“88 anys després de la seva obertura i després de 82 d'activitat a la Ronda de Sant Pere 3. Després d'haver superat una Guerra Civil, un incendi devastador i un conflicte immobiliari, la llibreria Catalònia de Barcelona tancarà definitivament les seves portes”. Així s'acomiadava a principis d'any dels seus clients Miquel Colomer, director d'aquest establiment històric. Avui, al número 3 de la Ronda de Sant Pere, al centre de Barcelona, un cartell promocional ocupa la paret que en l'última dècada va contenir la secció d'assajos de ciència i tècnica de la Catalònia: “Begudes a 1 €. Qualsevol excusa és bona per quedar”. La llibreria és un McDonalds.
Baixant per La Rambla a mà esquerra, la Canuda (1931) liquida els seus llibres antics. Demà tanca. Mango prepara el desembarcament al local. A tocar de la Catedral, el Palacio del Juguete (1936) ja s'ha traslladat. Les sabates de la italiana GEOX ompliran aviat els 300 m2 de planta d'aquest establiment centenari.
La caiguda de les vendes i el canvi en la legislació d'arrendaments urbans (LAU) -coneguda com a llei Boyer-, que entrarà en vigor a finals de 2014 i que, entre d’altres coses, permet als propietaris actualitzar els lloguers de renda antiga (es poden multiplicar per 50!), obliguen a algunes de les botigues emblemàtiques del centre de Barcelona, a abaixar la persiana. Les grans marques es mengen al petit comerç. I el centre de la capital catalana perd identitat per assemblar-se, cada vegada més, al centre comercial de qualsevol gran urbs occidental.
Davant aquest panorama i pressionat pels comerciants, els mitjans i la ciutadania, l'Ajuntament va decidir prendre cartes en l'assumpte. En l'últim ple d'abans de les vacances d'estiu, es va aprovar encunyar una nova categoria en la qualificació del patrimoni per als comerços emblemàtics de la ciutat: catalogar-los com a béns culturals de caràcter històric i etnològic com a patrimoni moble, immoble i material.
Però més enllà del títol, la decisió dels polítics resta buida de contingut. El consistori no ha determinat què significa que els comerços emblemàtics siguin declarats béns culturals i, per tant, si la decisió els protegeix de la LAU. En principi, els comerciants confien que aquesta mesura permeti l'execució de polítiques públiques de protecció de comerços i botigues de Barcelona. Però els botiguers pateixen perquè si la mesura arriba, entenen que ho farà massa tard.
I és que, segons un informe elaborat per ESADE i la Fundació Barcelona Comerç, el 40,8% dels arrendataris dels eixos comercials de la ciutat es veuran afectats pel canvi de la llei, per la fi dels lloguers antics. Així les coses, a un any de la regularització, per un local de la zona de Portal de l'Àngel pel qual ara l'arrendatari -de renda antiga- paga uns 600€ al mes, algunes multinacionals n’estan oferint al propietari prop de 30.000.
Entre els afectats, segons l'esmentat informe, hi hauria, precisament, una cinquena part dels comerços emblemàtics de la zona premium de la ciutat, l'anomenat eix d'or de Barcelona que té en el Portal de l’Àngel el carrer amb els locals comercial més cars d’Espanya (375$ m2), el quinzè del món, segons el ranking anual de Cushman&Wakefieldresearch.
La lentitud amb què l'Administració ha intervingut i la indefinició de la intervenció, han fet que els més escèptics hagin acceptat traspassar ja els seus negocis per, en el millor dels casos, aconseguir, com a mínim, uns diners de traspàs abans que venci el seu contracte de lloguer.
Tot i això, un grup nombrós de comerciants lluita conjuntament per sobreviure. Agrupats en l'Associació del comerç emblemàtic de Barcelona, prop de 50 botiguers han encarregat a un gabinet d'advocats un informe al respecte, un text presentat fa uns mesos al consistori. El document assenyala, entre altres coses, com els governs de París o Roma protegeixen les botigues històriques dels seus centres.
París ha distingit 125 comerços, bars, restaurants i hotels de la ciutat com a béns culturals protegits. En valoren l’antiguitat, que en ells es desenvolupi una activitat comercial o artesanal tradicional realitzada de forma continuada en el mateix lloc i qüestions arquitectòniques i de decoració de l'establiment.
Roma també va més enllà del relatiu a l'aparença i ha declarat com a béns culturals protegits els negocis on es duen a terme antics oficis artesanals que conserven antics processos i tècniques de producció derivades de les tradicions culturals locals en perill de desaparició.
Tots dos ajuntaments procuren per la continuïtat d'aquests comerços amb lleis i subvencions i ofereixen, a més a més, ajuts econòmics per a la seva restauració.
El consistori català va publicar al gener de 2012 l'Estudi d'identificació de botigues emblemàtiques de Barcelona i, més tard, ha anat donant la distinció de “Guapos per a sempre” a comerços de Ciutat Vella, l'Eixample i els nuclis dels districtes històrics de la ciutat. En total, Barcelona reconeix 108 establiments emblemàtics i 164, de destacats. La distinció no comporta cap ajut ni avantatge.
“Volem evitar qualsevol desaparició més, sigui per finalització de contracte, defunció de l'inquilí, jubilació... I creiem que això es pot aconseguir mitjançant una normativa específica de protecció o servint-nos de la capacitat negociadora de l'Ajuntament”, reivindiquen els comerciants en veu de Josep Maria Roig, de la pastisseria La Colmena.
A més a més, el nou pla d'usos de Ciutat Vella se suma a l'amenaça de la caiguda de vendes i de la LAU. A la cantonada entre Cucurulla i Carrer del Pi, els responsables i clients de la pastisseria Fargas (1928) i els de la numismàtica Monge (1948), tots dos establiments situats en un edifici modernista, s’ensumen que la Fundació de l'Hospital de Sant Pau, propietària l'immoble, negocia la venda a un grup hoteler que ja hi ha mostrat interès.