Serà l'exsecretari general de Convergència Demodràtica de Catalunya (CDC), Miquel Roca, l'encarregat de la defensa judicial de Cristina de Borbó en el que queda de la instrucció del cas Nóos, després que el magistrat encarregat de la investigació, el titular del jutjat d'instrucció número 3 de Palma, José Castro, decidís imputar a la infanta.
Fonts jurídiques de Barcelona asseguren que, tot i que va ser el rei Joan Carles qui va encarregar el dijous 4 a la tarda la defensa, l'assumpte estava ja decidit el mes de gener, quan va començar a barrejar-se la possibilitat que la duquessa de Palma acabés imputada en el procediment pels negocis suposadament il.lícits del seu marit, Iñaki Urdangarin, a petició de Cristina de Borbó.
L'Audiència Provincial de Palma encara s'ha de pronunciar sobre el recurs presentat pel representant de la Fiscalia Anticorrupció, Pedro Horrach, contra la decisió del seu amic José Castro d'imputar la infanta. No obstant això, la filla del rei fa mesos que preveia la possibilitat de veure's imputada en el procediment. I, des del primer minut, tenia clar que volia que fos Miquel Roca l'encarregat de la seva representació processal, essencialment per la relació d'amistat que els uneix.
Miquel Roca no és penalista. No deixa de cridar l'atenció que el 10 de gener els bufets Roca i Junyent i Molins-Silva, aquest últim especialitzat precisament en Dret penal, anunciessin la seva fusió, encara que tots dos mantinguin els seus propis segells professionals. Això permetrà que sigui un dels nous socis de Roca, Jesús Maria Silva, qui assisteixi a l'antic polític en la tasca de defensar la filla del rei en els tribunals.
En alguns ambients jurídics de Barcelona ha sorprès que sigui Silva i no Pau Molins qui acompanyi Miquel Roca a l'hora de defensar la infanta Cristina, sense desmerèixer per això els mèrits professionals de Silva, un home especialment ben relacionat amb jutges i fiscals, però amb menys caché que el seu soci. Altres fonts, però, apunten que Molins afronta un problema de caràcter personal que entorpiria la intensiva dedicació que requerirà la defensa de la infanta si finalment la confirma l'Audiència, i que el fet de ser el defensor de Jordi Montull, exdirector del Palau de la Música i soci de Fèlix Millet al espoli de la institució musical, pot entelar la seva imatge de lletrat de la filla del rei.
Roca va abandonar la política el 1996, al cap d'un any de perdre les eleccions a l'alcaldia de Barcelona davant del socialista Pasqual Maragall. L'exdirigent de Convergència no albergava cap dubte sobre el seu futur: anava a obrir un bufet d'advocats que en menys de 10 anys es convertiria en un dels principals de la capital catalana.
Encara que originalment Roca va començar només amb el bufet del seu cunyat, des de l'inici ha absorbit altres despatxos fins a esdevenir un dels més grans de Barcelona, ​​especialment per la pròpia capacitat de Roca de relacions públiques i pel seu extens volum de contactes.
Des del primer moment, el bufet de Roca va poder exhibir clients de la talla de Catalana Occident, el Banc Sabadell o Gas Natural. No obstant això, en els últims temps la presència del mateix Roca no ha servit perquè el bufet es lliurés dels embats de la crisi.
La caiguda dels ingressos de determinades divisions va provocar una autèntica revolució en el despatx a finals de l'any passat. El mateix Miquel Roca va intentar imposar una reducció de salaris a tots els lletrats de la firma, davant l'aixecament dels membres del departament de concursal que, amb la seva facturació, ha mantingut en bona mesura el despatx. Finalment, Roca va imposar les seves tesis, i va provocar una autèntica fugida d'advocats. Fins al punt que ha estès el desànim a l'empresa. Les esmentades fonts jurídiques asseguren que l'edifici del bufet al barceloní carrer Aribau “tenia dues plantes buides”. Plantes que han ocupat els efectius del bufet Molins-Silva.