Les veus del 9-N: cinc raons per a cinc opcions
Tot apunta a que la jornada de participació ciutadana d'aquest diumenge, el tan esperat 9-N, es convertirà en una nova mobilització independentista. Però... només independentista? Hi ha qui, convençut del dret a decidir i malgrat la degradació de la consulta, acudirà als locals de votació per expressar un 'no' o un 'sí-no'; com hi ha també partidaris del dret a decidir que ara es resisteixen a prendre part del que ja no consideren una consulta.
L'última enquesta del Centre d'Estudis d'Opinió de la Generalitat va pronosticar un 49,4% de suports al 'sí', un 19,7 el 'no' i un 12,6 al 'sí-no', a més de un 7% d'indecisos. Però aquestes xifres, segons ja va deixar clar el director del CEO, no són extrapolables al procés participatiu, així que es mantenen les incògnites.
Aquest reportatge recull les opinions de ciutadans que aniran a votar diferents opcions en aquest procés participatiu, des del rebuig al fet que Catalunya sigui un Estat fins el 'sí' a la independència, tot això amb els matisos derivats d'una decisió transcendental per a cadascú i condicionada pels últims moviments dels Executius central i català, però sobretot per la reconducció del que havia de ser una consulta i ha acabat sent un procés participatiu sense conseqüències jurídiques.
Votar 'no' i després “a allò important”
En Jorge es va plantejar no participar a la jornada del 9-N. “Sé que no servirà de res”, es plantejava, “però considero que fins i tot els que volem votar 'no' hem d'anar-hi, perquè és un procés participatiu que s'ha obert a tots els catalans”. Aquest tècnic de so barceloní de 39 anys no és independentista, però sobretot creu “en les votacions i en el que vulguin les majories”. A més, està convençut que passarà el 9-N, “però el problema continuarà i l'única manera de solucionar-loo és votant, preguntant al poble”. “És el tarannà democràtic”, apunta.
De fet, a en Jorge li agradaria que aquest procés s'hagués dirimit en un referèndum vinculant, com va succeir a Escòcia: “tinc la certesa que hagués guanyat el 'no'”, assegura. Però sap que això no és possible actualment, i no li sembla bé que el Govern del PP i després el Tribunal Constitucional hagin suspès no només la consulta sino la seva alternativa. “Evidentment que no. És que així fins i tot a mi em venen ganes d'anar-me'n d'aquest país a vegades, és patètic que suspenguin una cosa ludicofestiva”, diu.
L'altre motiu que porta a en Jorge a votar diumenge és que vol superar el debat sobiranista com més aviat millor, i que l'agenda mediàtica i política se centri “en allò important, els problemes reals de Catalunya”, que per a ell tenen a veure més amb les polítiques socials i econòmiques. “No sóc independentista perquè per a mi això va molt lligat a la identitat: jo sóc català i espanyol i, d'un dia per l'altre, no puc sentir-me fora d'Espanya”, opina.
Voluntària per fer que el procés sigui de tots
“És clar que no estic satisfeta d'entrada amb el nou 9-N; m'hagués agradat que fos vinculant, però almenys podrem celebrar un procés participatiu”, es consola la Rosa Fernández, fisioterapeuta de 24 anys. Ella és una dels 40.000 voluntaris que faran possible aquest procés participatiu. Vocal de mesa a l'institut Puig i Cadafalch de Mataró, la Rosa es pren la jornada “com una manera d'ajudar en el procés”. “Tots hem de formar part d'això si volem arribar lluny, hem de fer nostre el 9-N”, opina la Rosa.
Ella sempre s'ha sentit desconnectada d'Espanya, i està convençuda que si una majoria de catalans aposta per la independència no hauria d'haver-hi cap impediment perquè es consumi la voluntat popular. “És qüestió d'exercir la sobirania”, declara. En la seva opinió la independència de Catalunya solucionaria part dels problemes socials que pateix Catalunya, sobretot perquè està segura que amb l'eliminació del dèficit fiscal l'Administració tindria més diners per a polítiques socials. També més marge per a gestionar les seves polítiques educatives o culturals.
L'únic retret que Rosa trasllada al Govern davant d'aquest procés participatiu és que com a voluntària creu que no té massa informació sobre el seu paper durant la jornada. “Potser ens trobem una mica que no sabem què fer, perquè només m'han enviat un correu dient que sóc vocal”, lamenta.
