“Abús de poder” i “preludi de l'estat d'excepció”. En aquests termes s'han referit diferents polítics sobiranistes a l'interrogatori aquest dijous del coordinador del Pacte Nacional pel Referèndum, Joan Ignasi Elena, per part de la Guàrdia Civil. Però, què investiga la Guàrdia Civil? I el jutge instructor? Per què una querella sobre el cas Santiago Vidal ha derivat en una investigació sobre el referèndum?
A aquestes preguntes només es pot respondre en part ja que la causa en què s'emmarquen els successius interrogatoris de la Guàrdia Civil a alts càrrecs i funcionaris de la Generalitat està sota secret de sumari. De fet, aquest dijous el titular del jutjat d'instrucció 13 de Barcelona, Juan Antonio Ramírez Sunyer, ha prorrogat el secret un altre mes.
El que sí que se sap de moment és que les indagacions de la Guàrdia Civil, que actua com a policia judicial, versen sobre la preparació del referèndum. En concret, la campanya de publicitat als mitjans de comunicació que l'Executiu va promoure per incentivar la inscripció en el registre de catalans a l'estranger.
També s'ha preguntat als interrogats per dues webs. La primera, garanties.cat, propietat del grup parlamentari de Junts pel Sí, informa sobre aspectes del referèndum a càrrec del Govern, tot i que el portal no compta amb cap segell de la Generalitat. Els agents, per ordre del jutge, també van acudir al Teatre Nacional de Catalunya per demanar dades sobre el míting organitzat per JxSí en què van presentar el web.
La segona web és la del Pacte Nacional pel Referèndum, la plataforma que agrupa partits, sindicats i entitats tant partidàries com contràries a la independència però que estan a favor d'un referèndum pactat amb l'Estat. El portal és propietat d'Òmnium Cultural, el Centre Internacional Escarré per a Minories Ètniques i les Nacions (CIEMEN) i lafede.cat, entitat que agrupa les ONG catalanes.
La Guàrdia Civil no ha imputat cap dels interrogats perquè només pot fer-ho el jutge. El que sí que han fet els agents, en el cas del director de Comunicació del Govern, Jaume Clotet, i el secretari general de Presidència, Joaquim Nin, és aturar el seu interrogatori al detectar que les seves respostes els podien incriminar en la causa. Segons fonts coneixedores del cas, després d'aquesta advertència l'interrogatori ha conclòs. Tots ells han acudit a declarar a la Guàrdia Civil, tot i que no hi estaven obligats.
Previsiblement, afegeixen les mateixes fonts, la Guàrdia Civil lliurarà un informe al jutge un cop acabi les indagacions on informarà al magistrat dels presumptes delictes que es podrien atribuir als interrogats. En qualsevol cas, serà el magistrat qui decideixi la seva imputació.
Per ara, el jutge s'ho està prenent amb calma. El magistrat va admetre a tràmit al febrer i al març les querelles de VOX i de Miguel Durán (advocat defensor de Pablo Crespo a la Gürtel) contra l'exjutge Santiago Vidal, el secretari d'Hisenda, Lluís Salvadó, i l'assessor governamental Carles Viver i Pi Sunyer. No obstant això, encara no ha citat cap dels tres com a imputats.
En un inusual comunicat, el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha informat que els interrogatoris de la Guàrdia Civil d'aquesta setmana no han estat ordenats pel magistrat instructor. Amb tot, cal recordar que la Guàrdia Civil no va per lliure i totes les seves actuacions estan avalades pel jutge, encara que no les ordeni expressament.
En aquest cas, les regnes no les porta el fiscal del jutjat d'instrucció 13 sinó la Fiscalia Superior de Catalunya, que ha volgut pilotar la investigació des de les primeres querelles, i la Guàrdia Civil.
