A les 17.14 hores d'aquest dimecres de Diada, quan la cadena humana es desplegui per tot Catalunya, les mans de Carme Martínez, directora de l'escola Artur Martorell de Badalona i activista contra les retallades en educació, connectaran amb les de la consellera d'Ensenyament, Irene Rigau. El mateix li passarà a Ramon Serna, treballador de l'Hospital Josep Trueta de Girona, els dits del qual atanyeran el conseller de Salut, Boi Ruiz -o al seu “esperit”, com ell mateix va dir, perquè al final no assistirà a la cadena encara que la recolza.
La transversalitat que caracteritza la convocatòria per a la Via Catalana, amb la independència com a únic denominador comú, és per a moltes persones el seu principal actiu, per la seva capacitat aglutinadora al marge d'ideologies. Però per a altres persones és just el contrari: creuen que la Via Catalana, com el procés sobiranista, hauria d'estar dotada d'un discurs socioeconòmic. Per això moviments com el Procés Constinuent, plataformes en defensa dels drets socials, o el col·lectiu LGTB, han convocat concentracions simultànies a la cadena, algunes de les quals estaran dins del recorregut oficial i d'altres s'enganxaran a la Via encara que no en formin part estrictament.
“Hem d'anar més enllà de la independència com a fi: cal exercir la sobirania per decidir quin model d'organització social volem i recuperar els nostres drets”, valora Carme Martínez, que participarà al 'Tram Progrés', un tram a Badalona convocat per la 'Plataforma pels nostres Drets' fora del recorregut fixat per l'ANC -encara que hi connectarà- per introduir la defensa de l'escola pública “sense la qual no es pot concebre el futur d'una nació”, defensa Martínez.
El mateix patró seguirà l'acció que envoltarà l'hospital Josep Trueta de Girona, organitzada per la Xarxa pels Drets Socials de Girona. Sense seguir el curs de la Via, s'hi connectarà al seu pas per l'hospital per donar la volta al centre sanitari “com a protesta contra el desmantellament de l'Estat del Benestar”, segons explica Serna.
Però sens dubte l'abanderat d'aquests trams annexos és el que crida a envoltar les dues torres de La Caixa a l'avinguda Diagonal de Barcelona ('Encerclem La Caixa'), una concentració que té el seu origen en el Procés Constituent, un moviment amb 40.000 adhesions encapçalat per la monja Teresa Forcades i l'economista Arcadi Oliveres que, com el seu nom indica, advoca per obrir un procés constituent que permeti “al poble català decidir quin model de país vol”.
“El procés sobiranista és una oportunitat per impugnar un model social que no ens interessa, el del capitalisme ara qüestionat”, defensa Neus Forcano, de la comissió d'organització del Procés Constituent. Per a Forcano, “ara és el moment per repensar l'economia i la seva repercussió social, per controlar les transaccions financeres, per limitar els sous abusius dels consellers dels bancs”. Per això envoltaran La Caixa, símbol del “poder financer que abusa de la seva condició i continua buscant els màxims beneficis per a si mateix en temps de crisi”.
La Via Catalana en surt reforçada o perjudicada?
A molts dels participants de la Via Catalana els ha dolgut que alguns col·lectius vulguin aportar els seus matisos al missatge prou clar de l'ANC: “avançar en el camí cap a un Estat independent”. Els detractors d'aquestes iniciatives amb contingut social les consideren egoistes. Pensen que aquestes expressions afegiran soroll al crit uníson d'independència, motiu pel qual creuen que estratègicament resten força a la mobilització. El debat es va enverinar especialment quan ICV va cridar a envoltar La Caixa en el moment de més incertesa sobre si hi havia prou massa per omplir la zona de l'Ebre.
Tanmateix, els que organitzen aquestes concentracions ho veuen de forma diametralment oposada. “Molta gent no hauria participat a la Via perquè no li interessa un procés sobiranista sense una proposta social, i d'aquesta manera sí que ho faran”, expressa Carme Martínez. 'Encerclem La Caixa', amb tot, reunirà 4.000 persones al voltant de la causa independentista. “És clarament una proposta inclusiva, reflex també de la societat plural que volem per al país”, expressa Forcano.
Davant d'aquest debat, l'ANC ho va deixar clar: el seu objectiu és “sumar el màxim de sensibilitats al voltant del procés polític”, però assumint “com a propi” només el traçat establert de la Via Catalana, no el dels annexos com el del Procés Constituent o el de l'Hospital Josep Trueta. Tot i això, les diferents iniciatives asseguren haver-se posat d'acord amb l'ANC per dur a terme les seves propostes, tant a nivell nacional com a nivell local, i així ho va corroborar la pròpia Assemblea.
Ha succeit a l'inrevés, per exemple, amb una altra reivindicació que transcendeix el missatge d'independència, i que integrarà un dels trams oficials establerts per l'ANC: la defensa del Delta de l'Ebre. La mateixa ANC local va proposar a la Plataforma en Defensa del Delta de l'Ebre que ocupessin el tram del pont d'Amposta, just sobre el riu el trasvasament del qual estan combatent. Així ho explicava Manolo Tomàs, de la plataforma.
Tomàs no té clar que la independència serveixi per paral·litzar el transvasament -no només el Pla Hidrològic Nacional amenaça el cabal de l'Ebre, també ho fa el canal Segarra-Garrigues que va projectar la Generalitat-, però sí que creu que almenys en un Estat independent “es faria una defensa del patrimoni ambiental”. Sigui com sigui, Tomàs diu que van accedir a participar com a plataforma a la cadena humana però que “tot el protagonisme ha de ser pel dret a decidir i el conjunt de la Via Catalana”.
El col·lectiu LGTB, a la Glorieta de la Transsexual Sonia
Els que també estaran a la Via Catalana seran el col·lectiu de Lesbianes, Gais, Transsexuals i Bisexuals (LGTB), que d'acord amb l'ANC ocuparan el tram 741, el que passa pel Parc de la Ciutadella de Barcelona, i aprofitaran per connectar-lo amb la Glorieta de la Transsexual Sònia, dins del parc. “Just en aquest punt, el 1991, la Sonia, una transsexual que vivia per la zona, va ser assassinada de manera brutal per un grup de joves d'ultradreta”, recorda Eugeni Rodríguez, president de l'Observatori contra l'Homofòbia.
“Cada 11 de setembre enviem un manifest en el qual proclamem que, en defensar una sexualitat lliure, també entenem una societat o un país lliures”, expressa Rodríguez, satisfet perquè aquesta vegada podrà prendre part de la manifestació en una zona emblemàtica. El nom de la Glorieta de la Transsexual Sonia, oficial des de la seva aprovació en el ple del districte de març, era una “reivindicació històrica” ​​del col·lectiu.