Amb una taxa d'atur per sota del 10% des de fa prop d'un any, el problema de la desocupació ha caigut per primera vegada en gairebé dues dècades del primer lloc en els principals problemes percebuts pels barcelonins, segons assenyala el baròmetre municipal presentat aquest divendres per l'ajuntament. Al lloc de la desocupació ha pujat el turisme, un fenomen que no és nou però que la seva massificació genera importants efectes en la vida dels veïns de la capital catalana.
L'enquesta, realitzada per l'institut Gesop entre el 25 de maig i 7 de juny passats i amb base a 812 entrevistes telefòniques, indica que el turisme és vist com el principal problema de la ciutat pel 19% dels barcelonins. L'atur, tradicional rei dels problemes en aquesta enquesta, queda en segon lloc amb un 12,4%, la meitat que fa un any.
Vinculat al del turisme, un altre problema ascendeix posicions de manera vertiginosa: l'accés a l'habitatge. En l'enquesta d'aquest juny se situa com el cinquè problema, sent el principal per al 6,1% dels enquestats. Fa dos anys l'habitatge era un problema assenyalat només pel 0,6% dels barcelonins. Encara per sobre se situen en l'enquesta d'aquest juny de 2017 aspectes com el trànsit (7%) o la gestió política municipal (6,6%).
En aquest últim aspecte, el que té a veure amb la gestió del govern de la ciutat, es dona la paradoxa que mentre la percepció com a problema ascendeix de forma sensible –fa dos anys només ho era per a l'1,4% -, la consideració de “bona o molt bona” sobre la gestió de Colau trenca el rècord aconseguit per l'alcalde Joan Clos el 2004, situant-se en el 54,8%. Aquesta aparent contradicció s'explica per la polarització de les opinions sobre la gestió municipal, ja que també creix qui la considera “dolenta / molt dolenta”, situant-se avui en el 29,5%, quatre punts més que fa un any.
Aquesta polarització al voltant de les polítiques del govern no es tradueix en grans canvis en la intenció de vot dels partits del consell municipal, Bcomú i PSC. Els comuns veuen com el seu vot es consolida gradualment, amb un lleuger augment de mig punt respecte les eleccions de 2015, fins a arribar al 15,7%. Els socialistes de Collboni segueixen una trajectòria de consolidació similar, quedant en el 6%, dues dècimes més que l'obtingut en les eleccions.
El partit que sí que s'observa un ascens important és ERC. Els republicans, que van obtenir menys de la meitat dels vots que Colau, s'acosten ara al percentatge dels de l'alcaldessa, amb una intenció de vot del 14,5%. L'augment de gairebé 8 punts ja es venia notant en els baròmetres anteriors, tot i que el creixement no era tan important. Bona part d'aquesta nova borsa de vot ve de la caiguda de CiU, l'actual PDECat, que descriu la tendència contrària passant del 13,7% en les eleccions a un discret 5,9% ara.
En coherència amb aquesta tendència, la cara visible d'ERC a l'ajuntament, Alfred Bosch, es col·loca com a líder més ben valorat (5,2 de 10), superant per primera vegada a Colau (5,1 de 10). La competició entre tots dos està a només una dècima, i en ella es cola també Xavier Trias, que empata amb l'alcaldessa, i Jaume Collboni, que obté un aprovat ras. Just per darrere quedaria la regidora de la CUP, María José Lecha, molt a prop de l'aprovat, i, molt per darrere, l'alcaldable de Ciutadans, Carina Mejías i el líder del PP, Alberto Fernández, amb un 3,4 i 3 respectivament.