Toni Roldán (Barcelona, 1983) té el perfil tipus dels candidats amb els quals Ciutadans ha dut a terme el seu desembarcament al Congrés durant l'any passat. Jove, barceloní, un parell de màsters en universitats estrangeres, una mica d'experiència a les institucions com a assessor, fill del polític Santiago Roldán, un dels fundadors del PSC, i deixeble de l'economista Luis Garicano. Roldán és el número dos per Barcelona i amb tota probabilitat tornarà a ser portaveu econòmic de Ciutadans al Congrés. Considera que la seva formació serà “clau” per aconseguir grans pactes de consens que incloguin reformes.
Sembla que aquestes eleccions van sobre política de pactes. ¿Ciutadans aposta per tornar al pacte amb el PSOE?
No. Jo no estic d'acord amb que aquestes eleccions vagin de política de pactes, van de continguts, com totes les eleccions, què volem fer amb el país i quin és el programa. Farem el possible per dur a terme el nostre programa a través dels acords, que sí que són la clau. Per tant, ni PSOE ni PP o els dos al mateix temps. El que estigui més a prop de fer reformes i de trencar amb les motxilles que els han impedit fer coses com punxar la bombolla política o un pacte per l'educació que duri una generació i no una legislatura. Hi haurà acords amb qui estigui d'acord a fer canvis.
Sembla que la seva aposta és la de gran coalició. No tenen por que amb aquesta fórmula Ciutadans quedi en la irrellevància durant la legislatura?
De moment els dos partits no han aconseguit ni donar-se la mà. Partim de la base que Ciutadans pot ser fonamental per aconseguir això. A més creiem que hi ha altres líders molt més valorats pels espanyols que podrien permetre que aquests consensos siguin possibles. Crec que l'aritmètica pot permetre que Ciutadans sumi amb un dels dos partits, és evident que és més probable amb el PP, però estem en un panorama molt volàtil en què Ciutadans serà clau per aconseguir canvis. Jo vaig estar en les negociacions amb el PSOE, i va ser molt complicat treure'ls coses com la reforma de les diputacions. Per això és important Ciutadans, que pot tendir ponts entre dos partits, vermells i blaus, que ni es parlen ni es donen la mà.
Al pacte de govern amb el PSOE no va quedar clar el model laboral que havien acordat. D'una banda introduïen el contracte únic amb un altre nom, però per l'altre es seguien mantenint els altres tipus de contracte.
Hem tornat al nostre model original, el contracte estable, que et permet accedir a l'estabilitat laboral. Venim d'un sistema on la protecció mitjana dels treballadors és de 13 dies per any treballat. El nostre compromís és que pugi la protecció mitjana dels treballadors. Ara hi ha un abús de la temporalitat, que es dóna perquè al cap dels dos anys està prohibit lligar més contractes i això fa que les empreses prefereixin fer fora els treballadors per no assumir el salt de protecció que hi ha entre el temporal i l'indefinit. El que nosaltres proposem és canviar aquest mur per una escala on vas acumulant drets a poc a poc.
Però, tal com va quedar en la negociació, es legalitzava la temporalitat sense reduir la dualitat, perquè continuava havent tipus de proteccions diferents. El pitjor de dos models.
Estic parcialment d'acord. Bé, el pitjor de dos models no, permetia arribar a un cert equilibri. Però no hi havia prou mesures per reduir la dualitat, això és cert. El nostre model original és més eficaç per reduir la dualitat, i hi hem tornat.
Una altra de les mesures controvertides de la seva proposta econòmica és el complement salarial. Per què Ciutadans vol que sigui el contribuent el que carregui amb els beneficis que l'empresari no distribueix via pujades salarials?
No, no, això és una mala comprensió del que és. El complement salarial és que ara tenim 7 milions de persones que estan treballant però com que estan tot el dia rotant no arriben al salari mínim al final de l'any. El que oferim és un complement a la seva renda perquè puguin arribar al salari digne. És política social.
Un complement que, en comptes de pagar-lo l'empresari que es beneficia d'aquest treball, el pagaria el contribuent, no?
Com a alternativa podries pujar el salari mínim. El problema és que si et passes el dia rotant, per molt que et pugin el salari mínim acabes l'any per sota del mínim. Això és una transferència directa, s'adequa millor al mercat de treball. Té dos avantatges enormes. El primer és que incentiva a treballar, perquè com més treballes més guanyes, i després incentiva a aflorar molta gent que ara està per sota del salari mínim. Aquí, com que guanyaràs més diners tens incentius per aflorar.
Diu que el complement salarial incentiva el treball. Creu que hi ha gent que no està molt incentivada a treballar?
No, crec que aquesta no és la manera de veure-ho. Ho deia en comparació amb altres alternatives com la renda mínima. Si tu tens una feina on ara guanyes 700 euros, amb el complement en guanyes 900, doncs ja tens incentius per anar a treballar. Si te'n donen 900 directament per quedar-te a casa, doncs potser et quedes a casa. Tothom té ganes de treballar, no hi ha cap dubte, no voldria que es m'entengués malament.
Respecte el gran avantatge que assenyalava en que aflorin els sous més baixos. Creu que aquest és el lloc més important per on ha d'aflorar?
