La Sala del Contenciós Administratiu del Tribunal Suprem (TS) ha rebutjat suspendre cautelarment la vigència de l'acord del Consell de Ministres del divendres 31 d'octubre que va aprovar impugnar al Tribunal Constitucional (TC) el procés participatiu sobre la independència de Catalunya del 9 de novembre. Adverteix a més a la Generalitat que concorre causa d'inadmissibilitat, de manera que previsiblement la seva pretensió d'anul·lar l'acord serà rebutjada de ple.
Es tractava aquest dijous de resoldre una mesura cautelaríssima -anomenada així per la rapidesa amb la qual s'ha responderse- sol·licitada per l'Executiu d'Artur Mas al curs d'aquesta demanda, en la qual es demana l'anul·lació de l'acord de l'Executiu per la via de la protecció dels drets constitucionals.
Entenia el Govern de Mas que el recurs que es va presentar davant el Tribunal Constitucional com a conseqüència d'aquesta decisió del Consell de Ministres va vulnerar els drets de participació, llibertat d'expressió i llibertat ideològica.
Els sis magistrats de la Secció Setena de la Sala Tercera del TS que signen la resolució expliquen que per examinar pretensions cautelars cal que es sol·licitin respecte d'actuacions objecte de recurs “ja que en cas contrari no tindrà jurisdicció i tindrà vedat conèixer no només de les cautelars, sinó de la totalitat de les que es volen fer valer”.
Així doncs, en aquest judici preliminar necessari els jutges adverteixen que concorre causa d'inadmissibilitat i recorden que l'acord del Consell de Ministres qüestionat no és un acte susceptible de recurs contenciós, ni ordinari ni especial, ja que no és dels que la llei reguladora sotmet al control dels tribunals.
Correspondria al Constitucional
La impugnació de la qual es tracta correspondria al TC, adverteix l'acte, que hauria de resoldre en exclusiva sobre les condicions de la seva admissibilitat i decidir sobre el fons de l'assumpte.
La resolució, de la qual ha estat ponent el magistrat Pablo Lucas, recorda que les resolucions jurisdiccionals del TC no poden ser jutjades per cap òrgan jurisdiccional de l'Estat.
A més, el Suprem fa constar que la Generalitat va presentar el recurs el passat dilluns a les 14.45 hores i que aquest assumpte es va deliberar ahir, quan el BOE ja havia publicat la providència del Tribunal Constitucional, havent produït ja els seus efectes l'acord que pretén suspendre.
En conseqüència, en no ser revisable pel Suprem l'actuació contra la qual s'adreça la Generalitat, no s'entra en el debat cautelar i en entendre que concorren causes d'inadmissibilitat s'acorda donar un termini de deu dies a les parts perquè es pronunciïn sobre les mateixes.
La Generalitat havia articulat la seva petició al Tribunal Suprem com a recurs contenciós-administratiu per la via de la protecció dels drets fonamentals perquè considera que el Govern central va atemptar “contra el dret de participació, contra el dret de la llibertat d'expressió i contra el dret de llibertat ideològica”.
Així ho va dir el portaveu del Govern, Francesc Homs, en una roda de premsa aquest dimarts a la que va considerar que el Suprem “hauria de poder donar” abans del diumenge 9 de novembre una resposta a la demanda que van presentar.