L’acord entre CiU i PSC per vetar compareixents a la comissió parlamentaria que investiga les irregularitats en la sanitat pública catalana va tenir una de les seves clares conseqüencies en la sessió d’ahir dilluns. Durant més de vuit hores es va parlar de l’anomenat informe Crespo, que revela nombroses irregularitats i presumptes desviacions de diners públics a través de l’empresa pública Centres Mèdics de la Selva i el Maresme, però no va poder donar-ne explicacions el seu autor, Agustí Colom, exmembre de la Sindicatura de Comptes, ja que convergents i socialistes –que tenen afiliats implicats en la presumpta trama– van rebutjar-ne compareixença.
Qui sí que va haver de donar la cara va ser el diputat de CiU i exalcalde de Lloret de Mar Xavier Crespo. Amb l'ajuda del seu company de partit, Albert Batet, Crespo va restar legitimitat a l’informe, que no va ser aprovat pel ple de la Sindicatura de Comptes. “Jo ja he estat jutjat i sentenciat pel que avui estic aquí. El Tribunal de Comptes va dictar sentència desestimatòria, arxivant de manera ferma el cas, sense cap recurs possible”, va proclamar. Tanmateix, aquesta afirmació obvia les pressions del seu partit per tapar les revelacions del document, tal i com va publicar el diari El País l’any passat. Unes pressions –en especial del convergent Jordi Turull– que van tenir el seu efecte, atès que la Sindicatura no va aprovar l’informe. La institució va transmetre'n només una part al Tribunal de Comptes, que va exculpar Crespo sense poder examinar la resta de possibles irregularitats.
En aquest sentit, van ser reveladores les explicacions de l’actual síndic major de la Sindicatura de Comptes, Jaume Amat. Segons va declarar, només dos dels 683 informes elaborats pels síndics han estat rebutjats pel ple de l’institució en tota la seva història. “És un cas estrany”, ha remarcat Amat. “No només no es va aprovar sinó que es va decidir que decaigués del pla de treball i no seguís endavant la investigació”, ha prosseguit.
80.000 euros per la cartera de clients
Una de les irregularitats que ha cridat l’atenció dels diputats ha estat el pagament per part de Centres Mèdics de la Selva i el Maresme (CMSM) de 80.000 euros a Crespo per l’adquisició d'un “fons de comerç”. Aquesta empresa va ser creada per la Corporació Salut del Maresme i la Selva per fer negoci amb l’atenció sanitària de turistes. Segons va explicar el seu exdirector general, Pere Vallribera, l’import pagat a Crespo –que és metge de professió– era justificat per la cartera de clients de l’ara exalcalde de Lloret de Mar en aquesta zona turística.
En el cas dels complements salarials fora de conveni i que no constaven als contractes, l'administradora única de CMSM, Núria Constants, va explicar que “sempre es va actuar com a empresa privada”. L’expressió de sorpresa en el rostre de la diputada de la CUP Isabel Vallet era significativa: “Va actuar com a empresa privada amb un capital al 100% públic?”, li va retreure.
Pel que fa al pagament de les seves quotes de soci del club de hoquei, Crespo va afirmar que es tracta d’una “confusió” i va dir que en realitat era l’import que pagaba CMSM per tenir presència a les valles publicitàries. Ho va defensar dient que totes les empreses privades tenen aquest tipus d’estratègia comercial.
Diversos diputats també van demanar explicacions sobre els diners percebuts per Crespo després de ser elegit alcalde de Lloret de Mar. Crespo, que va dir que tenia “la consciència molt tranquila”, va reconèixer que va demanar el règim de compatibilitat només a partir del 2005, tot i tenir una activitat com a metge liberal des del 2004.
El diputat de Ciutadans, José Manuel Villegas, va voler aprofundir aquest punt i va semblar a punt d’aconseguir que Crespo admetés que havia realitzat serveis durant un temps per aquesta empresa després d'haver-ne estat donat de baixa i sense estar donat d’alta com a autònom. Però se li va acabar el temps en aquell moment clau i això va evitar que Crespo hagués d’aclarir els fets. “Llàstima”, va lamentar Villegas. “Estava interessant”.