L'origen: les conferències de Santi Vidal
El jutge, en la interlocutòria en què va rebutjar la personació de la CUP a la causa, va assegurar: “Aquesta causa no té per objecte l'organització política ni la convocatòria d'un referèndum”. No obstant això, la connexió entre la investigació del referèndum i la querella inicial per les presumptes il·legalitats comeses pel Govern en relació a les dades fiscals dels catalans revelades per Santi Vidal es troba, precisament, en les indiscretes conferències que va donar l'exjutge i exsenador d'ERC.
En concret, va ser la partida “camuflada” de 400 milions que Vidal va assegurar que tenia el Govern pel referèndum i les estructures d'Estat la que va obrir la porta perquè el jutge investigués l'1-O, ha informat en primer lloc l'agència EFE i ha pogut confirmar aquest diari.
“Oculta als pressupostos hi ha una partida de 400 milions destinats al referèndum i a les estructures d'Estat. No us diré en quins epígrafs, perquè estan degudament camuflats i si no ens els impugnarien immediatament”, va assegurar Vidal a les seves conferències, paraules que els investigadors consideren que permeten indagar si la Generalitat ha incorregut en una malversació de cabals públics.
El vicepresident i conseller d'Economia, Oriol Junqueras, va incloure als comptes una partida de 5,8 milions destinada al referèndum, que el Constitucional va anul·lar a principis d'aquest mes. A la presentació dels pressupostos el novembre de l'any passat, quan es va preguntar a Junqueras si existia una partida oculta per assegurar el referèndum en cas que el TC tombés els 5,8 milions, el vicepresident va considerar que aquestes partides no eren “impugnables”, i va afegir: “Algú en aquesta sala creu que no faré tot el necessari per complir el mandat dels catalans? Faré tot el que pugui i més”.
El més semblant al món real a la quantitat “oculta” que va revelar Vidal són els 330 milions d'euros del fons de contingència inclòs en els pressupostos de la Generalitat, diners que el Constitucional ja ha advertit que no es poden destinar al referèndum.
Amb tot, el més probable és que després de les vacances, quan la Generalitat, si compleix el que ha promès, comenci a fer passos sense marxa enrere cap al referèndum, part o tota la causa del jutjat d'instrucció 13 passi al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, que ja investiga el referèndum arran del fallit concurs d'urnes.
Tempesta política
Els interrogatoris han provocat una tempesta política que ha reescalfat més si és possible l'ambient de cara a l'1-O. La Generalitat ultima la seva denúncia pels interrogatoris a alts càrrecs i la podria presentar davant el jutjat de guàrdia el dissabte o aquest mateix divendres, jornada en què continuaran els interrogatoris a la comandància de la Travessera de Gràcia de Barcelona. S'ha citat com a mínim a un càrrec de la conselleria d'Afers Exteriors i a un altre de Presidència.
Només el PP i Ciutadans han defensat els interrogatoris. El delegat del Govern a Catalunya, Enric Millo, ha acusat els independentistes d'“haver perdut el nord i el seny” per confondre l'opinió pública sobre les actuacions de la Guàrdia Civil. Per contra, sobiranisme en bloc ha sortit a criticar la investigació policial. “Quan s'investiga el fet de promoure un referèndum acordat, el problema de fons és la democràcia”, ha dit el president de la Generalitat, Carles Puigdemont.
“Un abús de poder que pot ser delicte de prevaricació. Una imputació policial en un cas judicialitzat és, senzillament, un abús de poder”, ha sostingut el tinent d'alcaldia de Barcelona i advocat, Jaume Asens (BComú). Des de la CUP, Quim Arrufat ha advertit que els interrogatoris “siguin el preludi d'un estat d'excepció”, pel què ha demanat “estar preparats” per respondre “a la repressió”.
Les paraules més contundents les ha dit en sortir de la comandància Joan Ignasi Elena, un ex del PSC que mai s'ha declarat partidari de la independència i ha promogut tan sols el referèndum pactat amb l'Estat: “Hi ha poders que utilitzen els instruments de l'Estat per perseguir i destruir la dissidència política. Cal dir prou. Això no va d'independència, d'opinar d'una manera o d'una altra, va de democràcia i de respecte a la diferència”.