Mig miler de barcelonins s’ha concentrat aquest dijous 2 de juliol davant de les antigues oficines del Deutsche Bank, símbol de l’especulació immobiliària del govern Trias, per protestar contra la massificació turística i els lobbies. La manifestació, la primera de l’era Colau, ha quedat deslluïda per la decisió de l’Ajuntament de Barcelona de suspendre cautelarment la concessió de noves llicències turístiques i tenia com a objectiu explicitar el suport veïnal el nou equip municipal i exigir, alhora, el compliment dels seus compromisos electorals.
Durant la concentració, convocada per les associacions de veïns i entitats cíviques dels barris de Sagrada Família, Sant Antoni, Guinardó, Gràcia, Paral·lel, Tres Turons, Raval, Poblenou i l’Òstia, s’ha llegit el manifest Fora lobbies de l’Ajuntament. La ciutat la fem entre totes i s’ha convidat els barcelonins a treballar amb un govern de la ciutat “més atent a les veus dels barris” perquè faci polítiques “amb la població i per a la població evitant que interessos privats decideixin els nostres destins”. Després de la lectura, els manifestants han tallat l’avinguda Diagonal i el Passeig de Gràcia, i s’han dirigit fins a la seu de Turisme de Barcelona.
Les entitats convocants de la protesta han reclamat al nou govern municipal la posada en marxa ja de sis mesures urgents per frenar els estralls que està provocant l’actual model turístic en algunes zones de la ciutat i s’han compromès a defensar els veïns perjudicats, a solidaritzar-se amb aquells barris més afectats pel turisme massiu i a construir un espai de diàleg comunitari per fer propostes alternatives per elaborar un model molt més sostenible que no penalitzi els veïns.
Les sis mesures prioritàries són l’establiment d’una moratòria de qualsevol llicència d’establiment turístic, la revisió dels projectes i de les llicències sota sospita o aprovades a darrera hora, la recuperació de l’espai públic com espai de convivència i cohesió social així com la revisió de la polèmica ordenança de terrasses i vetlladors, la creació d’un consell ciutadà de turisme, l’auditoria i transparència dels òrgans públics i público-privats relacionats amb el turisme, l’increment del control dels establiments turístics legals i il·legals així com els efectes negatius –contaminació i saturació de l’espai públic- que la presència de creuers estan provocant a Ciutat Vella.
Curiosament, la primera de les exigències ja s’havia materialitzat hores abans per a alegria dels manifestants. L’alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, ha anunciat aquest dijous al matí la suspensió -durant sis mesos extensible a dos anys- de noves llicències turístiques. La moratòria municipal, que paralitza una trentena d’expedients actualment en tràmit, afecta tota la ciutat i tota mena d’establiments turístics, des d’hotels a apartaments turístics, pensions, hostals, residències d’estudiants, albergs per a joves i aparthotels. Entre els projectes ajornats destaquen el de convertir la Torre Agbar en un hotel de luxe de la cadena Hyatt i el pla del vicepresident econòmic del Barça, Xavier Faus, de transformar l’antiga seu de Henkel Ibérica en un hotel.
Segons ha explicat Colau en roda de premsa, la moratòria té com a objectiu “obrir un procés de reflexió i participació per establir els criteris per a una gestió global del turisme que en garanteixi la qualitat” i que ha de desembocar en l’elaboració d’un Pla Especial que reguli el sector turístic a partir del primer trimestre del 2016. El missatge és clar: cal evitar que la tercera ciutat europea més visitada per darrere de Londres i París acabi amb la gallina dels ous d’or que suposa el turisme. A Barcelona hi ha actualment 377 hotels que ofereixen 68.000 places. En el cas dels apartaments turístics legals la xifra ronda els 9.600, però és molt superior si se sumen els apartaments il·legals.
L’anunci de Colau, que inclou també la revisió de les llicències sospitoses ja aprovades com demanen els veïns, ha estat acollit amb prudència i expectació pels empresaris turístics. L’únic que, de moment, s’ha manifestat a favor d’estendre la moratòria ha estat el sector dels apartaments turístics, molt fiscalitzat pel consistori i molt demonitzat pels veïns arran de les protestes que el mes d’agost de l’any passat van omplir els carrers de la Barceloneta contra els apartaments il·legals i el turisme de borratxera. Des de PROHUT, l’Associació Professional d’Edificis d’Habitatges Turístics en Edifici Únic, el seu president, Joan Sureda, ha considerat que la mesura “serà positiva sempre que serveixi per replantejar quin ha de ser el model turístic de la ciutat d’acord amb els agents implicats. Barcelona no pot ser un macroapartament però tampoc un macrohotel, ni un macrohostal, ni un macroalberg”.
Segons constata PROHUT en un comunicat, cal una ordenació de l’oferta turística actual i una legislació específica i adequada perquè “Barcelona ha crescut exponencialment en els últims anys i l’administració s’ha quedat enrere”. En aquest sentit, Sureda no ha dubtat a criticar veladament l’equip de Trias per la seva incapacitat a l’hora de gestionar els problemes de convivència generats per la saturació turística i per haver limitat als apartaments turístics les suspensions de noves llicències d’obertura. “Era injust”, ha remarcat.
Per la seva banda, el president del Gremi d’Hotelers de Barcelona, Jordi Clos, s’ha limitat a fer una crida a tots els partits per trobar “punts d’entesa i consens”. Sobre la intenció de Colau de redactar un pla estratègic, Clos s’ha mostrat partidari de fer una planificació turística a llarg termini, aprovada per un consens ampli i amb el suport de totes les parts implicades.
Qui no ha dubtat a desqualificar la mesura d’Ada Colau i a acusar-la de tenir “tics autoritaris” ha estat el Conseller d’Empresa i Ocupació de la Generalitat de Catalunya. Felip Puig ha considerat la moratòria municipal un “error” i ha lamentat que s’hagi adoptat “de forma precipitada i unilateral” sense consultar ni el govern català ni els agents turístics afectats, començant pel poderós lobby hoteler.