La divisió de la ultradreta podria alliberar Vic de regidors xenòfobs
Alguns veïns de Vic encara paren a Josep Anglada quan el veuen passejar -o patrullar, segons el dia- pel carrer. “El bonisme ens ha fet molt de mal, a veure si tornes a posar ordre!”, li diu un home de mitjana edat, amb el braç enguixat. Anglada se li acosta, li dóna la mà, el mira fixament i li assegura que no permetrà que se segueixin prioritzant “als de fora” abans que els veïns —“els meus veïns!”, recalca— de tota la vida. Abans d'acomiadar-se i seguir el seu camí, li pregunta per la seva senyora, pel seu braç lesionat i per si podrà seguir anant en bicicleta els caps de setmana.
Malgrat els escàndols polítics i judicials que van envoltar la seva expulsió de Plataforma per Catalunya (PxC), Anglada manté una peculiar proximitat amb els seus vells votants, que en les eleccions del 24 de maig podran tornar-lo a escollir, aquesta vegada sota la seva nova marca electoral: Plataforma Vigatana (PVI). No obstant això, la llista que encapçalarà el líder ultradretà no serà l'única d'arrel racista. La crisi de PxC a Vic, municipi que va veure néixer la institucionalització del discurs xenòfob, ha fet aflorar fins a quatre candidatures amb el mateix objectiu: criminalitzar la immigració i fer-la responsable de tots i cadascun dels problemes que puguin patir els vigatans.
No faltaran els seus antics partits, PxC, i Plataforma Democràtica per Catalunya (PDxC), que va fundar el 2014, després de ser expulsat de la formació original. A més, també concorrerà Som Catalans, amb un ideari semblant però que aprofita l'auge sobiranista que bull al país per ocupar l'opció xenòfoba i, alhora, independentista. Una situació sense precedents a Catalunya que, a priori, respon a la divisió interna del partit més que no pas la creixent acceptació del seu discurs, tot i que caldrà veure els resultats dels propers comicis locals per saber si la divisió es tradueix, també, en menor representació.
En les últimes eleccions municipals, PxC va obtenir 65.905 vots i 67 regidors arreu del territori, cinc dels quals a Vic —o el que és el mateix, el 20% del vot—, on ha estat, fins ara, la segona força més votada, només per darrere de CiU, que governa de manera ininterrompuda a Vic des de 1979. No obstant això, els múltiples escàndols al si de PXC —entre ells denúncies i condemnes per agressions i delictes fiscals— sumats a la persistent pressió ciutadana en contra del racisme, han provocat una intensa crisi interna, que es va cobrar l'expulsió d'Anglada el 2014 i que avui es tradueix en les quatre candidatures de tall xenòfob, totes elles amb PxC com a embrió, encara que difícilment obtinguin totes representació —serà necessari un 5% dels vots per obtenir el primer edil—.
“Amb una mica de sort PxC obtindrà un centenar de vots”, diu Anglada, que segueix: “seran dels despistats, que es pensaran que m'estan votant a mi”. Ho diu confiat, conscient que els candidats de les altres llistes estan a anys llum de la seva popularitat. “El Juanca no farà res, pobre home; a Vic no el coneix ni Cristo”, diu en referència a Joan Carles Fuentes, portaveu de PxC a l'Ajuntament de Vic després de la seva sortida i actual cap de llista de la formació. No obstant això, Fuentes diu de qui va ser el seu cap de files que, sense ell, ara PxC és una formació “neta”. Tot un atreviment tenint en compte que sobre ell pesa una imputació per temptativa d'homicidi, lesions i danys, precisament, contra Anglada.
Per la seva banda, poc clar queda el paper que jugarà Plataforma Democràtica per Catalunya (PDxC), sigla impulsada per Anglada després de la seva expulsió de PxC, i amb la qual va partir peres fa a penes dos mesos. Aquesta nova aventura havia de ser el vaixell d'Anglada per a aquests comicis, però després del seu enèsim divorci, serà el seu ex número 14 fa quatre anys, Joan Manel Mensa, qui lideri aquesta opció, sense cap novetat en el seu ideari.
