Joan Giner (Cornellà, 1989) va acudir a la primera assemblea de Podem fa un any i mig, i avui és diputat de Catalunya Sí que es Pot al Parlament. El seu nom va saltar als mitjans per haver denunciat en el seu bloc que va rebre amenaces d'expulsió del grup si s'abstenia davant la declaració d'inici del procés d'independència de Junts pel Sí i la CUP, una postura que ell defensava. Giner assegura que la seva intenció era obrir un debat en el si de la seva formació sobre quina postura havien de prendre respecte al procés independentista, amb la màxima de trencar la política de dos blocs que s'augura per a aquesta legislatura del Parlament.
Per què pensava que el seu grup s'havia d'abstenir sobre la declaració independentista de JxSí i la CUP?
La proposta de Junts pel Sí i la CUP tenia punts positius i punts negatius. Aquesta proposta no contempla el referèndum vinculant, que és bàsic i el més transversal en la societat catalana. És un error garrafal. A més interpel·la només al món independentista, cosa que és legítima, però un error. No es pot oblidar a qui vol una República catalana federal i confederal, perquè es perd la capacitat d'arribar a la majoria social. Però, d'altra banda, parla d'un procés constituent obert i popular, que és una cosa que nosaltres portem en el programa.
Va proposar l'abstenció en el debat intern del grup. Què va passar després?
Hi va haver un debat i no hi va haver acord. Jo defensava la postura de l'abstenció, hi havia altres diputats amb dubtes i altres que tenien molt clar el no. A final el “no” va resultar majoritari. Crec que, si aquest grup vol referir-se a la majoria de la població, vol interpel·lar aquest 80% a favor del dret a decidir, ha de ser plural. Per obrir aquest espai cal representar gent que està en diferents sectors. Durant tots aquests dies he rebut crítiques, però també he rebut suports de molta gent, no només catalana, també de l'Estat, que té clar que PP, PSC i Ciutadans són els partits del búnquer. Per això sorprèn que a Catalunya això no es tingui tan clar. Jo crec que és un moment per ser valents.
Molta gent es pregunta: Per què no es va abstenir si pensava que s'havia de abstenir?
Perquè formo part d'un projecte col·lectiu i aquest debat no està tancat. Si tinguéssim un debat ampli, participat pels espais de base, que donessin un mandat clar... Al final trencar la disciplina de vot d'un grup no hagués estat coherent. També van tenir a veure les pressions que vaig rebre dins del grup, és clar.
Com van ser aquestes pressions?
Les que apareixien al blog: “Si t'abstens pots quedar fora del grup”. Després em van trucar de la direcció de Podem per dir-me que acatés. I ja està, no va ser més. Però al final hem de tenir actituds constructives i començar debats. Una cosa és que hi hagi divergències internes i una altra que no hi pugui haver debats. Aquest és un debat en el qual jo crec que guanyaria la postura que defenso, perquè és de sentit comú, i crec que a l'Estat s'està abordant millor que a Catalunya. Ara mateix, cap por al debat.
Hi havia dues propostes no tan llunyanes. Per què no hi va haver diàleg entre CSQEP i JxSí i la CUP?
La política de blocs serveix als dos blocs. La proposta de JxSí i la CUP tenia una òptica de bloc. I els interessava que fos així. Hi va haver falta de voluntat per tots els costats, però jo crec que més per la de Junts pel Sí i la CUP. Però esperem que en un futur no sigui així. No només esperem, sinó que és l'única forma. La CUP s'ha d'obrir a la part de la societat a on nosaltres vam arribar i ells no. El nostre resultat no va ser bo, això ho sap tothom. Però a Cornellà, 18% de vot. A Badia, un 19%, al Prat un 17%. Som una força real en tots aquests pobles, aquesta és la gent a la qual ha d'interpel·lar si es vol construir un nou país, en un procés constituent.
Al final presenten una proposta alternativa, amb quin objectiu?
Vam entendre que havíem de plantejar una contraproposta amb una ruta viable, més viable que l'altra. Bàsicament té un horitzó diferent amb aquesta, que és l'horitzó del 20-D. Creiem que el 20-D pot haver-hi canvis importants en la correlació de forces d'Espanya, i que la sortida més pràctica per a Catalunya és un acord. No és una possibilitat remota, és una cosa que pot passar en un mes.
Creu que és possible que hi hagi majoria absoluta Podem el 20-D?
Crec que Podem pot guanyar les eleccions. I si guanya les eleccions pot fer una reforma de la llei de referèndums. Amb voluntat política es pot fins i tot considerar vinculant. Els catalans som molt pràctics, la gent que vol un canvi a Catalunya ha d'entendre que la candidatura d'En Comú Podem, que és un projecte que està sorgint, és la candidatura més útil per fer aquest canvi a l'Estat espanyol. El vot útil pel canvi és aquest, i val per a independentistes, per federalistes o per a gent que simplement vol un referèndum.
Això en el panorama estatal. Al català: Què hauria de fer el Parlament per aconseguir aquest referèndum?
Depèn, aquí hi ha dos escenaris, depenent de la correlació de forces que surti del 20-D. Però de qualsevol manera el que caldrà fer és seguir insistint en la necessitat del referèndum. La nostra proposta parla de pujar el to de la mobilització, i si cal fer desobediència es fa. Estic disposat a la desobediència, no per la independència, sinó per al dret d'autodeterminació. En un país normal no hauríem de desobeir res, però quan hi ha lleis injustes, jo crec que és legítim. Si no els negres encara anirien a la part de darrere dels autobusos i les dones no votarien mai.
Si el procés constituent del que parla la declaració de JxSí i la CUP es comença, creu que CSQEP hi hauria de participar?
Catalunya Sí Que es Pot, òbviament, ha de participar, és el punt central del nostre programa. Però no només nosaltres, tothom hauria de participar. Per això considero que el vot negatiu en bloc era un error. No podem posar pedres davant del que pot ser un procés constituent real. És que en el nostre programa parlem de “procés constituent, no subordinat”, tal qual.
Hi ha hagut declaracions de membres de Catalunya Sí que es Pot en sentit contrari. Per exemple, Coscubiela ha assegurat que no hi podia haver un procés constituent només a Catalunya.
Doncs que es llegeixi el programa. El programa està molt clar i és un acord de tots. La meva postura respecte a abstenir-nos és seguir el programa, no m'estic inventat res.
Creu que es trobarà a partir d'ara amb més votacions en què no estigui d'acord amb la votació del grup?
A mi m'interessava obrir el debat sobre aquesta qüestió, i crec que s'ha obert. Aquí les postures estan clares. Crec que la línia que seguirem a partir d'ara serà més propera a la que jo vaig proposar, que és la que sortirà d'aquest debat.