Martine Billard és copresidenta del Parti de Gauche (Partit d'Esquerra), un partit que forma part del Front d'Esquerra, formació amb la qual el candidat Jean-Luc Mélenchon va obtenir el 12% dels vots en les últimes eleccions presidencials. El Front d'Esquerra va demanar el vot per François Hollande a la segona volta però va negar el suport al govern de Jean-Marc Ayrault. Billard té una llarga trajectòria política amb Els Verds, un partit dins el qual ella s'ubicava a l'ala esquerra. Aposta per una unió de les forces polítiques a l'esquerra del partit socialista.
Les mobilitzacions populars, especialment al sud d'Europa, no cessen des de fa quatre anys. Per què no desemboquen en un canvi polític?
La dreta governa en gairebé tots els països. En països on governa l'esquerra, com a França -millor dit: un govern que diu ser d'esquerres-, la socialdemocràcia s'ha alineat amb les polítiques liberals. Hi ha una forta violència en tots els països i una regressió social. Amb les mesures que tornen instables els contractes de treball, hi ha una por a perdre la feina, donades les elevades taxes d'atur. A més, per callar el moviment social, els governs no dubten en utilitzar la repressió contra els sindicalistes. Això explica la dificultat de les mobilitzacions a Espanya, Portugal, Grècia.
Com pretén el seu partit arribar a un canvi polític?
Creiem que el Front d'Esquerra és una eina indispensable, tot i les diferències que puguem tenir. Hem tret conclusions del que va passar a Itàlia amb la divisió de l'esquerra italiana. Llavors creiem necessària la unió a través de fronts polítics, com Syriza a Grècia, el Bloco a Portugal i IU a Espanya, que permetin construir una esperança, una perspectiva política. Hi va haver recentment mobilitzacions a França convocades pel Front d'Esquerra al costat de seccions sindicals i associacions, és una cosa nova a França. Això permet crear un bloc polític i social que és fonamental per construir una relació de força contra les polítiques actuals.
Al sud d'Europa molts ciutadans demanen una sortida de l'euro. Creu vostè que és una solució?
El debat existeix, però crec que l'euro és com una febre, és el resultat d'una crisi a Europa. És innegable que avui dia els pobles donen l'esquena al projecte europeu. Europa és actualment tots aquests tractats que persegueixen una única finalitat: accelerar el liberalisme. I això continua amb el futur tractat del gran mercat transatlàntic que la Comissió Europea vol negociar amb els Estats Units i que pretén trencar les últimes normes en la sanitat, l'agricultura, el medi ambient, la cultura. El que va fer el Govern grec amb el tancament de la radiotelevisió pública no ho havíem vist mai. Aquí ens porten les polítiques de la Troika. La nostra responsabilitat en l'esquerra europea és proposar un projecte alternatiu amb l'objectiu d'invertir la majoria al Parlament Europeu per acabar amb les polítiques d'austeritat. Reivindiquem el dret de desobeir als tractats europeus per fer polítiques a favor dels pobles i no contra ells. El nostre objectiu no és sortir de l'euro però si aquesta desobediència implica algun dia la sortida de l'euro, seguirem donant suport a la desobediència.
Més enllà d'una oposició a les polítiques d'austeritat, proposen algun projecte radical de transformació social?
Clarament. Nosaltres hem adoptat un projecte ecosocialista. Estem en una crisi ecològica molt urgent, l'escalfament global es produeix de manera molt més ràpida del que es va imaginar. Si no hi ha una reconversió ecològica de les economies, hi haurà moltes dificultats i els països del Sud seran els més castigats però aquí també estarem afectats amb inundacions més freqüents i més sequeres. Cal canviar les polítiques econòmiques per evitar la catàstrofe. Però també volem tenir en compte la solidaritat a nivell de tot el planeta. L'objectiu no és fer d'Europa una fortalesa. Contra la globalització de la competència salvatge, volem un projecte de cooperació, el que anomenem el proteccionisme solidari. És a dir, volem que cada país pugui desenvolupar la seva economia -amb les obligacions ecològiques- a través d'un treball amb els altres països. Volem anar cap a una societat del “bon viure”, com diuen els nostres companys de Bolívia i Equador, una societat en la qual cada família tingui els mitjans per viure, accedir a la sanitat, educar els seus fills, tenir activitats d'oci però sempre prenent en compte les possibilitats del planeta. És un projecte antiproductivista que passa per la sortida del capitalisme.
