La privatització més gran de la història de la Generalitat ha resultat un fracàs. El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha anul·lat el concurs que la Generalitat va celebrar el 2012 per privatitzar Aigües Ter-Llobregat (ATLL), l'empresa pública que ven l'aigua als subministradors i de la qual depenen gairebé cinc milions de persones de l'àrea metropolitana de Barcelona.
El TSJC considera que el procediment d'adjudicació d'ATLL va vulnerar “els principis de publicitat, concurrència i igualtat”, per la qual cosa el tribunal estima que l'anul·lació “s'ha d'estendre al conjunt del procediment de contractació, ja que es tracta d'un vici produït amb anterioritat a la formulació de les ofertes dels licitadors”.
El d'avui suposa un nou capítol en l'anomenada 'guerra de l'aigua' que enfronta Agbar, la Generalitat i al consorci liderat per Acciona per la gestió d'ATLL. El conflicte, que dista de solucionar-se a curt termini, ha tingut conseqüències en el preu de l'aigua que paguen els consumidors, i pot afectar les finances de la Generalitat.
L'origen del conflicte es remunta a finals de 2012, quan la Generalitat va trobar en la privatització d'ATLL l'única manera de quadrar els comptes. El consorci format per Acciona, el banc d'inversió brasiler BTG Pactual i les famílies Rodés i Godia-Torreblanca va resultar el guanyador de la privatització més gran de la història de la Generalitat: 1.000 milions d'euros, dels quals es van abonar inicialment prop de 300. La privatització va permetre a la Generalitat reduir 0,5 punts el dèficit d'aquest any i evitar que superés el límit del 2%.
Adjudicació qüestionada
Però ràpidament Agbar, l'empresa que competia amb Acciona per ATLL, va portar l'adjudicació a l'Organisme de Recursos Contractuals de la Generalitat (OARCC) al·legant que l'oferta d'Acciona no complia el plec de condicions. Al gener de 2013, l'OARCC va donar la raó a Agbar i va decidir excloure Acciona del procediment, el que va desencadenar un seguit de mesures cautelars i recursos per part d'Acciona, Agbar i la mateixa Generalitat.
Acciona reclama que el seu contracte segueix vigent, mentre que Agbar considera que la Generalitat ha de deixar a Acciona directament fora d'ATLL i adjudicar-li gestió de l'empresa. Aquest dimarts el TSJC no ha dictaminat ni una cosa ni l'altra, sinó que ha optat per anul·lar tot el procediment dut a terme per la Generalitat per privatitzar ATLL. La raó principal és que unes obres que figuraven en les bases del concurs primer com orientatives al final es van considerar obligatòries.
Previsiblement, el conflicte s'haurà de solucionar al Tribunal Suprem. La nova portaveu del Govern, Neus Munté, ha advertit que la sentència del TSJC “no és el final del procés”, i ha explicat que el Govern preveu recórrer davant del TS. El consorci liderat per Acciona i BTG Pactual també ha anunciat la seva intenció de recórrer.
Per la seva banda, el portaveu de la plataforma Aigua és Vida, Moisès Subirana, ha considerat que la sentència obre la porta al fet que la Generalitat torni a prendre el control d'ATLL. “Ara el Govern ha de prendre una decisió: o torna a obrir un concurs perquè entri una empresa privada o recupera la gestió pública de l'aigua”, ha asseverat Subirana en declaracions a Catalunya Plural.
Efecte sobre els consumidors
En paral·lel al recorregut judicial i l'encreuament d'acusacions entre Agbar, Acciona i la Generalitat, la 'guerra de l'aigua' ha tingut als consumidors com el seu principal dany col·lateral. Des que any 2012 s'iniciés la privatització d'ATLL, el preu de l'aigua ha pujat un 24%. En concret, el preu que paga una llar catalana amb un consum mitjà de 12 metres cúbics al mes ha passat dels 1,893 als 2,353 euros per metre cúbic. A la província de Barcelona la pujada ha arribat al 26%.
Part d'aquesta pujada s'explica per la maniobra que la Generalitat va fer per estalviar feina a l'empresa adjudicatària i fer més atractiva ATLL per als inversors. Setmanes abans que es formalitzarà la privatització d'ATLL, el consell d'administració de l'empresa pública va aprovar un increment del 70% en el cànon del preu de l'aigua que subministrava als ajuntaments i a altres companyies de distribució. El rebut del consumidor final es va encarir fins a un 30%, depenent dels recursos hídrics propis que cada territori va poder aportar per equilibrar la despesa.
La pujada del rebut de l'aigua també s'explica per la tarifa amb què Acciona va guanyar el concurs per gestionar ATLL. Acciona va oferir una tarifa mitjana de l'aigua de 0,7088 euros per metre cúbic, a assolir en dos anys, mentre que Agbar va elevar la tarifa a 0,79 euros a aplicar des del 2013. El 2012, el preu es trobava en 0,64 euros, per la qual cosa la concessió va encarir el rebut un 10,7%.


D'altra banda, les finances de la Generalitat també es podrien veure afectades pel conflicte. Durant la discussió dels pressupostos del departament de Territori al Parlament el passat mes de gener, el conseller Vila va afirmar que un nou concurs d'adjudicació de la gestió d'ATLL “no seria lesiu per a la hisenda pública”.
Però encara que el nou concurs no afectés negativament als comptes, el conflicte entre Agbar i Acciona amenaça les finances de la Generalitat, tant en el seu dèficit com per les possibles compensacions per lucre cessant que exigeixi Acciona. El destí dels 1.000 milions que la Generalitat es va apuntar com a ingressos en 2012 es converteix en incert a mesura que s'escriuen capítols de la 'guerra de l'aigua'.