La “Via Lluire cap a la República Catalana”, la manifestació independentista que aquest 11 de Setembre pretén omplir l'avinguda Meridiana al llarg de més de 5 quilòmetres, continua omplint-se a bon ritme a falta de mes per a la cita. Segons les dades aportades per “Ara és l'hora”, la campanya conjunta de l'ANC i Òmnium Cultural que organitza l'esdeveniment, la marxa per l'artèria barcelonina supera ja en nombre els inscrits de la “V” de l'any passat en les mateixes dates. A mitjans d'agost del 2014, 115.000 persones s'havien apuntat a la manifestació que va omplir els carrers Diagonal i Gran Via de Barcelona, mentre que aquest any els apuntats fins ara sobrepassen els 130.000.
Malgrat les bones dades parcials, els organitzadors no volen que cap independentista s'adormi. Per arribar al nombre d'apuntats l'any passat necessiten multiplicar per 4 els inscrits actuals durant el mes que queda fins a la data, fins a arribar a la xifra de mig milió que es va aconseguir el 2014. El repte dels organitzadors no és senzill perquè hauran de sobrepassar, o almenys igualar, les dues manifestacions més multitudinàries de la història de Catalunya: la cadena humana de 2013 i la “V” gegant de 2014.
Tal com s'ha demostrat en anteriors cites, una bona quantitat d'inscrits prèviament garanteix una alta assistència a l'esdeveniment sense complicacions organitzatives. La cadena humana de 2013 va arribar als 150.000 inscrits a mitjans d'agost, i va sobrepassar els 400.000 pocs dies abans de l'Onze de Setembre. El resultat va ser una participació massiva que, segons les diverses fonts, va doblar o quadruplicar a la xifra d'apuntats. Una cosa similar va ocórrer el 2014, amb una manifestació a la qual es va apuntar més de mig milió de persones, xifrant la participació final, per part de la delegació del Govern central a Catalunya, en 530.000 persones, i per part de la Guàrdia Urbana en 1.800.000.
Dubtes sobre la neutralitat partidista de l'esdeveniment
Des que l'ANC i Òmnium donessin suport a la candidatura conjunta independentista de Junts Pel Sí, diversos sectors polítics han posat en dubte l'objectiu de la manifestació de la Diada, que a més aquest any coincidirà amb el dia d'obertura de la campanya electoral, una de les raons que van portar Artur Mas a triar la data del 27 de setembre per a les eleccions. El fet que cares reconeixibles de les entitats, com Carme Forcadell, Muriel Casals o el mateix Raül Romeva, en formessin part com nombres un, dos i tres de la candidatura de CDC i ERC, ha aixecat suspicàcies contra les quals ara lluiten els organitzadors.
El president de l'ANC, Jordi Sánchez, ha assegurat en els últims dies que la manifestació de la Diada “no serà un espai de conflicte electoral” ni tampoc “un acte de campanya de cap partit”. Aquesta és una de les reclamacions que s'ha fet tant per part de la candidatura de Podem i ICV-EUiA -Catalunya Sí Que Es Pot- com d'Unió, que han mostrat les seves reserves respecte a l'esdeveniment de la Meridiana, condicionant la seva assistència a què sigui “una veritable manifestació transversal”.
També l'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, ha mostrat en diverses ocasions recels respecte a la “Via Lliure” en el mateix sentit, tot i que finalment aquest divendres ha anunciat que assistirà, encara que, això sí, ho farà com a “figura institucional”. “Entenc que he de tenir una presència institucional perquè és el Dia Nacional de Catalunya, i Barcelona és la seva capital”, ha resumit Colau, després d'assegurar que les entitats organitzadores ja han garantit neutralitat partidista.
Així serà la “Via lliure cap a la República Catalana”
El recorregut de la manifestació independentista d'aquest 2015 està dividit en 135 trams, agrupats en 10 blocs, tants com eixos sobre els quals els organitzadors volen que es construeixi la República Catalana, la vindicació que dóna sentit a la marxa. Cada un d'aquests 10 trams té un eslògan que completa la frase “via lliure cap a”. Per exemple, hi ha trams “cap a la solidaritat”, “cap a la sostenibilitat”, “cap al món”, “cap a la igualtat” o “cap a la justícia social”, entre altres. Dins d'aquests trams s'agruparan els diversos col·lectius que donin suport a la manifestació, joves en l'eix “democràcia”, feministes en “igualtat”, sindicalistes a “justícia social”, etc.
Fidels a la tradició de convertir les manifestacions de la Diada en performances reivindicatives, els organitzadors han dissenyat per a aquest any una marxa amb l'objectiu final de traslladar un punter gegant des del començament de la manifestació, al barri de Sant Andreu, fins a les portes de la Ciutadella, on es troba el Parlament de Catalunya. A les 17:14h el vehicle que transportarà el punter s'anirà obrint pas pel centre de la manifestació, deixarà “via lliure” fins al final del recorregut. Al pas del punter, els manifestants ensenyaran cartolines amb els diferents colors de cada un dels eixos.
El recorregut comença a l'avinguda Meridiana en la confluència amb el carrer Rosselló i Porcel, al barri de Sant Andreu, i acaba a la cruïlla de la Meridiana amb els carrers Pujades i Wellington, a la zona baixa de l'Eixample Esquerre. En total, 5 quilòmetres de via amb una amplada variable entre els 20 i els 60 metres de vorera a vorera, on, per repetir la fita d'anys passats, les entitats han de col·locar-hi a més d'un milió de persones.