Podem abandona L'Hospitalet en Comú després de les denúncies d'adulteració de les seves primàries
La coalició municipalista de la segona ciutat catalana en nombre d'habitants, L'Hospitalet en Comú, no arribarà a les eleccions del 24 de maig en el seu format actual ni, probablement, amb aquest nom. Podem ha decidit sortir de la coalició en entendre que el projecte hospitalenc ha pres una deriva allunyada dels seus plantejaments sobre candidatures ciutadanes. La formació dóna aquest pas, que comunicarà a les pròximes hores, després que diverses persones llancessin acusacions de frau a les primàries de L'Hospitalet en Comú.
Per la seva banda, Barcelona en Comú, que havia cedit el seu nom a la candidatura de la ciutat veïna abans de les primàries, reconeix que algunes de les condicions de la cessió no s'estan complint. La comissió d'Extensió de la candidatura municipalista de Barcelona estudia en aquests moments si retirar la confluència de l'Hospitalet en Comú la possibilitat d'usar la marca “En Comú”.
L'Hospitalet en Comú va néixer l'estiu de l'any passat com un procés ampli per construir una candidatura ciutadana al municipi del Barcelonès, però des de llavors diversos dels grups inicials han anat abandonant l'espai mentre denunciaven irregularitats i apropiació per part d'ICV i EUiA. El xoc final ha tingut lloc durant el procés de primàries, on un independent va denunciar haver estat vetat en un primer moment. Després de les queixes de diversos grups, finalment es va realitzar una segona votació on s'incloïa l'independent, habilitant 3 dies més per votar. Diversos participants consideren que aquesta és una pràctica “fraudulenta” i critiquen que la llista resultant ha estat pactada per quotes entre els partits, sense permetre la participació ciutadana.
Sortides prèvies de diversos grups
Els primers a abandonar l'espai van ser la CUP, Akelharre -un col·lectiu format majoritàriament per persones independents que fins llavors participaven a L'Hospitalet en Comú- i altres 43 persones a títol individual, que van denunciar que ICV-EUiA estava “apropiant-se del projecte” per convertir-lo en una “marca blanca electoral”. En un comunicat afirmaven que els dos partits havien adulterat una de les assemblees, deixant-la sense poder de decisió. Aquesta denúncia, que va ocórrer el 20 de gener, es va saldar amb la primera sortida en bloc d'un nodrit grup de participants en l'espai de confluència.
La segona sortida va ocórrer just un mes després, quan Procés Constituent va anunciar la seva marxa perquè considera que “algunes de les forces” havien imposat un model allunyat del que consideraven un model participatiu “per representar el conjunt de les sensibilitats presents”. Procés Constituent no estava d'acord amb els requisits d'avals impostos ni amb el format de les primàries, que triaven per una banda el cap de llista i per l'altra la resta de persones mitjançant llista oberta. Així, finalment L'H en Comú va quedar constituïda com una coalició electoral entre ICV, EUiA, Podem i Pirates, cosa que va ser beneït des de Barcelona en Comú, qui té registrada i pot cedir la marca “En Comú”.
Veto d'un independent a les primàries i segona votació
Enmig d'un període de calma, entre els dies 21 i 28 de març L'Hospitalet en Comú va dur a terme les seves primàries, i aquest dijous van donar a conèixer el nom de la guanyadora, Ana Gónzalez, cap de llista d'EUiA i coneguda activista veïnal. Però el procés d'elecció ha tornat a encendre els ànims de diversos dels grups participants, i aquesta vegada està en joc la pròpia viabilitat de la marca i de la coalició.
La polèmica va arribar arran que la coalició negués en un primer moment la participació de Juan Francisco Martín, un candidat independent que havia aconseguit els avals, adduint que era contrari a l'ètica del procés per haver signat el manifest d'Akelharre. Davant les queixes de diversos grups, L'Hospitalet en Comú va incloure finalment a Martín en el procés l'últim dia previst per a les primàries. Per incorporar a l'independent es va realitzar una “segona votació” de primàries i es van habilitar tres dies més per votar, encara que la formació no va explicar el nou mecanisme.
Diverses persones que participen en la coalició acusen L'Hospitalet en Comú d'haver realitzat unes primàries “fraudulentes” amb la intenció de perjudicar Martín. Toni Perabá, vinculat en el passat a ICV i que ha participat en l'espai des del principi, assegura que el veto a Martín respon a que des d'ICV i EUiA van veure que podia disputar el quart lloc de la llista. “En un dia i mig va recollir 80 avals, 30 més dels que es demanaven. Els partits es van adonar que, en ser l'únic independent de les primàries era molt possible que quedés entre els primers, així que van decidir perjudicar-lo”, assegura Perabà.
Segons els crítics, alguns d'ells del cercle de Podem a la localitat, la conducta de la coalició en les primàries és l'última d'una llarga sèrie d'irregularitats per quedar-se amb el control de la marca d'Ada Colau a L'Hospitalet. Indiquen a més que aquesta pràctica és contrària a la “guia per construir candidatures d'unitat ciutadana i popular” de Podem, la normativa del partit d'Iglesias per presentar candidatures a les municipals.
L'Hospitalet en Comú es defensa: “No van ser primàries fraudulentes perquè es va avisar a tothom”
Des de la coalició electoral L'Hospitalet en Comú neguen les acusacions i asseguren que continuaran amb la formació a tres, ICV, EUiA i Pirates. A més confirmen que Barcelona en Comú els ha retirat el nom i indiquen que es presentaran sota els noms de les tres formacions, encara que deixen oberta la porta a que puguin utilitzar alguna altra denominació que les englobi. “L'Hospitalet en Comú no concorrerà a les eleccions”, asseguren en un comunicat.
Segons Pau Taxonera, portaveu de la coalició, el procés de primàries no va ser fraudulent perquè van avisar a tothom que havia votat que es realitzaria una segona votació, que invalidava els primers vots en el cas que es votés una segona vegada. Taxonera reconeix que les primàries no tenien reglament “perquè es van fer a corre-cuita”, però assegura que el format triat va ser “escrupolosament democràtic”.
També reconeix que Martín va ser vetat en primera instància, encara que després es va rectificar. “Cadascuna de les formacions podia vetar les persones que volgués sempre que ho justifiqués”, explica Taxonera. “Pirates va decidir vetar Juan Francisco Martín en considerar que havia actuat en contra de la coalició des de les pàgines de Facebook”. Segons la seva versió, la resta de partits els va convèncer d'aixecar el veto un cop immersos en el procés de primàries, per la qual cosa es va habilitar una segona votació de la qual, reitera, “es va avisar a tothom”.
“Si haguéssim invalidat aquestes primàries hauríem deixat sense validesa més de 600 vots, la qual cosa és molt poc democràtic”, defensa. Segons Taxonera, Barcelona en Comú els va comunicar fa uns dies que no els cedirien el nom perquè no havia acceptat les seves condicions. “Les seves condicions eren que s'anul·lessin les primàries i que fiquéssim dos candidats concrets en uns llocs determinats, al número 4 i 5”, assegura. “Pensem que això no era negociable”.