Completa el trencaclosques Som Catalans, que concorre amb Ester Gallego al capdavant, que en els comicis de 2011 s'havia presentat a les llistes de PxC de Manlleu en quart lloc. Una formació igualment xenòfoba que, aprofitant l'auge sobiranista que viu Catalunya, ha vist cert nínxol de vot en la combinació del discurs independentista amb el xenòfob. A la seva web queda clar el seu ideari: “Ni colonització espanyola ni invasió migratòria; som una identitat; som un poble; som una nació, som la força d'una Catalunya catalana”.
La lluita contra el racisme: l'altra cara de la moneda
La lluita contra el racisme: l'altra cara de la monedaEl capital polític acumulat per PxC a Vic en els últims anys és directament proporcional a la feina de les institucions, i sobretot de la societat civil, per a la cohesió social. De fet, l'anomenat model Vic ha estat durant anys un mirall per a altres municipis en polítiques d'integració. Un sistema que ja a principis dels anys 2000 passava per la distribució de la població d'origen immigrant a totes les escoles del municipi, per buscar un repartiment equitatiu, forçant, o en ocasions limitant, l'elecció de centre.
No obstant això, per als activistes que treballen contra el racisme a peu de carrer, “encara queda molta feina per endavant”. Així ho explica Steve Cedar, membre actiu de la plataforma Unitat Contra el Feixisme i el Racisme d'Osona, que descriu la seva tasca amb contundència: “desemmascarem fatxes que ara van amb corbata i es presenten com a demòcrates”. Cedar va arribar a Vic en plena expansió de PxC, amb cinc regidors a l'Ajuntament, una situació que li feia sentir “pena i vergonya”, i que el va portar a posar-se a cooperar amb altres activistes. “Les baralles entre aquest tipus de gent tan radical són habituals, però la seva divisió no s'entendria sense el treball diari de les entitats antiracistes”, sosté.
Fruit d'aquest treball associatiu han sorgit múltiples campanyes, des d’estovalles antirumors que es poden veure en incomptables bars i restaurants de la ciutat, fins a tallers de teatre, “sense dubte una arma poderosa per generar consciència”. Un bon exemple del treball comunitari en contra dels rumors el situa al Remei, un dels barris que concentra més immigració de la ciutat. Steve s'enorgulleix del taller que va organitzar l'associació de veïns de la zona, en col·laboració amb el Pla de Desenvolupament Comunitari del Remei, i la coordinació de La Xixa Teatre. “Intentem explicar, derruir i narrar d'una manera entretinguda alguns dels rumors que han proliferat sobre els immigrants i que s'han escampat com una taca d'oli a Vic”.
De fet, el grup de teatre La Xixa ha impartit aquest taller en diferents ciutats catalanes, entre elles Badalona - “on la PxC no té lloc perquè allà ja hi ha el PP”, reflexiona Cedar- i Igualada. El projecte va néixer el 2013, quan el barri va rebre una subvenció de l'Ajuntament de Vic, que va aconseguir aprovar els pressupostos gràcies al suport de PxC. “Si bé és cert que membres de CiU o ERC han participat d’algunes de les nostres crides, també ho és que hem trobat a faltar més contundència dels partits tradicionals contra el discurs d'Anglada”, lamenta.
A Cedar li sorprèn que malgrat els orígens franquistes d'Anglada, forjat a Fuerza Nueva, el partit ultradretà de Blas Piñar, passen els anys i alguns sectors de la societat de Vic, una de les capitals amb més acollida de l'independentisme, segueixi veient-lo amb bons ulls. En la breu conversa d'aquest mitjà amb Anglada, preguntat pel seu passat feixista, insisteix que “tots tenim dret a canviar”. Malgrat aquest suposat viratge a la moderació, un reportatge gravat amb càmera oculta i emès pel ja desaparegut Canal 9 l’any 2002 va revelar que el líder identitari, com s’autoanomenen els líders d’aquest corrent de l’ultradreta, li mouen els mateixos sentiments que anys enrere. “Porto el franquisme, l'àguila i totes aquestes coses al cor, però ara no m'interessa dir-ho”, reconeixia aleshores.
