Agustí Colom és el nou regidor del districte de l’Eixample. Lluny de sentir-se com un extraterrestre que aterra en un altre planeta, Colom se sent com a casa o, com diu ell mateix, com el regidor del seu poble. Coneix de primer mà els problemes del districte més gran de Barcelona perquè viu en un dels seus barris i del primer tema que parla és, naturalment, de la falta d’equipaments.
De professor de teoria econòmica i exmembre de la Sindicatura de Comptes a responsable d’ocupació, empresa i turisme, i regidor de l’Eixample. Com porta això de fer-se càrrec del districte més gran de Barcelona i, juntament amb el de Ciutat Vella, el més complex?
És un canvi volgut. A més, ser regidor de l’Eixample és una gran satisfacció perquè jo hi visc i és com ser el regidor del meu poble. Conec de primera mà els problemes del districte: desnonaments, pobresa, falta d’equipaments...i això ajuda.
A nivell de districte, un dels seus problemes endèmics és la falta d’equipaments. Quines són les prioritats d’aquest mandat?
La prioritat més immediata que ens hem marcat des del punt de vista d’equipaments i, en general de tot, és desencallar tots els projectes que estaven mig aturats. Donarem continuïtat als processos que ja s’havien iniciat en l’anterior mandat municipal com és el cas del projecte per convertir l’antic edifici de l’ONCE en dependències municipals, una escola d’adults, un centre de normalització lingüística i espais per a entitats. Calia que s’acabés de desencallar un contracte de gestió i ho hem fet amb la idea de complir els terminis previstos.
I quines són les mesures més urgents?
Tenim entre mans el cas de Germanetes, de l’institut del carrer Viladomat i de les obres del Mercat de Sant Antoni, molt endarrerides per la troballa de jaciments. Cal donar-li una embranzida. Hem entomat el tema Transformadors i la Casa Groga, per exemple, i també tenim en ment buscar una solució per al cine Niza del barri de Sagrada Família.
En el cas del cine Niza, els veïns proposen que l’Ajuntament compri el terreny. Ho veu com una opció viable?
Aquesta solució és qüestionable. Hem de pensar també en l’erari públic i hem d’estudiar quina és la millor opció. Encara no ens hem posat en aquest tema, però el que vull destacar és que fins el maig passat no hi havia cap solució perquè no hi havia diàleg. Ara buscarem la millor solució després d’atendre i estudiar les demandes del barri. Són situacions complexes perquè han de satisfer els veïns i evitar que tinguin un cost elevat per a la ciutat.
Abans ha esmentat la sala Transformadors. CiU va presentar un polèmic projecte que convertia aquest equipament de joves en un espai destinat bàsicament a serveis per a la gent gran. Haurien d’haver començat les obres per tirar l’edifici a terra i, de moment, continua dempeus.
No han començat les obres perquè nosaltres hem aturat la fase del projecte executiu aprovat per CiU. En el nostre programa electoral havíem defensat que aquest espai fos per a joves, per això el primer que hem fet és no licitar el projecte executiu de Transformadors tal com estava fet. La idea és revisar-lo i fer-ho amb la participació dels veïns i de les entitats juvenils del barri del Fort Pienc.
Ara està ocupat per un grup de joves anarquistes.
Ho sabem. Tanmateix, nosaltres dialogarem amb les entitats implicades que són del barri. Quan tinguem dissenyat el projecte funcional definitiu, començarem la seva execució. En paral·lel parlarem amb els ocupes per fer-los entendre que allò és un espai municipal i que les entitats del barri volen que sigui un equipament gestionat per l’Ajuntament de Barcelona.
La pressió turística és un gran repte per a la ciutat i també preocupa al districte. Tenim damunt la taula una moratòria de llicències turístiques i un Consell de Turisme en marxa. Com a responsable municipal en aquesta àrea veu alguna solució a curt termini?
