“Amb totes dues mans
alçades a la lluna,
obrim una finestra
en aquest cel tancat“
Estos versos de Maria Mercè Marçal, del seu poema ‘Vuit de març’, els tinc molt presents ara que hem iniciat el període precongressual del Bloc.
S’obri un temps per repensar-nos, per avaluar el camí recorregut, per mirar-nos, parlar i, és clar, sobretot per escoltar. L’objectiu és arribar al nostre Congrés i decidir entre totes i tots cap on cal enfilar la proa i com posarem rumb al futur que volem.
Com en qualsevol partit, els processos congressuals són espais que han d'enforcar-se en l'obertura, en la inclusió i en el creixement. Però aquest procés adquireix un valor especial quan prens la decisió d’obrir les portes de casa no només a la teua militància, sinó també a totes aquelles persones que comparteixen amb tu els mateixos valors i que creuen honestament que el projecte en el que estem, el Bloc, i per tant Compromís, són l’eina necessària per a consolidar un espai real de transformació al País Valencià. Al Bloc, amigues, estem obertes per reformes. D’obres per ampliació.
Al desembre, les conselleres i els consellers nacionals triaren la Comissió Organitzadora del Congrés (COC) amb un mandat molt clar per a totes i tots els membres: havia de ser un Congrés d’obertura. Així les coses, la COC tenim el manament d’encetar un procés net, transparent i participatiu, on tinga prioritat el diàleg per conduir-nos cap a un Congrés de totes i tots. On càpiga tota aquella gent que s’ha fartat de la mediocritat, d’eixa vella política enrotllada en cel·lofan que ni escolta ni vol escoltar, que s’ofega en la seua pròpia suor dels interessos personals... Obrir el Bloc i Compromís a la gent que encara creu que les coses poden tindre remei, vol dir créixer de manera sòlida i inexorable.
Fer-se major implica també aprendre a incorporar estratègies a llarg termini, a fer les coses com toca i quan toca, amb ordre, a construir amb solidesa el projecte. I això es fa encetant processos com en el que estem ara, basats en el convenciment que la realitat està formada per la convivència de moltes realitats.
Fer-se major, créixer, suposa també l’exercici de mirar-se a l’espill i reconéixer davant la nostra imatge tot allò què tanta gent ha fet per aquesta terra abans de nosaltres. El repte no és poca cosa, no anem només a recollir els fruits d’arbres anteriorment plantats, sinó a preparar nova terra per a conreu, per a impedir que els voltors d’ara i de sempre ens la inunden novament de la seua immundícia.
Ho farem des del valencianisme. I no volem fer-ho a soles. Ho volem fer amb la gent que se sent igual, amb persones que busquen espais on pertànyer i participar, que se’ls escolte i on siguen realment l’eix central de totes les propostes. Fer el contrari ni va ni anirà amb mi, ni amb el Bloc, ni amb Compromís.
La diversitat, entesa en tota la seua amplitud personal, social i lingüística, així com el respecte que manifestem cap a ella; la permeabilitat a les opinions dels altres, la llibertat, el feminisme, el compromís amb les persones i amb el territori que habitem, conformaran la base del projecte que totes i tots volem. Un projecte pel qual, no tingueu cap dubte, ens deixarem la pell.
Elena López Blat és presidenta de la Comissió Organitzadora del Congrés del Bloc