Si em preguntes si el frau ve principalment per les rendes baixes, no. Però sí que és veritat que hi ha molta economia submergida en sous baixos, en ocupacions temporals... en aquest sentit si hi ha un complement salarial igual t'interessa declarar-lo. Però evidentment penso que el gran drama d'aquest país pel que fa als ingressos és un sistema fiscal que és un formatge gruyère, ple de forats.
La seva proposta fiscal passa per eliminar la majoria de deduccions. Les rendes altes no estan pagant el que haurien?
N'hi ha molts que no estan pagant el que haurien, que haurien d'estar pagant més. La crisi ha caigut sobretot a les classes mitjanes i crec que hi ha hagut molts defraudadors, i coses com l'amnistia fiscal. Creiem que podem recuperar uns 2.800 milions simplement perquè els que van fer servir l'amnistia fiscal per aflorar diners van acabar pagant un 3% efectiu quan havien d'haver pagat un 10%. Per exemple. El frau per baix existeix, però evidentment on és gravíssim és per dalt.
Un dels temes que ha sacsejat la campanya a Catalunya és el corredor del Mediterrani. Quina és la postura de Ciutadans?
Absolutament a favor. No és per qüestions polítiques, és una evidència econòmica que és un dels grans colls d'ampolla d'aquest país. Connectar Catalunya amb València i totes dues amb Europa és essencial i ara no estan connectades. És una inversió que s'ha fet malament, s'han prioritzat altres inversions.
Inclouen el polèmic ramal aragonès en la seva proposta?
La nostra proposta és el corredor del Mediterrani completat. Connectar-lo amb Europa. El ramal d'Aragó també, però no apareix al programa, no és la nostra prioritat.
A Catalunya hi ha una manca d'inversió històrica a Rodalies? Creu que respon a un plantejament centralista de l'Estat?
Hi ha una manca d'inversió històrica, sí. Però jo crec que a Catalunya hi ha hagut a Rodalies un problema de gestió. Que crec que correspon a la Generalitat, no?
La Generalitat gestiona els horaris.
Gestiona els horaris i el manteniment, no?
No, el manteniment el fa Adif.
Val. Poca inversió i poca atenció des de Renfe, i probablement una combinació de mala gestió per part de la Generalitat també. Però el choice no és prioritzar a Madrid o prioritzar a Barcelona, s'hauria de fer una anàlisi cost/benefit i veure quina és la millor opció. Crec que les Rodalies madrilenyes també tenen problemes. En tot cas, com saps, les infraestructures al nostre programa no són una cosa prioritària, creiem que se n'han fet moltes durant els últims anys i la nostra proposta és invertir part dels diners que estaven destinats a AVEs a capital humà.
Diuen que quan implementin el seu programa reformista els catalans no voldran independenditzar. Com pensen comprovar-ho, si es neguen a preguntar-ho?
Ja saps quina és la nostra postura. Tenim una legislació, que és la vigent, que per canviar un Estatut necessites dues terceres parts del Parlament català. No em sembla que ni la trajectòria ni fins ara els vots independentistes donin la majoria suficient ni per canviar l'Estatut. Hem votat quatre vegades en els últims anys, hi ha un consens clar en la societat catalana en què estem dividits, prop de 2 milions a favor de la independència i la resta no ho estem. Bé, doncs hi ha uns mecanismes per fer uns referèndums i es poden fer canviant la Constitució, però nosaltres volem que hi hagi una sola sobirania a Espanya, no una per comunitat autònoma. No veiem per què hem de reconèixer un dret d'autodeterminació a Catalunya, si cal fer un referèndum s'hauria de fer en el conjunt de l'Estat espanyol.
Aquesta és la proposta? Un referèndum a tot l'Estat?
Sí, és clar que sí, si els procediments legals ho permeten i hi ha un consens per què no. Però jo crec que el prioritari, i crec que la majoria de catalans hi estarien d'acord, és una reforma que se centri a construir una economia del coneixement, que acabi amb el capitalisme d'amiguets de Madrid i que modernitzi el país en comptes de llençar diners en infraestructures per col·legues perjudicant la inversió a Catalunya de manera sistemàtica.
S'ha perjudicat Catalunya de manera sistemàtica respecte a la inversió?
Bé. En qüestions de finançament ha hagut certs greuges, probablement una cinquena part del que diuen els independentistes. Hi ha hagut decisions de mala inversió. En algunes de les demandes de Puigdemont, dels 46 punts famosos, hi ha algunes coses sensates.
Per exemple?
Doncs la reforma del finançament, el corredor, les Rodalies, finançar els compromisos de dependència que va fer Zapatero... n'hi ha uns quants. Crec que hi ha espai. Quan parlem de reformar Espanya parlem d'unes institucions neutrals, sanes, on no hi hagi politització ni d'una banda ni per l'altre. I apostant per algunes coses que es poden canviar.
Abans em deia que Ciutadans pot ser el partit que faci que PP i PSOE es donin la mà. Ciutadans podria sumar Puigdemont a aquest encaixada de mans?
La via catalana unilateral no porta enlloc i Puigdemont no està disposat a baixar d'aquesta via unilateral. No obstant això, sí que crec que hi ha molts catalans que pensen que aquesta via, que et treu d'Europa i que tindria un cost enorme, no porta enlloc, que a més no hi ha una majoria suficient i que, per tant, ells haurien d'abandonar aquesta via. Un cop hagi fet això, tenir un president català a Madrid pot tenir sentit per trobar un nou model on els catalans se sentin més còmodes.