El pagament del deute ha comportat la minva de drets via retallades socials en bona part dels països europeus durant els anys de crisi. Juan Pablo Boholavsky s'encarrega d'estudiar la relació entre endeutament i minva o gaudi de drets. És l'expert actual independent de les Nacions Unides sobre l'impacte del deute extern en els drets humans, sobretot els econòmics, socials i culturals. Boholavsky ha estat aquesta setmana a Barcelona, on s'ha reunit amb representants de l'Ajuntament de Barcelona i ha presentat el seu últim informe sobre la situació a Grècia.
Què pot aportar l'ONU en l'escenari internacional en relació al deute i als drets socials?
El dret internacional dels drets humans permet donar pautes o un marc als governs i als creditors sobre el que poden i el que no poden fer. Hi ha maneres de minimitzar el cost social associat a l'austeritat i a les crisis financeres, però també hi ha opcions i decisions que l'exacerben.
Com afecta a la població la prioritat absoluta del pagament del deute públic sobre qualsevol altra rúbrica pressupostària, que a Espanya es va plasmar en l'article 135 de la Constitució?que a Espanya es va plasmar en l'article 135 de la Constitució
Afecta d'una manera molt profunda i dramàtica. Prenent el cas de Grècia, quan a fi de pagar el deute s'implementen retallades i polítiques de consolidació fiscal vol dir que cal prendre recursos d'un sector per transferir-los al financer. Això implica que sectors de la població deixaran de percebre serveis o que han de ser de pitjor qualitat de la que marquen els seus drets. Per exemple, en el camp de l'aigua, si no es mantenen les xarxes de provisió d'aigua potable les persones començaran a beure aigua no apta per al consum.
No hi ha alternativa al fet que el pagament del deute hagi de repercutir en minva de drets?
Sí que n'hi ha. A Islàndia es van implementar mesures d'austeritat d'una manera respectuosa amb els drets humans. Hi va haver un consens generalitzat en què certs sectors, com l'educació dels nens més petits, no havia de patir retallades. També hi va haver investigacions criminals dels banquers que van participar en esquemes de frau i participació popular per decidir com es repartien les pèrdues.
Islàndia no és un país massa petit per prendre com a exemple a exportar?
Cada país té les seves característiques. El que estic dient és que ha estat possible implementar mesures d'austeritat tendents a sanejar l'economia i recuperar camí del creixement. No és una cosa teòrica, l'hem pogut veure en concret.
Alguns representants de l'esquerra europea han llançat un Pla B per a Europa antiausteritat. És a la Unió Europea on han de començar els canvis?un Pla B per a Europa antiausteritat
La Unió Europea ha perdut l'equilibri històric que havia tingut entre objectius macroeconòmics i d'estabilitat financera, d'una banda, i els objectius socials, el respecte als drets humans i la cohesió social, de l'altra. Això està més o menys clar amb diferents expressions i amb diferents nivells de profunditat segons el país. Hi ha una dissociació entre els objectius socials i els objectius macroeconòmics.
Un creditor de deute grec li dirà que amb les quitances la seva inversió ha perdut valor i que té dret a recuperar el que va invertir.
El dret internacional en drets humans ve a oferir pautes per harmonitzar dos drets. El dret de propietat dels creditors i el dels titulars dels drets econòmics de l'Estat que ha de pagar, és a dir, la població dels estats. L'Estat té els seus recursos, l'activitat econòmica produïda al país. Exigir el 100% d'un deute insostenible basant-se en el sacrifici de demanar-li als jubilats que cobrin la meitat de les seves jubilacions és una cosa que no passa un test de legalitat. No obstant això, ho veiem sovint tant en països en desenvolupament com en països desenvolupats.
Amb governs del PSOE o del PP, Espanya no ha proposat una recepta anticrisi alternativa a l'europea.
Espanya, igual que la resta de països que transiten pel procés de reducció del dèficit i d'altres en situació més greu com Grècia, té dèficits en drets humans. Només cal veure els indicadors de desenvolupament humà, que han empitjorat en tots els països amb problemes de dèficit. A Grècia entre el 2008 i 2013 les retallades en Salut van ascendir a un 41% i en Educació al 15%. Les taxes d'atur també van créixer. En conjunt, són indicadors socials que donen la pauta de la massivitat de l'afectació de drets econòmics i socials quan s'implementen mesures d'austeritat. La violació de drets econòmics i socials ha estat massiva.
Com pot la ciutadania incidir perquè les decisions dels seus governs no minvin els seus drets?
És molt important mantenir canals de participació efectiva ciutadana, que la gent demani i participi en els processos de presa de decisió. Això no es redueix només a una reforma més o menys ortodoxa en el camp laboral com la que aquests dies es debat a França, sinó que es refereix en general a les polítiques econòmiques tant a nivell regional com estatal.
Una participació més activa dels col·lectius en defensa dels drets de les dones permetria, per exemple, millorar l'enteniment de la incidència de gènere en certes polítiques d'austeritat i al mateix temps posar límits a l'actuació de les autoritats en el moment de definir polítiques, per exemple d'ajustos en serveis socials vinculats a la cura de menors o escoles bressol que solen impactar de manera més costosa en les dones.
Una de les formes perquè el deute no llastrés la resta de la despesa seria augmentar els ingressos combatent més l'elusió i l'evasió fiscal?
És important la diferència entre elusió i evasió. Evasió és directament evitar pagar un impost mitjançant el frau o la tergiversació. Elusió és l'exercici legítim, en principi, d'opcions fiscals decidides a partir d'una determinada planificació tributària. El problema és que moltes vegades l'elusió implica erosionar l'esperit d'una llei tributària. Ho vam poder comprovar amb els Papers de Panamà: es triangulen activitats econòmiques en llocs que ofereixen legalitat per basar-hi activitats econòmiques quan de totes totes és fals, però s'ofereix un mantell de legalitat. En aquests casos és molt difícil parlar només d'elusió.
Què podem aprendre dels Papers de Panamà a més de que a alguns rics no els agrada pagar impostos?
Una de les lliçons dels Papers de Panamà és que és molt important conèixer la veritat. Un cop vam conèixer la punta de l'iceberg que ens ofereixen els papers, ens vam adonar de la necessitat d'abordar el problema. Una de les maneres d'abordar-lo és fent més global i automàtic l'intercanvi d'informació desagregada de les empreses que operen en més d'un país per tal que els fiscos dels diferents estats tinguin una visió clara sobre el volum dels seus actius econòmics.
Els problemes d'endeutament i drets socials són similars en tots els països del món? Hi ha algun patró comú a nivell global?
Depèn de la regió i del país. Moçambic, per exemple, està travessant problemes perquè van aparèixer contractes que no eren coneguts ni tan sols pel Fons Monetari Internacional (FMI). Alguns creditors multilaterals oficials han suspès la provisió de préstecs per aquests passius que es desconeixien i ha generat l'aprovació d'un comitè d'auditoria al Parlament. D'altra banda hi ha l'Argentina, que acaba de pagar-li el 100% als fons voltors i en alguns casos amb taxes que superen el 1.000% de guany. El ventall de problemes financers vinculats al deute és molt ampli i molt més ric que el que ofereix només Europa.
Hi ha alguna solució global per als problemes d'endeutament dels països?
L'Assemblea General de Nacions Unides va aprovar l'any passat els principis de reestructuració de deute sobirà i els drets humans formen part d'ells. També ofereix als països l'exercici de defensa de l'estat de necessitat quan pagar el 100% de deute implicaria imposar sacrificis il·legals sobre la seva pròpia població.