“Trump no és l'únic líder que posa obstacles al desenvolupament sostenible”
Gairebé dos terços de la població mundial viu en llocs amb escassetat d'aigua com a mínim un mes a l'any. El premi Nobel de la Pau 2007, el físic, enginyer i economista de Sri Lanka, Mohan Munasinghe, va ser un dels ponents del Fòrum de l'Economia de l'Aigua que es va celebrar la passada setmana a Barcelona i que va abordar la coordinació i la gestió del aigua entre els diferents sectors econòmics.
En conversa amb aquest diari, Muhasinge adverteix que els governs tenen una responsabilitat ineludible per combatre el canvi climàtic i que no estan aplicant mesures. Munasinghe creu que el canvi ha de començar des de baix: el ciutadà ha de prendre consciència i tenir hàbits de sostenibilitat per tal de pressionar els polítics perquè prenguin decisions.
El 2007, va guanyar el premi Nobel juntament amb Al Gore pels seus estudis del canvi climàtic. Com creu que ha evolucionat aquest problema en els últims 10 anys?
El problema ha empitjorat. Els fets científics encara són més clars sobre el canvi climàtic, segons el descrit pel Grup Intergovernamental d'Experts sobre el Canvi Climàtic (IPCC). Tot i l'eufòria pels acords de París, les promeses reals dels països de reduir les emissions són massa petites. Encara ens dirigim cap a un increment de l'escalfament de 3ºC per a l'any 2100, molt per sobre del límit de perill acordat de 2ºC.
Rebaixa les expectatives sobre els acords de París.sobre els acords de París.
L'acord de París no ens ajudarà a limitar l'escalfament global a un augment de 2ºC. No es van establir mecanismes de compliment i les promeses de mitigació d'emissions fins al moment són febles.
Cal repensar per complet el model de desenvolupament?
La reflexió actual sobre el concepte de desenvolupament sostenible ha evolucionat fins a abastar tres punts de vista principals: econòmic, social i mediambiental, representat pel triangle de desenvolupament sostenible. Cada punt de vista correspon a un domini (i un sistema) que té les seves pròpies forces i objectius. L'economia s'orienta principalment cap a la millora del benestar humà, principalment a través de l'augment del consum de béns i serveis. El domini ambiental se centra en la protecció de la integritat i la resiliència dels sistemes ecològics. El domini social emfatitza l'enriquiment de les relacions humanes i l'assoliment d'aspiracions individuals i grupals.
Creu que el debat sobre la sostenibilitat i els recursos posa poc èmfasi en les diferències entre grans empreses i les indústries i la responsabilitat dels petits consumidors?
Necessitem tant als productors sostenibles com als consumidors sostenibles. La cultura consumista impulsada per la publicitat dels productors impulsa el consum excessiu per part dels rics i el consegüent creixement del consum assegura que la producció continuarà augmentant. És un cicle insostenible que tensa els recursos naturals del planeta.
Trump és un obstacle o un perill per al desenvolupament sostenible?
La pregunta amaga un fet més important. Ja ens enfrontem a molts problemes greus perquè la majoria dels líders mundials no estan actuant de manera responsable i només parlen de manera responsable. Per què escollir només al senyor Trump? Trump no és l'únic líder que posa obstacles al desenvolupament sostenible.
A nivell de polítiques fiscals, els governs haurien de castigar més fiscalment la contaminació?
Sí, però amb cautela. Les activitats que contaminen o esgoten els recursos naturals s'han de gravar més (per incloure el cost de les externalitats ambientals i socials dins dels preus de mercat). Però el simple augment dels preus dels recursos també podria privar els pobres de les necessitats bàsiques com l'aigua, els aliments i l'energia.
No només és el desenvolupament, també hi ha d'haver uns preus sostenibles.
Les estructures de preus haurien de reflectir l'escassetat de recursos econòmics i ambientals a través dels impostos, però alhora permetre que els preus de la carestia de vida o els subsidis permetin als pobres satisfer les seves necessitats bàsiques. Hi estructures de preus sostenibles i les he implementat en molts països.
Qui ha d'empènyer més en aquest sentit? Estats, entitats supranacionals com la UE, ciutats...
Els líders mundials ens han fallat. Massa promeses i molt pocs resultats implementats. Els líders nacionals tenen por de prendre mesures fermes per a la sostenibilitat. Els líders de nivell mitjà com els alcaldes de les ciutats, els líders de les comunitats o els directors generals de les empreses, mostren una major disposició a comprometre fermament i a aplicar-los.
I el ciutadà, com pot influir?
Cal una coalició de baix a dalt de tots nosaltres a través de la societat civil i les empreses que creuen en el desenvolupament sostenible. Els líders de nivell mitjà, si recullen els objectius d'aquesta coalició, poden empènyer els governs nacionals a complir amb la seva responsabilitat i perseguir polítiques públiques sostenibles.