“Volia abstenir-me com a forma de rebel·lia”
Joanjo Bosk va agafar tal emprenyada quan va veure en el que havia quedat la consulta -l'actual procés participatiu- que, tot i ser un fervent partidari del 'sí-sí', va decidir abstenir-se “com a forma de protesta”. “Calia mantenir el pols amb l'Estat per garantir la consulta que es va acordar”, considera Bosk, que es va veure decebut pel gir proposat pel Govern quan va arribar la suspensió del Constitucional. “Hauríem d'haver exercit la sobirania com poble, però ja veiem fins on arriba el compromís de CiU”, apunta. Al cap i a la fi, afegeix, “és un Govern d'ordre, autonomista”.
No participar-hi va ser llavors la decisió d'aquest cantautor de Figueres (Girona), encara que després es va plantejar: “Però tampoc vull que em comptin amb qui m'acabaran comptant”. És a dir, partits i col·lectius unionistes dels quals se sent molt lluny. Així que finalment va optar per una solució simbòlica: cedir el seu vot a l'escriptor de Perpinyà Joan Lluís Lluís, partidari de la independència de Catalunya però al marge d'aquest procés per la seva condició de francès.
Bosk es considera confederalista “en el sentit clàssic, partint de la llibertat i l'autonomia dels pobles per confederar-se”, una objectiu que pensa que només es pot aconseguir a Catalunya des d'una independència prèvia. Així doncs, prendrà part finalment del 9-N i s'ho prendrà “com una reivindicació més, encara que en portem ja massa”.
“Farta” del procés decideix no participar-hi
No hi ha paraula que defineixi millor el sentiment d'Antonia Sánchez cap al 9-N que afartament. “Si hi hagués hagut garanties democràtiques i legals, una pregunta binària, una campanya equilibrada i plural pel 'sí' i pel 'no'...”, diu l'Antonia, potser llavors hagués anat amb la seva papereta al punt de votació. Però no ho farà, perquè segons constata, “el procés no té empara legal ni conseqüències”, i a més està cansada de la intensitat de la campanya proconsulta.
“M'irrita la mobilització mediàtica, fins i tot en mitjans públics, per defensar una posició, és un bombardeig absolut que em té fastiguejada”, confessa l'Antonia, que creu que “s'han creuat massa línies” en matèria de tendenciositat. Així i tot acceptaria un referèndum sobre la independència, assegura, però sempre que se segueixi el camí previst per la la llei. És a dir, una reforma de la Constitució que ho permeti.
L'Antonia no és independentista entre altres coses “a mi ningú a Espanya m'ha fet res perquè vulgui separar”. I rebutja els arguments que Espanya ha abusat dels ciutadans catalans. “Per exemple, el discurs que Espanya ens roba. Hem viscut 23 anys de Governs de CiU en els quals es negociava cada cert temps un nou sistema fiscal amb l'Estat... i ara resulta que ens roben?”, es pregunta. “És un discurs simple”, conclou.
“Els del 'sí-no' estem bastant abandonats”
Votaràs el 9-N? “D'entrada no sé si sóc votant, sóc participant, entenc que això no és una votació perquè no hi ha totes les opcions ben representades”. Així arrenca Jordi Tort, que diu que “el més probable” és que voti 'sí' a la primera pregunta i 'no' a la segona, és a dir, sí a que Catalunya sigui un Estat però no independent. La seva raó per omplir les urnes diumenge és fer un gest per dir que “volem votar el que volem ser de grans com a catalans”. No obstant això, és conscient que el 9-N “no canviarà res”. Veu bé que el Govern català “respecti les normes” en aquest sentit, però alhora creu que “s'ha enganyat a la gent” perquè se sabia fa temps que s'arribaria a aquesta situació.
Tort entén el 'sí-no' com la demanda d'“un canvi en la relació entre Catalunya i Espanya perquè sigui gairebé bilateral; federal o confederal”. “Vivim una situació injusta en allò econòmic i cultural, i volem un model de relació més justa”, raona. Tot i així és plenament conscient que aquesta proposta no està sobre la taula per ara. “Els 'sí-no' estem bastant abandonats, perquè els partits catalans que en són partidaris no hi participen i el Govern central tampoc ho proposa”.
Tort és consultor d'empreses i viu a Gavà. No ha acudit a les últimes mobilitzacions de la Diada perquè considera que els convocants, l'ANC, són independentistes, a diferència d'ell. Això no treu que vegi que “la situació entre Catalunya i Espanya és insostenible”. Davant d'això, només espera que “la solució arribi amb una entesa entre les dues parts”, i no amb una declaració d'independència, per a la qual no veu garanties.