Com d'importants són aquestes eleccions?
Els que volem seguir construint Europa hem de mobilitzar-nos en massa perquè si no, ens quedarem com estem. I si els euroescèptics avancen moltes posicions, retrocedirem els altres. Perquè ells sí que estan tots mobilitzats i ens trobarem amb molts retrògrads.
Veurem llavors la ruptura del bipartidisme o tot quedarà en un avís seriós?
Els socialistes europeus van perdre 80 diputats fa cinc anys que no recuperaran i ara serà el PP europeu qui perdrà 70 diputats. I entre els dos sumaran justeta la majoria absoluta. Per tant necessitaran segur el concurs dels liberals. Hi ha molt abstencionisme, per tant necessitaran el concurs de liberals i verds perquè si no, no els sortiran els números.
Les seves prioritats al Parlament. Catalunya és el primer?
Si jutja la meva activitat parlamentària dels últims cinc anys...
Sé que no és l'únic que treballa.
És que si vols parlar de Catalunya, has de demostrar abans gran competència en les comissions a què vas. Jo, per exemple, en l'últim trimestre he participat en els debats de molts think tanks a Brussel·les perquè els periodistes dels grans mitjans globals em coneixien de la Comissió d'Economia. He estat ponent de 19 informes i he presentat més de mil preguntes parlamentàries. Hi he estat cinc anys i m'ho he pres com una aventura personal i intel·lectual, per això m'he implicat tant com he pogut en els debats sobre eurobons, la taxa Tobin i la supervisió financera. He estat ponent de l'informe sobre el BCE, el que m'ha permès discutir amb Draghi i visitar el Banc Central Europeu a Frankfurt. També he estat ponent de l'informe de competència, en fi, que m'he implicat molt.
Quan el tema de Catalunya ha eclosionat amb força com a tema de moda, el meu treball previ com a diputat més o menys solvent m'ha obert les portes a participar en aquests debats i conèixer als periodistes més influents d'Europa. Només si ets competent i rigorós en el teu treball diari se't coneix i se't truca quan hi ha el tema català. Ara, fixa't que sobre Escòcia no hi ha hagut cap moció ni debat, perquè allà estem per la unió bancària i els corredors ferroviaris perquè són normatives que llança la Comissió al Parlament perquè es debatin, es votin i s'aprovin. El debat català és al carrer, als mitjans internacionals i en els debats sobre candidats i qualitat democràtica, però no forma part del dia a dia. Jo seguiré intentant construir Europa i parlar de Catalunya, sabent que moltes coses que s'aproven a Europa beneficien Catalunya.
Com el corredor Mediterrani.
Sí, això ha canviat el mapa d'Aznar totalment. Esborren el corredor central i ho deixen per més endavant. I obliguen a Espanya a començar per ell. O amb la unió bancària, que és una esmena total al Banc d'Espanya. Li treuen totes les competències de tancaments de bancs en el futur i la supervisió financera és per a tota la banca espanyola. No hi haurà més Bankias. La unió bancària per als catalans és un gran èxit perquè a Dinamarca no hi ha problemes d'aquest tipus però a Espanya sí. Espanya va resoldre una crisi bancària agafant diners públics, això se li ha prohibit. Per tant, més Europa vol dir més eficiència ja per a Catalunya.
Jo he estat sempre com a punta de llança amb Guy Verhofstadt en l'impuls dels eurobons. Vaig ser ponent del meu grup del two pack; l'esmena que es va aprovar el juny de 2012 per 81 vots a favor era meva en nom del grup liberal, la negociem personalment Verhofstadt i jo. Ell va anar a veure Hollande per desbloquejar el vot a favor dels socialistes francesos, que només volien eurobons sense condicionalitat. Jo vaig negociar amb la CDU alemanya que no volia eurobons; els liberals volem solidaritat amb responsabilitat i eurobons a canvi de disciplina fiscal. Volíem una sortida i ens vam guanyar un mandat democràtic del Parlament Europeu que després es va avortar.
En el debat a sis, tenia vostè molt interès en separar els assumptes europeus dels nacionals.
Home, per Déu! És que fan una campanya culpant Europa, que és el pitjor favor que es pot fer en aquests moments al projecte europeu. No podem europeïtzar fracassos nacionals a gran escala i això hi ha certa esquerra a Catalunya i Espanya que ho fa. Cal ser més acurat amb això perquè, si no, ens dispararem als peus i tindrem una nit electoral europea que no vull ni imaginar.
PP i PSOE són contraris al dret a decidir, però hi ha partits petits la bel·ligerància dels quals és encara més gran.
UPyD a Catalunya va treure molt pocs vots i VOX no sabem encara el que traurà. I Ciutadans, ja veurem. No tinc res a dir d'això.
Quins factors cal tenir en compte per entendre l'alta abstenció que s'espera?
Que el Parlament Europeu no recapta cap impost i que la Comissió no és un Govern. I que, a l'hora de la veritat, a Barroso l'han amagat durant setmanes en moments de greus crisis. I que els comissaris s'han amagat també quan hi ha hagut problemes i només sortien els de l'Ecofin de matinada prenent decisions. La gent, en moments de crisi, s'ha vist que el Parlament Europeu no té legitimitat com un Parlament normal i que les coses importants es decideixen en els nacionals. Veiem una campanya sistemàtica de nacionalitzar èxits europeus i europeïtzar fracassos nacionals. Això de dir que la culpa és de Brussel·les perquè ho imposa la Merkel... Recollirem els fruits d'aquestes campanyes sistemàtiques per part d'extremistes de dreta i d'esquerra.
I quan es trobi a tant euròfob al Parlament, què?
Haurem de tornar a construir llenguatges i cultures comuns dins dels grans grups polítics. Perquè, quan Rajoy parla d'unió bancària, no està dient el mateix que Merkel. Rajoy pensa que la unió és diners europeus per tapar el forat de Bankia i els nòrdics, tots, en el seu propi Partit Popular Europeu, diuen que només hi haurà diners per tapar forats bancaris quan la responsabilitat hagi estat europea. Els nòrdics diuen que la unió fiscal significa interferir en el pressupost dels estats membres. Doncs això Itàlia ho accepta, però Espanya, no. O quan Espanya demana eurobons i els nòrdics, amb els alemanys al capdavant, demanen que abans es quadri el pressupost.
El seu model és que només hi pot haver solidaritat quan hi ha responsabilitat, si no, és trampa. Els països del nord diuen que els del sud només tenen europeisme de caixer automàtic, que només els interessa els diners, i no les bones pràctiques o les millors reformes. Fins que no convergim en bones pràctiques, no hi haurà més Europa. I això no és culpa dels euroescèptics. És una feina que han de fer els partits espanyols, PP i PSOE.
¿Què opina de les declaracions masclistes de Cañete?
Arias Cañete m'ha decebut molt i que no hagi rectificat em sembla gravíssim. Potser se'l castigui com a comissari europeu perquè tindrà una gran oposició. Si vol ser-ho, ha de passar una audició i és un examen que pot durar tres hores responent a preguntes de 40 diputats amb pregunta, resposta, rèplica i contrarèplica. Jo he vist candidats de països com Bulgària que no superaven l'examen i els búlgars van haver de presentar-ne un altre. Cañete tindrà problemes en el seu examen amb aquest tema perquè els principis d'igualtat són molt estrictes en molts grups.