Un recurs d’última hora presentat pel Partit Popular de Catalunya (PPC) ha impedit que el Parlament completés aquesta setmana el darrer tràmit per aprovar definitivament la llei contra l'homofòbia. Una àmplia majoria de la cambra –ERC, PSC, ICV-EUiA, C's, CUP i CDC— havia donat llum verda a un text que significava un pas fonamental per la igualtat de drets que reivindica incansablement el col·lectiu LGTB, principal impulsor de la llei. De no ser per la intervenció in extremis del PPC, la norma s’hauria aprovat en el proper ple parlamentari.
El PPC, que juntament amb UDC s'hi havia posicionat en contra, ja havia advertit que portaria la proposició de llei al Consell de Garanties Estatutàries en cas que en sortís referendada per la càmera catalana. Dit i fet, aquest dimecres era el portaveu Enric Millo, el representant dels populars que ha liderat l’oposició a la proposta, qui anunciava el recurs anunciat, que impedirà que la llei s'aprovi segons el calendari previst i que s’haurà de posposar fins a l'octubre, una època en què tot indica que el debat nacional es cruspirà la majoria de temps parlamentari.
El moviment tàctic del PPC ha caigut com una gerro d’aigua freda a la plataforma LGTBcat que impulsa la proposta, així com a la resta del col·lectiu de LGBT –l'acrònim emprat per a referir-se col·lectivament a les persones Lesbianes, Gais, Bisexuals i Transsexuals– que porta anys remant per aprovar aquesta normativa. Les diferents entitats impulsores sostenen que amb aquesta nova legislació s'avançaria decisivament per garantir els drets de les persones gais, lesbianes, bisexuals i transsexuals i que eradicaria definitivament l'homofòbia, la lesfòbia i la transfòbia.
Eugeni Rodríguez, portaveu del Front d'Alliberament Gay de Catalunya (FAGCAT), una de les entitats que forma part de la plataforma, considera el moviment del PPC com “una estratègia absolutament obstruccionista”. Recorda que el dictamen ha estat aprovat per una gran majoria i que compta amb tot el suport del moviment LGTB Català. “Al PP li preocupa més que un homòfob pugui ser sancionat, que cent víctimes LGTB sense reparació després de ser agredides”, etziba Rodríguez.
La decepció del col·lectiu s’ha d’emmarcar en un context de llargues reivindicacions. Després dels treballs de redacció i d’un llarg procés participatiu, l’any 2010 va ser presentada i aprovada en el marc del Consell Nacional LGTB. Però no va ser fins a maig de 2013 que no es va registrar al Parlament. Ara fa un any, el 17 de juliol de 2013, es va votar l'accés a tràmit, ja aleshores amb l'esmena a la totalitat del PPC, que no ha mogut ni un mil·límetre en aquesta qüestió.
El PPC i els bisbes, una relació de causa-efecte?
La trava administrativa del PPC arriba uns dies després de que els bisbes catalans mostressin la seva preocupació pel projecte de llei. En un comunicat públic, la Conferència Episcopal Tarraconense (CET) considerava com “molt desencertat” el projecte per les greus conseqüències “que pot tenir en l'exercici de la llibertat religiosa, de pensament i de consciència dels ciutadans”. Segons els bisbes “és perillós” que, en cas d’aprovar-se la llei, hagi de ser l'acusat qui demostri la seva innocència, al revés de l'habitual, que és l'acusador qui ha de demostrar la culpabilitat.
Aquest matís jurídic rep el nom d’inversió de la prova –o reversió de la càrrega– que, segons la plataforma LGTBcat, “és un pas molt important” en els casos de discriminació, en què sovint, expliquen, és molt difícil reunir proves, i que implica que sigui la persona presumptament discriminadora la que hagi de provar que no ha discriminat. “És del tot imprescindible que la llei contempli un contundent règim sancionador, com a eina per eradicar la violència homòfoba, però és evident que aquest no és el règim que vol el PP”, explica Rodriguez.
En aquest punt, la responsable de l’Àmbit LGTB de CCOO de Catalunya, Raquel de Haro, veu “massa casualitat” en què el PPC hagi portat la llei al Consell de Garanties justament quan els bisbes han alçat la veu. Segons la sindicalista, que titlla l’acció del PPC “d‘estratègia de dilació”, l’acció va en la línia de la “negació de drets” fonamentals a la que els populars i aquells a qui representen “estan acostumats”.
Els riscos de l’endarreriment i la doble ànima de CiU
Un dels riscos de l’endarreriment de la llei és el panorama d’incertesa política que viu Catalunya, i que anirà a més passat l’estiu. La Plataforma LGTBcat tem que unes possibles eleccions anticipades condemnin encara més la llei fins acabar dins d'un calaix. En el millor dels casos, podria aprovar-se a l’octubre, però dependrà de si l’escenari social i polític permet una escletxa per reobrir aquesta qüestió. Per a Laura Cañadas, responsable de la sectorial de Llibertats Sexuals de Joves d'Esquerra Verda, l’endarreriment té un segon risc, com ho és que UDC pressioni CDC per canviar el sentit del seu vot en aquesta qüestió que ha fet visible novament un divorci entre les dues ànimes de CiU.
De fet, si la qüestió sobiranista ha estat la divergència més mediàtica entre el partits que formen la coalició nacionalista, la qüestió de gènere és encara més essencial. Conscients d’aquesta enèsima contradicció interna, el portaveu del CiU al Parlament, Jordi Turull, ha tret importància al fet que CDC i UDC votessin diferent en fins a tres articles de la llei que són aspectes nuclears, com ara el règim sancionador i la reversió de la càrrega. “En alguns temes hi ha un criteri diferent i ens l'hem respectat”, va dir Turull.
Segons Cañadas, aquesta llei no és només una manera de reparar històricament tot el mal que s'ha fet a les persones que pertanyen al col·lectiu LGTB, sinó que també les protegeix de discriminacions per orientació sexual, identitat de gènere i expressió de gènere al llarg de tota la vida. “Suposa la culminació de molts anys de feina i de demanda de garantia de drets”, explica Cañadas, que posa en valor que, arran de la reivindicació, s’hagi generat la creació de la plataforma d'entitats LGTB de Catalunya, la LGTBcat.
Avui en dia, l’homosexualitat es persegueix a 77 països del món i, amb aquesta norma, Catalunya es podria posar al capdavant de la lluita per l’eradicació de l'homofòbia, la transfòbia i la lesbofòbia. Els impulsors de la plataforma, esperen que, passat l’estiu, i esgotades les traves administratives del PPC, es pugui culminar una llarga reivindicació que suposaria, en paraules del portaveu de LGTBcat, Eugeni Rodríguez, una “reparació històrica” per a un col·lectiu que ha patit violència durant molts anys.