Vic, feu impenetrable de CiU, a l’abast de les esquerres després de 38 anys
La ciutat de Vic pot fer un tomb aquest diumenge. Tot dependrà de l’aritmètica final, però el repte és històric i plausible: donar les regnes de la ciutat a l’esquerra –que amb tota la seva pluralitat podria ser majoritària— després que CiU hagi governat la capital d’Osona des de les eleccions de 1979, o dit d’una altra manera, des qui hi ha democràcia.
L’atomització de l’extrema dreta, que fa quatre anys es va situar com a segona força al municipi gràcies a l’auge de la PxC de Josep Anglada, i el desgast de CiU –amb la retirada de l’alcalde Josep Maria Vila d’Abadal inclosa— obren la porta a un escenari inèdit i incert. Un mapa polític en què les esquerres, fins ara condemnades a un segon pla, podrien sumar, o inclús superar, els 11 regidors que marquen la majoria absoluta del consistori.
ERC, que es presenta sota la llista ERC-Som Vic, és la força millor situada per pispar el govern a la CiU d’Anna Erra, qui substitueix Vila d’Abadal. Al capdavant hi ha Joan Ballana, que malgrat haver estat aliat de CiU en el passat més immediat –han estat socis els darrers 8 anys—, aposta per “un canvi” que enviï a l’oposició la federació nacionalista, sempre i quan la ciutadania ho expressi “de forma contundent”. Això passaria no només per un creixement dels republicans (ara amb només 2 regidors al consistori) sinó també per un augment de la representativitat de la CUP i d’ICV, ara per ara amb 2 i 1 regidors respectivament.
Les paraules de Ballana contrasten amb el relat –no oficial, però sí força evident— de la direcció nacional d’ERC. Els partits de Mas i Junqueras han segellat un pacte de no agressió en l’àmbit nacional, per tal de no alterar els futurs acords el 27-S, data en què el procés sobiranista se la juga a les urnes. Aquest context genera desconfiança entre les esquerres del municipi, que posen en dubte, en menor o major mesura, les intencions de Ballana i, sobretot, les seves polítiques en matèria social.
És el cas de membres de Capgirem Vic, la candidatura municipalista més a l'alça, que aglutina a la CUP i Procés Constituent. “Algú es pensa de veritat que ERC farà fora a CiU de Vic?”, es pregunta el cap de llista, Joan Coma. Si fins aquest mandat l’esquerra independentista i anticapitalista tenia 2 regidors, ara ha aconseguit vertebrar una confluència que ha ampliat les costures de les seves bases. Una llista rupturista que espera, “com a mínim”, doblar resultats el proper diumenge i que podria ser clau en els pactes pots electorals.
Per al seu alcaldable, però, el dubte és si es pot considerar el partit de Ballana com “realment d’esquerres”. El cap de files de Capgirem Vic posa al mateix sac CiU i ERC i iguala els models de ciutat que proposen. “El programa que presenta ERC no té cap accent social”, subratlla Coma, que contextualitza la manca de sensibilitat social dels republicans: “L’extrema dreta que ha patit Vic en els darrers anys ha fet que els partits tradicionals es desplacin a dreta, i ERC n'és un bon exemple”, conclou.
Amb aquest escenari, entra en joc un tercer actor, una altra candidatura municipalista que també podria millorar els seus resultats: Vic a per tots, que integra ICV, EUiA i Podem. El seu cap de files, l’ecosocialista Arnau Martí, ho té clar: “La gent d’esquerres de la ciutat no entendria que ara que podem, no féssim fora la dreta del poder”. Per a Martí, CiU representa la ciutat de Vic “de fa 20 anys”, i està convençut que és ara o mai: “Si realment podem capgirar Vic, no s’entendrà que si Capgirem Vic ho pot fer, no ho faci”. Ballana suma pressió l’esquerra anticapitalista: “sembla que facin campanya, únicament, per estar a l’oposició”.
El desgast de CiU en un bressol del sobiranisme
El desgast de CiU en un bressol del sobiranismeDe les 12 formacions que concorren a les eleccions aquest 24-M, sis són independentistes, i quatre xenòfobes. Inclús una combina les dues variables: Som Catalans. Una mapa complex, no exempt d’escissions, ruptures i pugnes personals, que arriba en el pitjor moment de CiU a la ciutat. Bona part de la ciutadania, inclús votants de la federació nacionalista, no perdonen l’ús que ha fet Vila d’Abadal del seu càrrec públic.
El fins ara alcalde de Vic ha projectat la seva imatge política arran de la presidència de l'Associació de Municipis per la Independència (AMI). Aquest càrrec li ha permès incomptables fotos al costat de les dues dones de la societat civil més compromeses amb el procés sobiranista: Carme Forcadell, fins ara al capdavant de l’Assemblea Nacional Catalana; i Muriel Casals, presidenta d’Òmnium Cultural. Una dimensió política i mediàtica que té un context: la seva eterna pugna amb Josep Duran i LLeida pel timó d’Unió, amb qui va perdre el pols de la direcció el 2007 i amb qui es va enfrontar, sense èxit, el 2013.
Les candidatures amb les que ha parlat aquest mitjà –ERC-Som Vic; Capgirem Vic-CUP, Vic a Per tots—asseguren, a més a més, que Vila d’Abadal ha utilitzat recursos públics, com els cotxes oficials, per assistir als actes de la AMI. I no només això, sinó que ha fet servir el vehicle municipal per desplaçar-se de Barcelona, on hi té una residència, fins a Vic, on hi té l’altra.
Ara, aquest nét d’un dels fundadors d’Unió, abandona la política per tornar, diu, a la seva activitat professional. El seu personalisme al capdavant de l’Ajuntament de Vic, ara orfe, pot ser un element més que faciliti la irrupció d’un govern alternatiu al que ha existit fins ara. Dependrà de l’aritmètica, de fins a quin punt la radicalitat democràtica és compatible amb les esquerres d’arrel més tradicional i de si es confirma, o no, el canvi sociològic que s’insinua a la ciutat dels Sants.
