El PSC ha presentat un recurs d'empara davant del Tribunal Constitucional (TC) per la creació de les ponències conjuntes per tramitar les tres lleis clau per la independència, les anomenades lleis de “desconnexió” (de protecció social, règim jurídic i administració tributària). Els socialistes consideren que es vulneren els seus drets com a diputats al “forçar-los” a ser “cotitulars” d'una iniciativa que no comparteixen.
La Mesa del Parlament va ratificar el passat dimarts dia 8 la seva decisió inicial d'admetre la creació de tres ponències conjuntes per redactar les denominades 3 “lleis de desconnexió”, pel que va desestimar les peticions de reconsideració de Ciutadans, PSC i PPC.
Aquests tres grups van avançar la seva intenció de presentar respectius recursos d'empara al TC per la tramitació d'aquestes tres lleis en forma de ponència conjunta, cosa que ja han dut a terme els socialistes, els primers a registrar ahir mateix el seu propi recurs.
En declaracions als mitjans al Parlament, el portaveu adjunt del PSC a la cambra catalana, Ferran Pedret, ha explicat que la seva formació considera que amb la tramitació de les ponències queden afectats els seus drets com a diputats, a banda que no s'ha fet “ni conforme al reglament ni als precedents existents”.
Pedret ha “lamentat” a més que s'hagi fet “cas omís” de l'informe dels serveis jurídics del Parlament, que si bé no era vinculant, va ser “prou clar i contundent” en les seves “orientacions sensates, ponderades i que incloïen diverses alternatives per promoure les seves iniciatives” per vies més adequades.
El PSC creu a més que se'ls “força” a tenir una iniciativa legislativa que “manifestament” no comparteixen: “Per molt que JxS i CUP insisteixin que podríem no nomenar ponents, no assistir, no subscriure el text final o fins i tot presentar una esmena a la totalitat, la veritat és que de bon principi ens obligarien a ser cotitulars d'una iniciativa que no volem tenir”, ha afirmat.
El diputat ha criticat que les formacions independentistes estiguin “tensant innecessàriament” el reglament, quan “hi ha moltes altres fórmules de promoure les seves iniciatives sense necessitat d'embarcar a altres” en una ponència conjunta, a més que suposa crear un precedent parlamentari en aquest sentit, ha advertit.
Però ha anat més enllà i ha interpretat que la raó real per la qual s'ha optat per les ponències conjuntes és perquè JxS i la CUP pretenen, ha suggerit, que fins al final de la legislatura no es donin a conèixer uns textos de les lleis que “molt probablement estiguin bastant configurats”, i així esquivar una possible actuació del TC.