Sala i Martín es va embutxacar a TV3 7.500 euros nets per cada programa 'Economia en colors'
En el seu programa a TV3 Economia en colors, emès a l'octubre i novembre de 2015, l'economista Xavier Sala i Martín va plantejar vuit lliçons d'economia de forma pedagògica i original, que van abordar aspectes clau com la innovació, la riquesa o el benestar. Però li va faltar potser un epíleg, poc d'acord amb la narrativa de la sèrie però del qual paradoxalment hauria estat magnífic exemple el programa mateix: com generar beneficis privats gràcies a recursos públics en un mercat oligopòlic molt controlat pel poder polític.
Segons els pressupostos de l'espai, lliurats recentment al Parlament per la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA) a petició del diputat David Pérez (PSC), l'economista es va embutxacar 7.500 euros nets per cada capítol (4.500 com a presentador i 3.000 com a guionista), amb el que va facturar un total de 60.000 euros pels vuit programes emesos.
A més, el contracte entre la CCMA i la productora El Terrat, també aportat en la resposta parlamentària, inclou una clàusula que expressament deixa fora la televisió pública de la comercialització de l'espai en formats diferents a l'emès. Per tant, els beneficis del llibre del mateix títol, que va aparèixer immediatament després de l'emissió de la sèrie i que té com a base precisament els guions del programa, van igualment a la butxaca de l'economista.
L'edició en català del llibre ja va per la quarta edició. Fonts del mercat editorial estimen que per aquesta via, que té com a base el mateix guió pel qual TV3 ja li va retribuir, pot haver generat per ara al voltant de 20.000 euros addicionals per a l'autor, de manera que la compensació pel programa percebuda per l'economista s'acostaria més aviat als 80.000 euros.
El Terrat va facturar per cada programa, que es va rodar en només dos mesos, 49.600 euros (si se li afegeix l'IVA la xifra ascendeix a 60.000 euros), el que llança un total de 396.801 euros (480.000 si s'inclou en IVA), segons el contracte i el pressupost aportats al Parlament. La productora ha declinat aclarir si Sala i Martín ha percebut alguna altra compensació derivada del programa, si hi ha més projectes per a la seva comercialització fora de TV3 i si els drets d'aquests hipotètics projectes pertanyen a la productora o sempre a l'economista.
En el cas del llibre, ja editat en català i castellà, els drets corresponen exclusivament a l'economista, com queda de manifest en els crèdits. Una portaveu d'El Terrat ha subratllat que la resposta parlamentària s'emmarca dins de les obligacions que imposa la Llei de Transparència, però que aquests aclariments addicionals afecten “aspectes sobre les relacions comercials/professionals” i que, en conseqüència, “estan subjectes a confidencialitat”.
El cost d'un 'Sense Ficció'
El preu pagat per cada capítol d'Economia en colors s'acosta a la forquilla de costos habitual per a un programa de Sense Ficció de la cadena pública catalana, de producció molt més complexa i que sol exigir al voltant de sis mesos de preparació i un equip molt més nombrós. I la retribució de Sala i Martín és també molt generosa en comparació tant amb els professionals de TV3 com amb els professors d'Economia.
El salari mitjà d'un periodista de la cadena catalana, inclosos els complements, ronda els 40.000 euros nets anuals. El salari d'un professor titular d'Economia en una universitat pública depèn de moltes variables, com els trams de recerca, però no és fàcil superar els 40.000 nets a l'any. Per la seva banda, un catedràtic d'Economia percep al voltant dels 60.000 euros nets anuals, just la quantitat que es va embutxacar Sala i Martín per vuit programes, segons els pressupostos lliurats a la Cambra catalana.
Sala i Martín és un destacat economista de l'escola ortodoxa, catedràtic de la Columbia University de Nova York, professor visitant de la Universitat Pompeu Fabra i assessor del Fòrum Econòmic de Davos. El seu vessant acadèmic l'ha compaginat sempre amb una intensa activitat pública, com a tertulià i divulgador, en què s'ha bregat com martell d'esquerrans, entusiasta del capitalisme de l'Estat mínim i pilar acadèmic de referència de l'independentisme català molt pròxim a la Convergència Democràtica de Catalunya (CDC) d'Artur Mas i l'expresident del Barça Joan Laporta, de qui va ser tresorer al club.
La iniciativa d'Economia en colors no acaba d'encaixar en el marc liberal tan sovint propagat pel catedràtic: fa bandera de la iniciativa privada sense avantatgisme polític, però es va emetre en una televisió pública sota control del Govern convergent alineat amb les tesis de Sala Martín –neoliberal i independentista–; se situa com a gran capdavanter del liberalisme, però l'espai va ser molt criticat per falta de pluralisme; i defensa el mercat com a motor únic i jutge de l'activitat econòmica, però en canvi el programa el paga el contribuent.
Bones dades d'audiència
El programa de Sala i Martín va llançar bones dades d'audiència, amb una mitjana de 436.000 espectadors i una quota del 14,8%, i va ser un dels guardonats en la darrera edició dels premis Zapping, que atorga l'Associació de Consumidors de Mitjans audiovisuals de Catalunya (TAC). No obstant això, les crítiques al programa van refermar des de l'inici pel perfil tan marcadament ideològic i proper al Govern català del seu gran referent, així com per la falta de pluralisme de la visió de l'economia en un espai de la televisió pública.
“Aquesta televisió pública és poc plural i lamentablement no està servint als interessos del país sinó al dels promotors del Procés”, opina el diputat que va requerir la informació sobre el cost d'Economia en colors, el socialista David Pérez. I afegeix: “I està clar que també serveix perquè alguns facin molt bon negoci”.
Coincidint amb l'estrena, el sindicat Comissions Obreres va difondre un comunicat en què mostrava el seu rebuig “contundent” a un programa a la televisió pública liderat per “un economista de marcat signe ideològic neoliberal, que sembla ja de referència en aquest mitjà”. I afegia: “Hi ha economistes amb posicions contràries al neoliberalisme i les polítiques d'austeritat, i una televisió pública ha de ser capaç de divulgar i fer pedagogia de la importància de l'economia respectant de manera escrupolosa aquesta diversitat d'opcions econòmiques”.
No va ser una crítica aïllada. El Seminari d'Economia Taifa, que agrupa economistes heterodoxos i activistes, va mostrar la seva indignació amb el programa en un article que subratllava que Sala i Martín “és àmpliament conegut per ser l'economista més neoliberal de la nostra època a Catalunya” i que lamentava la “falta de pluralitat”.
Destacats membres de la CUP van publicar articles molt crítics, com Pau Llonch i Jordi Martí Font, regidor de Tarragona. Aquest últim, a L'economia segons Sala i Martín, quan la presa de pèl la paguem nosaltres, concloïa que es tractava d'“un programa de propaganda ideològica pura i dura, un anunci de llarga durada”. I concloïa: “Si aquest és el lloc on ens volen portar els directius de TV3 ara que comencem el camí cap a la nova república, sincerament que posin anuncis vells perquè aquest és el mateix camí que assenyalava Rato i fa temps ja que agraïm haver-li perdut la pista”.