Els moviments socials com la PAH tenen actualment més capacitat de mobilització que els partits d'esquerra i els sindicats. L'esquerra està massa allunyada de la lluites concretes?
Hi ha hagut un problema de reconstrucció de l'esquerra a Espanya, tot i que Izquierda Unida està ara en una fase ascendent. No crec que hi pugui haver un canvi de societat únicament a través dels moviments però els partits tampoc poden fer-ho sols. Llavors cal arribar a una simbiosi, un treball conjunt.
Entén la desconfiança dels moviments socials cap als partits d'esquerra?
Aquesta desconfiança existeix en tots els països d'Europa. Els ciutadans tenen la impressió que l'esquerra i la dreta duen a terme les mateixes polítiques. Hi ha molts escàndols que afecten tant als polítics d'esquerra com de dreta. La responsabilitat de les forces del que anomenem “l'altra esquerra” és recrear confiança, mostrar que una alternativa és possible i que pot haver-hi partits polítics honestos que no tenen com a objectiu omplir-se les butxaques. Costa temps recuperar la confiança de la gent.
Per això cal rebutjar els acords amb el partit socialista?
Volem ser l'element motor i no estar darrere del partit socialista. Els socialistes es passen el temps fent acords amb la dreta. Llavors si depenem d'ells, la desconfiança dels ciutadans cap als partits recaurà sobre nosaltres. No volem fer acords amb la socialdemocràcia, tret que algunes fraccions decideixin trencar amb aquestes polítiques i unir-se a nosaltres.
El seu partit va recolzar François Hollande a la segona volta de les eleccions presidencials però no va donar suport al Govern. Per què?
Volíem fer fora a Sarkozy, per això vam demanar el vot per Hollande i no ens penedim d'això. Durant el mandat de Sarkozy, hi va haver polítiques regressives a nivell econòmic i social però també vam veure com es va instal.lar un clima d'odi al país.
Estan ara a l'oposició?
Estem en l'oposició a les polítiques que es duen a terme. Sabíem que tindríem desacords amb Hollande quan s'aplicaria les polítiques d'austeritat. Però no crèiem que fos tan lluny en la regressió: ho vam veure amb l'acord sobre la reforma laboral, és en realitat un acord de la patronal. Esperàvem l'amnistia per als sindicalistes i activistes perquè ens ho havien promès. El ministre d'Interior, Manuel Valls, presumeix d'expulsar tants immigrants com Sarkozy. Ens oposem a totes aquestes polítiques.
En les antigues regions obreres, feus tradicionals del Partit Comunista, el Front Nacional (extrema dreta) té un pes creixent. Com ho explica?
És veritat que hi ha certs territoris abandonats, on no hi ha indústria, ni serveis públics i la gent té dificultats per desplaçar a causa del preu de la gasolina. Però el primer “partit” de França és l'abstenció i hi ha una porositat de la dreta cap a l'extrema dreta. La nostra responsabilitat és tornar a donar esperança a les classes populars, demostrar que és possible fer una altra política, perquè tornin a la política i així canviar la relació de força.
L'extrema dreta té ara un discurs antiliberal a nivell econòmic. Com fer front a aquest discurs?
L'estratègia de Marine Le Pen consisteix a fer creure que és antiliberal. Però hi ha moltes contradiccions. Primer cal recordar que el Front Nacional és anti-sindicats i que els diputats del seu partit estan rarament a favor de polítiques antiliberals. A més aquest discurs és momentani i pretén recollir així tots els descontents. El nostre repte és demostrar que és una fal.làcia. Com ho vam veure amb l'assassinat d'aquest jove estudiant i sindicalista a mans d'un membre d'un grup d'extrema dreta, la porositat entre aquests grups violents i el Front Nacional encara existeix. El Front Nacional és la cara més presentable però encarna tota la història de l'extrema dreta.
El seu partit té una tradició jacobina, com veu l'auge del discurs independentista a Catalunya?
No es pot fer servir l'esquema d'anàlisi francès, hi ha una història diferent. Catalunya va ser durament reprimida durant el franquisme, estava prohibit parlar català. El pes del passat és molt fort. Pel que fa a la qüestió de la independència, no volem una Europa amb regions riques que es protegeixin i regions pobres abandonades. Si lluitem per la solidaritat a nivell internacional per una altra distribució de la riquesa, és per evitar la divisió entre rics i pobres tant entre països com dins dels països.