Barcelona és un pol d’atracció turística indiscutible i el que ha passat és que fins ara s’ha fet deixadesa del seu govern. Totes les ciutats que s’han trobat en la mateixa situació del turisme de masses han anat prenent decisions per governar-lo, ordenar-lo. Nosaltres també ho hem fet. El turisme té un gran impacte sobre el territori i aquest impacte és molt desigual, concentrat sobretot en Ciutat Vella i una part de l’Eixample. Una de les formes d’intentar redistribuir aquest desequilibri és tenir un càlcul de les càrregues en allotjaments que suporten els barris i determinar de forma objectiva quins d’ells estan saturats i quins tenen encara una certa capacitat. Volem distribuir els nous allotjaments turístics nous en funció d’aquest criteri. Això és el que pretenem fer amb la moratòria i per fer aquest càlcul necessitem no tenir la pressió de les llicències. El període és d’un any, però tenim el compromís de fer-ho el més ràpid possible perquè a l’abril de l’any que ve venç la moratòria parcial que pesava sobre la Vila de Gràcia i calculem que en aquestes dates ja tindrem el pla especial. També volem fer un procés de debat perquè cal una certa coresponsabilitat dels veïns i dels operadors econòmics, per això crearem un ens de participació per discutir el pla.
Quant començaran els treballs del Consell del Turisme?
A partir del setembre elaborarem el reglament i crec que a mitjans del trimestre que ve ja estarà enllestit. La proposta de reglament que farem nosaltres aposta per tenir una representació equilibrada d’interlocutors i contemplem quatre grans grups: els professionals i agents econòmics, el moviment veïnal i ecologista, representants dels moviments culturals i socials, i, finalment, un grup d’experts. El Consell de Turisme de la ciutat tindrà dues funcions principals: situar el debat i les decisions vinculades al Pla Especial d’Allotjaments Turístics, i de forma paral·lela i immediata l'actualització del Pla Estratègic de Turisme 2010-2015 perquè ens ajudarà a encertar en la diagnosi. A més de tot això, també volem crear un Observatori del Turisme de Barcelona que ens permeti conèixer la realitat i que ens ajudi en la part de gestió i organització. Necessitem tenir la capacitat de governar el turisme i ens calen eines pròpies i aquest observatori ens ajudarà molt.
Es parla del model venecià com a exemple del que no hauria de fer Barcelona. Hi ha en aquest moment alguna ciutat que hagi estat capaç de gestionar de forma eficaç el turisme massiu?
Tenim alguns exemples. Londres va prendre mesures en temes de mobilitat, per exemple, i París també les està estudiant. Més que veure com volem ser, que ja ho sabem, perquè volem una ciutat confortable per als veïns i amable per als turistes, el que hem de fer és buscar solucions per minimitzar els efectes negatius actuals que el turisme de masses té sobre la ciutat. El turisme és una font de riquesa molt important per a Barcelona i si no se sent ben tractat, acaba fugint. Ara s’estan posant algunes propostes damunt la taula per intentar respondre al turisme de masses: taxes turístiques, suspensions temporals de llicències, regulació de fluxos, redistribució de les visites al llarg de l’any, descentralització de l’oferta d’allotjaments...S’han d’estudiar. L’Hospitalet de Llobregat ha ofert els seus hotels, per exemple.
Però no es pot obligar un turista que vol visitar Barcelona a allotjar-se a L’Hospitalet de Llobregat.
Està tan lluny L’Hospitalet com Pedralbes o Nou Barris del centre de Barcelona. El que determina l’elecció d’un allotjament és tenir una parada de metro o d’autobús al costat. Hi ha molts turistes que busquen la singularitat i fugen de les visites típiques. Per això hem de ser capaços de crear espais atractius a la ciutat on la gent es vulgui perdre i Barcelona té atractius de sobres per oferir aquesta possibilitat. Ara tenim un gruix important de turistes que ens visiten un dia i que s’allotgen a la Costa Daurada o la Costa Brava. Hi ha gent que prefereix dormir fora de Barcelona i això ho hem d’aprofitar. Qui vol fer una inversió d’un hotel al centre de la ciutat, evidentment ho justificarà dient que el turista busca el centre, però el tema és que el dia que el centre de Barcelona estigui ple d’hotels haurà perdut tot el seu atractiu perquè ningú va a una zona que estigui només plena d’hotels. Hem d’evitar que el turisme mori d’èxit i seguirem buscant solucions.
La moratòria ha estat molt criticada i se’ls ha retret la falta de diàleg i la poca idoneïtat de la mesura. Perdrem ocupació i projecció internacional, com diu l’oposició?
