“¡Viva España! ¡Viva el Rey! ¡Viva la Legión!”
Missa de campanya en record de los caídos por España. Silenci. És el primer acte públic que celebra l’associació d’antics legionaris de Barcelona des que el Consorci de la Zona Franca, controlat per l’Ajuntament de Barcelona i el Govern de l’Estat, els hi ha cedit temporalment 5.000 metres quadrats per a usos “socioculturals”. Som a Sant Andreu, a les antigues casernes militars d’artilleria de la Maestranza i avui és diumenge. Toca missa.
La petita porta metàl·lica està vigilada per una càmera de vídeo. Després de fer sonar el timbre, la porta s’obre i un jubilat vestit de legionari surt a rebre la visita. Travessar la porta de les Casernes de Sant Andreu, on hi ha la seu de l’associació dels antics legionaris, és com canviar de món. La porta dóna directament a la cantina, que està plena de banderes espanyoles, de fotografies de Franco i de José Millán Astray, el fundador de la Legión, i atentament vigilada per maniquins vestits de legionaris. De la cantina se surt al patí on ja fa uns minuts que ha començat la missa.
El capellà parla majoritàriament en llatí i ho fa donant l’esquena al públic, a l’estil més tradicional, tal i com es feia abans del Concili Vaticà II (1965). El Papa Benet XVI va recuperar aquest tipus de misses l’any 2007, enmig d’una gran polèmica ja que el retorn als clàssics permet també aprofitar les misses de Divendres Sant per demanar la conversió dels “pèrfids jueus”. Un canvi que no va agradar als seguidors del judaisme.
Entre el públic hi ha sobretot homes d’edat avançada. Molts d’ells van ser legionaris ja fa molt de temps, alguns només durant un parell d’anys, i són molt pocs els que van entrar en combat. Encara que no per falta de ganes: “M’hagués agradat fer el bateig de foc”, reconeix orgullós el president de l’associació, Jesús Cañadas. Altres més veterans sí que van tenir la oportunitat de fer el bateig de foc i el van fer ni més ni menys que sota les ordres del Comandant Francisco Franco durant la Guerra Civil.
Acabada la missa, durant la qual el responsable de seguretat ha hagut de fer fora un dels fidels perquè estava bevent cervesa durant el ritu, toca la processó del Crist de la Bona Mort. I és que avui, una setmana després del dia dels difunts, la Legión celebra el seu particular homenatge als caiguts. “El meu marit és un dels que porta el Crist”, explica una dona del públic mentre espera l’arribada dels militars. “Ja em diràs per quin motiu no els hi havien de donar aquest espai a la Legión”, diu indignada. De fet, l’associació fa anys que utilitza aquests terrenys, que limiten amb una escola i una comissaria dels Mossos d’Esquadra, per fer les seves maniobres i els seus homenatges als caiguts i a la bandera.
La missa, la desfilada i la cantina
La missa, la desfilada i la cantina“Sou els millors”, crida un del públic mentre els legionaris, ni tan joves ni tan forts com quan formaven part del cos, van desfilant amb el Crist a braços. Després de diferents càntics, himnes, ofrenes florals i una nova intervenció del capellà en llatí, acaba l’acte: “¡Viva España!, ¡Viva el Rey!, ¡Viva la Legión!”. I tots cap a la cantina.
La presència dels periodistes, com passa molt sovint en molts altres actes, els incomoda. No hi estan acostumats i saben que tenen més a perdre que a guanyar. Però els respecten. “Tu ets un periodista lliure o no?” La pregunta és del Salvador, un dels antics legionaris més joves d’entre el públic, que vesteix llargues patilles i una jaqueta contundent: Por España, me atrevo. Després de respondre que sí, que es fa el que es pot, el Salvador s’explica: “Jo he desfilat en el Quart Terç de la Legió, l’Alejandro Farnesio, i ho he fet al costat d’africans, sud-americans i marroquins. He compartit taula amb ells i també patiment. La paraula feixista és equivocada amb la Legión”.
El president, Jesús Cañadas, té el mateix argument. Respon a les acusacions d’una part important dels veïns de Sant Andreu, sobretot del teixit associatiu, defensant que només per portar una bandera espanyola no se’ls pot considerar feixistes. Sobre les fotografies de Francisco Franco que hi ha al web i a la cantina, recorda que va ser el cofundador de la Legión i sobre la possibilitat que els membres del Casal Tramuntana, un col·lectiu del Clot d’extrema dreta, hagin aprofitat la seu de l’associació per reunir-se, recorda que tothom hi té la porta oberta. “De la mateixa manera que existeix l’extrema esquerra, existeix l’extrema dreta”, diu amb naturalitat. Amb molta educació i respecte, ens acompanya cap a la porta metàl·lica que es tanca darrera nostre i ens retorna a l’altre món.
