Fa 10 anys -maig de 2007- la Generalitat va anunciar la creació d'un circuit urbà per a convertir a València en seu de la Fórmula 1. Fa 5 anys -el 24 de juny de 2012- que es va disputar l'última prova. La crisi global -i la de l'administració valenciana, que va fer fallida- va obligar el govern autonòmic a prescindir d'un dels somnis megalòmans de l'expresident Francisco Camps.
Una dècada i un lustre després d'aquestes fites, la Fórmula 1 segueix fent parlar. Camps va prometre que “no costaria ni un euro” al contribuent, però s'hi van enterrar 300 milions d'euros de l'erari públic. La Generalitat continua abonant deutes per l'arribada dels bòlids a València. I se segueixen coneixent detalls entorn de l'organització de l'esdeveniment. Per exemple, que es va finançar utilitzant diners de partides diverses, per exemple, de la dedicada a crear ocupació juvenil.
En resposta a sengles denúncies de diputats del PSPV-PSOE i d'Esquerra Unida, la Fiscalia Anticorrupció va denunciar el 2104 l'assumpte, investigat pel jutjat d'instrucció número 2 de València. La magistrada ha imputat delictes de prevaricació administrativa i malversació de cabals públics a Camps, l'exconsellera de Cultura i Esports Lola Johnson, i l'expilot i empresari Jorge Martínez “Aspar”.
La jutge investiga quatre aspectes diferents del cas: la cessió gratuïta a una empresa privada, Valmor, de l'organització de la prova. L'ordre de Camps perquè la Generalitat avalara Valmor sense seguir diverses lleis autonòmiques. L'ordre que va donar a Johnson, un dia abans de dimitir pel cas Gürtel, perquè la Generalitat avalara Valmor i el pagament del govern valencià d'un cànon de 26 milions de dòlars anuals a l'organització de la prova “sense assumir cap dret”, ja que aquests els posseïa Valmor.
El cas Valmor: Beneficis privats, pèrdues públiques
Sense concurs públic ni res que se li semblara, Camps va encarregar l'explotació de la prova a Valmor, una empresa creada exnovo i constituïda per Bancaixa (ara integrada en Bankia), “Aspar”, únic imputat de la companyia per l'assumpte, i Fernando Roig, empresari d'èxit i president del Vila-real. Aspar després compartiria la seua participació amb Vicente Cotino, contractista habitual de la Generalitat i nebot de Juan Cotino, home fort del sector cristià del PP valencià.
Bancaixa estava sota el control total del PP autonòmic i presidit per José Luis Olivas, expresident -fugaç- de la Generalitat i assetjat en diversos fronts judicials. Aspar presumia de ser amic personal de Camps i Roig, germà de Juan, president de Mercadona, era interlocutor habitual de l'administració, de la qual el seu club de futbol percebia importants ajudes (posteriorment va renunciar a qualsevol subvenció).
Valmor tenia l'obligació d'organitzar la prova i intentar rendibilitzar-la. Amb prou faenes ho va fer. Només va pagar el cànon de la primera edició (17 milions d'euros, 2008) i, des de la primera carrera, la Generalitat va assumir part de les despeses a través d'una societat pública, Circuito del Motor y Promoción Deportiva (CMPD).
Roig, en la seua declaració com a testimoni davant el jutge, no va ocultar la seua estranyesa després de la compra de Valmor per part de la Generalitat. Allò normal, va dir, haguera sigut que la companyia entrara en concurs de creditors en comptes de ser rescatada pel govern valencià
Valmor es desentén d'un regal enverinat
Des del 2009, Valmor es va desentendre de les seues obligacions. No abona més el cànon al que té dret per contracte el magnat de la Fórmula 1, Bernie Ecclestone, l'home que va portar el circ de les dues rodes a València enlluernat, suposadament, pel carisma de Camps. “Fa dos anys vaig conèixer a Camps i em vaig enamorar d'ell”, va assegurar.
Ja en la segona edició de la prova, l'organització és assumida íntegrament pels professionals de CMPD. Valmor desapareix d'escena. En realitat, “Valmor no va organitzar cap de les edicions de la F-1 a València”, va denunciar el PSPV-PSOE, que va portar el cas a la Fiscalia Anticorrupció.
Sense més explicacions –l'empresa mai no es va pronunciar- hi havia consens en cercles polítics i empresarials: “Es va involucrar Valmor per a aparentar que la prova no tindria costos per a l'administració i fer-se amb els possibles beneficis, però una vegada es va comprovar que el negoci era ruïnós, Bancaixa i companyia es van apartar i van començar a negociar la seua eixida del garbull”, va dir el 2014 un empresari sota condició d'anonimat.
Camps salva a Valmor…un dia abans de la seua dimissió
Assetjat per la seua implicació en el cas dels vestits, del que va ser absolt, Camps va dimitir com a president de la Generalitat el 21 de juliol de 2011. “Un sacrifici personal perquè Mariano Rajoy siga el pròxim president del Govern i el PP governe Espanya”, va dir.
Un dia abans, malgrat el marasme en què vivia –abandonat pels seus fidels, pressionat pel seu partit des de Madrid, sota el focus permanent de la premsa- Camps va tenir temps per a signar una pròrroga del contracte amb l'organització de la Fórmula 1. En ella, la Generalitat hi substitueix Bancaixa com a “garant i avalista respecte de totes les obligacions de la F1, que ja podien consistir a pagar el cànon o pagar la penalització si no se celebrava l'esdeveniment”, va denunciar el PSPV.
La Generalitat endossa les pèrdues de Valmor als ciutadans
Camps havia obert la porta a Valmor per a desvincular-la totalment de la Fórmula 1, però els problemes no acabaven ací. L'empresa –recordem, constituïda per Bancaixa, Aspar, Roig i Vicente Cotino- estava en fallida i seguia sent, oficialment, l'organitzadora de la competició.
Solució del govern ja presidit per Alberto Fabra? Comprar-la. Per quant? Un euro…..i 34 milions de deute. Per què? Perquè era més barat assumir el deute deixat per Valmor que pagar la penalització si l'empresa no haguera pogut o volgut organitzar la competició, es va justificar el Consell. Llavors, Per què Camps va exonerar Valmor com a garant davant qualsevol incompliment i va involucrar la Generalitat un dia abans de la seua dimissió?
Aqueixa és la resposta que cerca la justícia. El jutjat ha obert dues peces entorn de la investigació del cas de la Fórmula 1, una d'elles, declarada secreta. De ser certs els vaticinis dels partits llavors en l'oposició, la cosa no pinta bé per a Camps.
PSPV i Compromís, ara en la Generalitat, i Esquerra Unida, van denunciar repetidament una monumental estafa, un suposat “delicte de malversació de cabals públics per utilitzar els diners dels valencians per a aprovar la compra d'una societat en fallida”. La Fiscalia va afegir un altre suposat delicte de prevaricació. La justícia decidirà sobre els suposats enganys de Camps.