No. Si tu vols fer una moratòria que sigui eficaç has de prendre la decisió en silenci i s’ha de fer d’un dia per a l’altre. Si haguéssim anunciat que en una setmana suspeníem les llicències, hauríem tingut un allau de peticions. Si l’anuncies prèviament és que no vols que sigui factible. La gent que ho havia de saber ho sabia, per tant ningú ens pot acusar de falta de diàleg ni de tics autoritaris. Jo he parlat amb els principals operadors turístics per explicar-los la mesura i tots l’entenen i, fins i tot, n’hi ha que la defensen. Hem d’intentar governar el turisme i per poder-ho fer cal tenir un espai de tranquil·litat on fer aquest debat, i això és el que busca la moratòria. Sempre que hi ha un canvi de govern es genera una certa expectativa, però el nostre tarannà és de diàleg perquè volem fer una ciutat dinàmica i equitativa per a tothom.
Un dels molts projectes que s’ha quedat en el tinter per la moratòria és el de la transformació de la Torre Agbar en un hotel.
De moment no s’ha quedat en el tinter perquè no havia presentat cap llicència d’obres i no sabem quan l’anaven a presentar. Potser d’aquí a dos dies o d’aquí a tres anys. De totes les llicències suspeses per la moratòria, a la primavera que ve ens trobarem que moltes no es veuran afectades, sobretot les que estiguin en zones poc concorregudes. Veient on està el projecte d’allotjament turístic es podrà intuir fàcilment si estarà afectat o no.
I què passarà amb les llicències afectades?
Farem una anàlisi. Igual és només un problema d’ubicació o de redimensionament del projecte. Ja veurem.
Un dels barris de l’Eixample més afectats per la massificació turística és el de Sagrada Família. Una de les principals queixes de l’Associació de Veïns i d’altres entitats ha estat la falta de diàleg amb l’anterior regidor. És conscient de les expectatives que ha generat la seva arribada al districte?
El primer que he fet com a regidor ha estat reunir-me amb totes les associacions veïnals per conèixer de primera mà les seves demandes. Amb la de Sagrada Família, un dels temes que es va plantejar era el Pla d’Acció del barri que estava aturat. Per això l’hem reactivat i una de les propostes que hem desencallat és el nou circuit dels busos turístics que es començarà a aplicar els pròxims dies. També estem estudiant alliberar voreres perquè hi hagi més espai per als vianants.
Així que també veu factible aquesta proposta veïnal?
Sí. El tros del carrer Marina més a tocar de la Sagrada Família serà peatonal els caps de setmana. Serà un estudi pilot que ens ajudarà a pensar en futures mesures i en actuacions a mig i llarg termini.
Aposta per mantenir la figura de l’agent cívic malgrat les crítiques?
De moment sí. Crec que el problema del barri és que el volum de turistes és tal que desborda tothom. Entenc els veïns quan critiquen la falta de resultats de la feina dels agents cívics, però és que la situació està tan desbordada que una persona sola no pot fer res davant milers de turistes. Per això, reforçarem aquest servei. Hem d’anar introduint millores per fer menys insuportable la vida dels veïns del barri durant aquests mesos d’estiu. Tanmateix, el tema de fons és la reordenació de l’espai de Sagrada Família. És un problema de ciutat, no només de districte.
Un dels lemes de la campanya d’Ada Colau va ser “fem fora els lobbies de la ciutat”. El temple de la Sagrada Família ha mantingut sempre una relació privilegiada amb tots els governs de Barcelona i hi ha qui diu que les obres no tenen llicència. S’atrevirà vostè amb la Sagrada Família?lobbies
Té una llicència d’obres de l’any 1901. El temple ha demanat sempre permís quan ha hagut de fer una ocupació de l’espai públic. És cert que no té una llicència d’obres adaptada als temps moderns, però no està fent cap actuació impune, potser singular. Ara bé, nosaltres no estem aquí perquè ningú gaudeixi de privilegis. Per tant, no tractarem la Sagrada Família com un interlocutor privilegiat respecte a la resta d’entitats. Encara no m’he reunit amb la direcció del temple i espero que la relació serà fluida i amable. Quan parlo de reordenar l’espai al voltant de la Sagrada Família, això s’ha de fer des del lideratge de l’Ajuntament, no de la Junta del temple. Per això, igual que als veïns els demanem que tinguin capacitat d’entomar la situació i als operadors econòmics que garanteixin la convivència, al temple també li haurem de demanar que posi més de la seva part. Igual que té uns guanys econòmics a partir de les visites, hauríem d’estudiar de quina forma hauria de donar part d’aquest retorn a la ciutat, sobretot al seu entorn més pròxim perquè és on genera molts més problemes. S’haurà d’estudiar com col·labora per minimitzar els efectes negatius que la seva activitat té al seu entorn més pròxim.
El veig optimista.
Evidentment.