La defensa d'Unió ha demanat aquest divendres a l'Audiència –en l'arrencada del judici al partit català– que l'exculpi del desviament de fons de la seva fundació afí Catalunya i Territori, ja que entén que la Fiscalia no té legitimitat per acusar-la com a responsable civil perquè aquests pagaments irregulars no afectarien els interessos econòmics generals.
A la secció sisena de l'Audiència de Barcelona s'ha iniciat el judici contra tres responsables de la Fundació Catalunya i Territori que afronten condemnes de fins a quinze anys de presó acusats d'estafar a bancs a través d'un conglomerat d'empreses amb el qual presumptament van desviar a UDC més de 200.000 euros.
En el seu escrit d'acusació, la Fiscalia ha situat a Unió com a responsable civil del presumpte desviament de fons i li ha reclamat que retorni a la seva fundació afí als gairebé 61.500 euros de la suma desviada que la formació democristiana –actualment en concurs de creditors– encara no ha abonat.
No obstant això, en les qüestions prèvies que aquest divendres han exposat les parts davant el tribunal, el lletrat d'Unió ha demanat a la sala que l'exculpi del desviament, en entendre que la Fiscalia no té legitimitat per acusar-la per un delicte d'administració deslleial, atès que la seva fundació afí, que seria la presumptament perjudicada, mai va denunciar al partit per aquests fets.
Per a l'advocat d'Unió, Joan Segarra, el fet que la Fundació Catalunya i Territori pagués serveis i lloguers dels que es va beneficiar Unió “no afecta els interessos econòmics generals”, el que segons la seva opinió impedeix a la Fiscalia exercir l'acusació per aquests fets.
La Fiscalia ha rebutjat la tesi plantejada per Unió i, després de recordar que la imputació del partit va ser “beneïda” per un acte de l'Audiència de Barcelona, ha insistit que la Fundació no és una entitat privada i que en els seus propis estatuts reconeix que té fins generals, com “l'equilibri territorial i el foment del sentiment de nació i de la cultura nacional catalana”.
El ministeri públic, a més, ha adduït que la Fundació Catalunya i Territori es nodreix amb aportacions de donants particulars que, d'aquesta manera, obtenen beneficis fiscals, el que en definitiva “acaba repercutint en l'erari públic” i justifica l'interès econòmic general del presumpte desviament.