Les alarmes del Síndic de Greuges, Rafael Ribó, s’han disparat després que treballadors dels serveis socials li hagin explicat que la Generalitat “porta fins a l’extrem” la política d'acollida en família extensa dels menors desemparats. Preocupat per aquesta situació, el Síndic ha demanat xifres i ha comprovat una tendència clara: cada cop hi ha menys menors als centres d’acolliment mentre creix la xifra dels que tornen amb les seves famílies extenses, és a dir, amb els seus avis o tiets.
La tendència es podria entendre com una bona notícia, ja que és millor que els menors estiguin amb les seves famílies que no pas en centres públics. Però tant alguns treballadors dels serveis socials com el Síndic de Greuges tenen dubtes de si aquest tipus d’adopcions estan creixent per millorar el benestar dels menors, tal i com defensa el departament, o si l’increment es deu a la voluntat d’alliberar places dels centres i estalviar així diners. En el seu darrer informe, el Síndic destaca que retornar els menors amb la família extensa és “amb diferència menys costós en termes econòmics” i això fa que existeixi “el perill que no sempre s’utilitzi en benefici dels infants, sinó que acabi sent una mesura de reducció de la despesa”. El Síndic ja ha demanat explicacions a la Generalitat per aclarir el motius i per descartar que cap menor desprotegit estigui corrent algun perill després d’haver tornat amb la seva família. Cal recordar que la major part dels nens que es troben en aquesta situació han estat víctimes de maltractaments, abusos o negligències greus per part dels seus pares. Enviar-los de tornada amb els seus tiets o avis és una decisió delicada, ja que segons la relació que hi hagi entre els membres de la família, es podria tornar a repetir la desprotecció.
Menys menors tutelats
Les xifres que demostren aquesta tendència no són molt altes, però si prou significatives com per haver posat en alerta al Síndic de Greuges i a la seva adjunta en defensa dels drets dels infants i els adolescents, Maria Lluïsa Larios. De fet, l’any passat va ser el primer en què el nombre de menors tutelats per la Generalitat trets del seu nucli familiar va disminuir. El 2008 hi havia 6.328 menors en aquesta situació i la xifra ha anat creixent any rera any fins arribar el 2012. A priori, la xifra hauria de seguir augmentant, ja que la crisi complica cada cop més el dia a dia de les famílies i la falta de recursos és un dels motius pels quals la Generalitat pot retirar un nen del seu nucli familiar. Però ha estat al revés. El 2012 la tendència es va invertir i la xifra de nens tutelats per la Generalitat va començar a disminuir.
També s’ha detectat que, en un any, hi ha 97 menors menys en centres d’acolliment, un tipus de servei que sempre havia estat sobreocupat, fins al punt que el Síndic havia denunciat que faltaven places. Per contra, els casos de nens derivats en centres de residencia i sobretot les famílies extenses han augmentat. Curiosament, aquests dos són els recursos que menys despesa suposen per a l’administració, mentre que els centres d’acolliment, que compten amb un equip més ampli de professionals, són els més cars econòmicament parlant, ja que suposen uns 100 euros per nen i dia. “Les reduccions pressupostàries no poden afectar a la situació de protecció dels infants. Aquest ha de ser un interès primordial”, segons Larios. La adjunta del Síndic va recordar que aquests menors ja han tingut prou problemes amb les seves famílies com perquè ara l’administració pública no respongui com seria d’esperar.
Quan els serveis socials detecten alguna situació de risc que pot afectar a un menor intenten guiar als pares perquè solucionin els problemes i els adverteixen del risc que estan corrent. Evidentment, la reacció dels serveis socials depèn del perill que estigui corrent el menor. No és el mateix un cas de desnutrició que un abús sexual. Si la situació no canvia, s’activa un Equip d’Atenció a la Infància i l’Adolescència (EAIA) que analitzarà el cas per proposar a la Direcció General (DGAIA) quin camí cal seguir. Mentre els professionals estudien el cas, el menor pot continuar a casa dels seus pares (si la situació no és greu) però si hi ha algun risc seriós, se’l pot derivar a casa dels seus tiets o avis o en els casos més difícils, a un centre d’acolliment. Al cap d’uns mesos, els EAIA proposen a la DGAIA quina és la millor solució per a cada cas i la direcció general decideix. Es pot retornar els nens als seus pares, o a la família extensa o bé a famílies que alienes, que estiguin disposades a adoptar, de manera temporal, als menors desemparats. També se’ls pot derivar a centres residencials o a centres d’acolliment. Tot i els esforços de tants professionals, sovint les propostes dels equips no es poden complir ja sigui per falta de famílies acollidores o perquè des de la DGAIA es decideix una altra solució.
Per realitzar aquest article s’ha parlat amb diferents professionals, des d’educadors fins a coordinadors de diferents serveis. Cap de les fonts ha volgut ser identificada ja que els centres són subcontractats per l’administració i temen represàlies. Tot i així, han confirmat que, “darrerament hi ha una clara tendència a prioritzar les adopcions amb famílies extenses” i han constatat que des de la DGAIA es demana “explorar molt més” aquesta possibilitat. Segons expliquen, en alguns casos, fins i tot, es demana als EAIA que tornin a investigar una part de la família que ja havia quedat descartada per comprovar de nou si se’ls pot donar el menor en acollida.