Hui parlarem d’alguns aspectes dels refranys, les frases fetes i les maneres de dir, allò que anomenem paremiologia.

Efectivament, a més de la constatació que l’ús d’aquests recursos lingüístics va desapareixent a mesura que la societat es modernitza –com en la major part de les llengües–, és ben evident que les característiques d’abast geogràfic, la desaparició de molts dels termes que s’hi utilitzen i el canvi dels referents de la societat actual tenen molta influència en la preservació o en la desaparició d’aquestes maneres de dir, i també se’n creen de noves.

Per exemple, quan algú (generalment del món rural) comenta que tal dia ve aigua (pluja), un altre li respon que faran com a València: la deixaran caure. És clar que hi ha/hi havia una contraposició entre el món rural, en què la pluja implica, si més no, una pèrdua de jornal, o de molts jornals si deixa la terra molt mullada, i el món urbà, en què la faena no depén de l’oratge i la presència de pluges només afecta la decisió d’agafar el paraigua o d’estendre la roba dins de casa o fora.