Lluís Martí, veí de la Bisbal del Penedès (Tarragona), és conegut perquè el de casa seva va ser el primer desnonament que va paralitzar la Plataforma d'Afectats per la Hipoteca, el 3 de novembre de 2010. Des de llavors, l'han seguit 1.010 desnonaments aturats més, segons l'últim recompte de la PAH.
Quina és la seva situació, pel que fa a l’habitatge, actualment?
El banc va subhastar casa meva i se la va adjudicar, però no té la possessió de l'habitatge. La possessió la tinc jo, perquè en cap dels sis desnonaments van aconseguir fer-me fora de casa legalment, i després del sisè intent de desnonament, el jutge va decretar que s'arxivés el cas i porta dos anys i mig així. Estic d'ocupa a casa meva, però ocupa legal.
Com es va trobar amb el problema de la hipoteca?
Jo sóc mecànic de motos, especialista en trial, i treballava en un taller a Roda de Barà. El propietari em va menjar el coco perquè em quedés el taller, un taller de poble, així que vaig ampliar la hipoteca per quedar-me’l. Va ser al setembre de 2007 i a principis de 2008 va caure la feina i no vaig poder fer front als pagaments de la hipoteca, ni de llum, ni d'aigua. Vaig anar al banc i els vaig plantejar si podíem trobar una solució i em van dir que: o pagava o els lliurava la casa, però vaig decidir que ni una cosa ni l'altra.
I com va descobrir la PAH?
La PAH la vaig descobrir el meu primer desnonament, que va ser el 8 de setembre de 2010, quan va venir la comissió judicial a fer-me fora i em van donar una pròrroga de 15 dies. Em vaig creuar amb un veí i li vaig explicar la meva situació, i ell em va dir que hi havia una gent que em faria un cop de mà, que m'ajudarien i així va ser. Aquell mateix diumenge hi havia una reunió a Barcelona i hi vaig anar i allà vaig conèixer Ada Colau i Adrià Alemany, i vaig parlar amb ells, i vaig decidir que la casa no l’entregava ni boig i que lluitaria fins al final.
I aquí es va organitzar la resistència al desnonament?
Jo vaig comentar que el dia 22 em volien fer fora de casa. Em van assessorar que anés al jutjat i fes una compareixença, perquè em donessin més temps. I així va ser. El 3 de novembre, que era la tercera data de desnonament, van venir 30 o 40 persones de la Plataforma i veïns i així es va aturar el primer desnonament de la Plataforma. Arribat el sisè, em vaig permetre amenaçar al banc, Catalunya Caixa, amb que si em feien fora, tiraria la porta a terra i tornaria a entrar o que, abans, destruiria la casa que lliurar-la. Finalment, el jutge va decretar arxivar el cas el 29 d'octubre del 2012.
Confiaven que funcionés, aquesta primera resistència?
Crec que en aquella època també vam agafar als del jutjat desprevinguts, mai s'havien trobat amb que els plantessin cara.
Després de tot aquest procés ha seguit actiu en la PAH?
Sí, he pres aquesta lluita per a la vida. Vaig crear la plataforma de la comarca del Baix Penedès i en sóc el portaveu. A les nostres assemblees hi ha unes 250 persones i hem tingut un 100% d'èxit. Hem aturat tots els desnonaments, no hi ha cap persona a qui hagin fet fora de casa. Hi ha algunes que se n’han anat perquè potser els ha interessat la negociació del banc, però tot són victòries.
Què ha significat la Plataforma en la seva vida?
Ha significat poder conservar casa meva i que el meu fill tingui un sostre. Arriba el dilluns i em “poso verd”, em poso el meu polar verd i estic tota la setmana pendent de tot, de tots els detalls, perquè tot funcioni, també a nivell d'ajuntaments. Al Baix Penedès hi ha 14 ajuntaments i hem aconseguit que els 14 es declarin viles actives i lliures de desnonaments, és la primera comarca d'Espanya lliure de desnonaments. Som de color verd, lluitem per uns mateixos ideals i tots som un. Si ens toquen a un, ens toquen a tots.