La Síndica de Greuges de Barcelona ha instat l'Ajuntament a revisar les sancions que afecten a les persones sense sostre, els joves que fan skate i els qui pengen cartells, en una crida a canviar l'ordenança de civisme de la capital catalana, que considera coercitiva i estèril. També ha posat de manifest la deficient dotació d'habitatge protegit davant el creixement exponencial de la demanda per part dels sectors més necessitats.
Maria Assumpció Vilà considera que l'ordenança de civisme atempta contra els drets constitucionals. Així ho ha subratllat durant la roda de premsa de presentació de les actuacions de l'entitat que representa corresponents al 2013. Els drets socials han concentrat la major part de les queixes rebudes per la sindicatura. La majoria de les actuacions requerides han tingut a veure amb l'habitatge.
En relació amb l'ordenança de civisme, aprovada el 2006, la sindicatura ha obert una actuació d'ofici. “Considerem abusiu el règim de sancions que s'apliquen respecte a alguns aspectes recollits a la norma”, ha dit Vilà. Ho ha exemplificat amb el cas dels sense sostre, els quals, en cas de ser multats, poden rebre sancions molt importants, depenent, per exemple, del guàrdia que faci la denúncia. Igualment passa en el cas de les persones que per un motiu o altre pengen cartells als carrers: “posar 5 fulls en un indret o un altre pot suposar una multa de gairebé 500 euros, que és quasi el que es cobra de salari mínim”. També considera desmesurades les sancions per patinar en llocs no adients, que poden sumar fins a 750 euros.
“A més de no tenir a veure amb les possibilitats econòmiques reals de molts sectors de la ciutadania, aquestes multes no són efectives perquè en el cas dels sense sostre no es poden cobrar, però sí que generen despeses de tramitació”, ha dit.
Sobre l'habitatge, la Síndica constata que el nombre de pisos de protecció oficial a la ciutat segueix sent molt inferior al que diu la llei de l'habitatge (hauria de ser 15% del total dels que hi ha a la ciutat). En aquest sentit explica que la demanda actual és d'unes 27.000 famílies, però que més de la meitat d'aquestes, unes 15.000, no tenen els ingressos mínims requerits per a què els sigui atorgat un habitatge de protecció oficial. A Barcelona hi ha 700.000 habitatges, per la qual cosa els de protecció oficial haurien de ser uns 100.000. Mentre que actualment la xifra no arriba ni a 15.000 i hi ha poca esperança de què es produeixin millores, perquè gairebé no es fa construcció nova. Aquesta situació, assegurà Vilà, anirà empitjorant per l'efecte de la finalització de molts contractes de renda antiga. Una altra circumstància negativa és la conversió de molts edificis de Ciutat Vella en apartaments turístics, cosa que suposa desallotjar les famílies que hi vivien.
La Síndica porta temps reclamant un pla de xoc per donar resposta a les necessitats que suposen desnonaments o casos de necessitat acreditada. Reconeix que l'alcaldia ha decidit destinar 100 milions a aquest objectiu, però recorda també que el procés de construcció de noves llars és massa lent. Actualment, s'assignen uns 20 habitatges al més a aquest tipus de famílies, una quantitat clarament insuficient
Un altre aspecte emergent, esmentat per la Síndica és l'aparició de situacions que què s'han fet avisos de desnonament de famílies que viuen en habitatges de protecció oficial propietat del Patronat Municipal de l'Habitatge.
L'habitatge és la principal font de les queixes dels barcelonins. L'any passat se'n van fer 342, especialment per casos de desnonaments. La xifra multiplica per quatre les rebudes el 2012. La major part de les queixes procedien de Nou Barris, una zona molt castigada per la crisi, mentre els veïns dels districtes de Sarrià Sant Gervasi són els que menys es queixen a la Síndica.
Altres àmbits objecte d'atenció de la Síndica són el transport públic. Vilà, ha criticat que s'hagin encarit molt més que el cost de la vida els bitllets més usats, tot i que ha reconegut que les administracions supramunicipals hagin reduït fortament les seves aportacions a aquest servei.
La defensora dels barcelonins s'ha mostrat favorable a la creació d'una renda Mínima Garantida de Ciutadania -que hauria d'aprovar el Parlament de Catalunya -, que asseguri a les persones que es troben en situació de pobresa uns ingressos mínims per poder dur una vida digna.