat que els grups de l’oposició li aprovin qualsevol iniciativa. Aquest és un dels motius pels quals l’Ajuntament espera enllestir el Pla d’Usos en poc més de tres sessions. Un temps escàs tenint en compte la pluralitat del teixit associatiu, veïnal i comercial que espera un procés participatiu “obert, plural i vinculant”, capaç de blindar els usos públics del barri.
El Pla d'Usos de Ciutat Vella –popularment conegut com Pla d’Abusos— i l’experiència del procés participatiu sobre Pla Paral·lel, considerant “insuficient” per algunes veus del barri, projecten una ombra d’incertesa al voltant del pla, que pot acabar sent més consultiu que participatiu. “No permetrem que es torni a repetir la redacció d'un pla sense la intervenció del veïnat”, adverteixen des de Som Paral·lel. Des de l’Associació de Comerciants, alerten que els poders econòmics estan recorrent a Brussel·les els plans d’usos per obstaculitzar la lliure competència: “Des d’Europa aquestes regulacions no estan ben vistes, si un negoci determinat compleix els requisits s’ha de concedir la llicència”, explica Tort.
Les advertències de Tort no són casuals. El 2010, Itziar González, artífex del Pla d’Usos de Ciutat Vella, va haver de dimitir com a regidora després de fer front al lobby hoteler, denunciant intimidacions i, inclús, amenaces de mort. La seva gestió al sempre delicat Districte de Ciutat Vella, a cavall de la pobresa i l’especulació, havia aconseguit limitar la massificació turística, una moratòria hotelera i un topall per a la proliferació d’establiments de restauració. Aquesta legislatura la feina d’aquella regidora –entrevista ara fa un any per Catalunya Plural—s’ha tombat amb un pacte polític a dues mans, les de CiU i PP, que van modificar sensiblement el pla. Ara és el torn del Poble-sec, que com la Rambla de Poble-nou o Gràcia, afronta un debat amb la incertesa de quin paper acabarà jugant el consistori.